dijous, 24 de juliol del 2008

NO RES ÉS MEYNS...


5.- No res és menys que res, res és menys que quelcom... seguiu. seguiu

6.- Volem solucionar en un moment el que ni tant sols hem pensat arreglar en tota una vida.

7.- Treball acaba en ball. Imaginem-nos el ball del treball, crec que a tothom cansa i l’altre també però el primer si el fas per altre acostumen a pagar-te el ball i en sEgon que no porta el tre al davant segurament que et costa algun caleró, ara, que si un balla a gust amb la parella que t’abraça, potser et satisfà i no penses en que es buidi la butxaca.

8.- Qui vol que, sense esforç propi, li ensenyin tot, fa oposicions en grau important a la categoria de inútil

dimarts, 22 de juliol del 2008

FER MOLT I BE.


1.- Deia: (oncle Samuel) FER MOLT I BÉ. En oposició a espaiet, tranquil i segur. Considerava els dos projectes FER i BÉ com un conjunt inseparable, per això la quantitat pujava el grau de treball del personatge. No es acontentava en FER..

2.- Desfullar una flor no és com despullar una dona. La flor perd la personalitat. La dona, l’envoltori.

3.- La saviesa complementa la intel·ligència. És com prosperar en el camí per arribar segur a algun lloc. És omplir les alforges del necessari i més per que quan faci falta ho tinguis a ma.

4.- Des de el naixement caminem vers un destí desconegut. Abans ja hi veníem. Ara, que som conscients, per més que avancis i arribis no et trauràs del damunt la impotència de saber on vas. El de més son creences, profecies, incerteses que sols en l’instant final, si hi ha continuïtat conscient, comprendràs. Però sense retorn ni canvi. Segurament.