LA SEQUERA MÉS COMPLICADA....

25A.- La sequera més complicada deu ser la que afecta a la pensa. Si els caps de brot tenen sequera, que faran les pobretes fulles. Esgarrifem-nos.

26.- Seria sempre dependent? Calia ser-ne independent? La seva dèria en el temps era ser-ne ja d’una vegada per totes i per sempre ELL. Ja era majoret per anar a ròssec i a rosegons mig encorbat, mirant el terra, la seva terra que així sols era pols i li faltava el seu cel i seu sol i el seu ventet al rostre.

27.- En l’alimentari la taula, en el beure el pitxell, en el camí l’espardenya,............. en la comunicació la paraula.

28.- Per parlar amb altri, s’ha de consultar si l’altre vol escoltar.

29.- Li digueren, si no et decideixes, per que no ho consultes amb el coixí?Quan es trobà a la cambra ,prop del llit, arramblant vànova i llençol per entrar en la colga, i veure que dormia sempre sense tombar el cap en cap coixí... No hi havia pensat mai. Si ell dorm sense!!, quin dilema se li presentava, com diria a l’endemà que el coixí li havia dit que... Per que ens escoltem als veïns per solucionar els nostres problemes? Ells ens poden donar el seu criteri, però, saben nostra conducta per ajudar-nos o entorpir-nos verament.

Per que als tres blocs hi hagin fotos de l'engalanament de la Plaça de la Pau, les he repartit mesclades, per que tothom pugui visionar-les.

-----------------------------------

17.- He dit el que no volies escoltar o has escoltat el que jo no volia dir ?

18.- Tenim por de preguntar per que no es creguin que som babaus i ens quedem en la categoria de ignorants.

19.- S'ho arregla la natura per fer el paisatge amb corbes. L'home el transforma, en multitut de casos en rectes. Ja sabem que busquem la facilitat...

20.-Els blocs circulen per la xarxa com les fulles caigudes del arbres van per l'aire en destins diferents . Mentre unes van soles i desamparades, altres s'arremolinen als recers on troben acollida.

21 A.- Prefereixo la persona que em parla i parla i parla i fins m'assasina parlant que la que emmudida, tanca boca i no saps mai el seu parer, el seu pensament i com tractar-la per que no dona indicis del que vol.

UNA MIRADA...UNA FOTO...

Com en els altres carrers, aquí al Torrent s'han esmerçat a tope. Es llarg i es necessita omplir molt per donar un aspecte de plenitud. Ho podeu veure que ho han aconseguit. Detalls preciosos que demostren el gust de tots en la consecusió d'objectius. Ornaments i penjerolles que alegren al vent que bufi, fins en un moment una gotallada va fer acte de presència per netejar ,si no ho estava prou i fer còrrer als que recoreiam els engalanaments. Naturalment que ens alegrem amb ells del èxit i els felicitem per la feina feta. A tots un fort aplaudiment en reconeixement de la feina feta. Bona nit. Anton.

----------------------------------------

23.- Una mirada pot endur-se’n a la clepsa infinitat d’altres mirades. Una càmera de fotos pot a demés plasmar-les en un tros de paper per delectar-nos. La humana l’estaciona en el record per quan convingui. L’altra ja ho sabem per fer el record en un llibre i recorre a ell i la seva perfecció
en el moment adequat.

24.- En front tenim la platja, el mar. Som rics d’aigua... salada. I som cecs i estem secs. Interessos creats fan que els polítics es tornin com bèsties boges barallant-se per les solucions que no paguen ells, i els ciutadans no poden protestar pagant ells que les solucions arribin ?

25.- L’home a la seva muller. Fina, donam diners per tota la setmana.—No en tinc, que no en vares portar prou i els necessito per la casa. Passa-t’ho com puguis.- Però ella en té per el seu finançament pagant jo. I si ja em quedés el que em pertoca... ? – No ho provis, soc jo l’ama dels diners i en faig el que jo vull... Comprens?

Aquest grup de fotos correspon a l'engalanament de la plaça de l'església. Crec que el lema era així com UNA GOTA D'AIGUA, UNA GOTA DE POESIA. La que veieu és la reportera, lluny de mi, va possar el que li semblava de interés. Es va deixar panels de poesies penjades de autors diversos sobre el tema de l'aigua. i la impresió d'altura de la plaça i carrer Major. Per ser el primer anys... La idea que ho movia , molt fina, després de tot el barrombori de falta i sobretut d'aigua. Un encert de tots els que hi treballaren amb il·lusió, constància... També imprimiren poesies sobre el tema d'autors diversos i les entregaven a tots els que els dedicaren la seva visita. /Seguiu en eixa ruta d'unió, amistat i treball. Als menuts també, que son el contrapunt en aqueixes feines que tenen sols la missió de fer poble,barri i unir a tots en l'anhel de l'amistat. Seguiu, Seguiu,

Anton.
-------------------------------------------
16.- Un dels problemes que poden tenir els bisbes és haver de canonitzar Shan Gai.

21.- Hi ha contestes que usen els polítics que amb diferents paraules sempre venen a dir eixos estereotips. Sí, que no ho farem. //No, que no ho farem // Si que ho farem // No, que sí que ho farem.

22.- Una dona que pot obrir el seu ventre i llençar l’obús de carn volguda contra l’estupidesa, la insulsa beneiteria, la calma dels carabassots sarnosos sense closca per concebir idees sanes. Pot revolucionar la defensa de la Pau que no arriba – i esperem-nos -, que ens diuen que ara és en camí i anhelem com aigua de maig els sembrats sedents que no espigaran. Que la carícia a bes de garbí no els mesarà, grocs ara, verds abans sempre amb les roselles obertes com taques de sang
de les metralles consentides. Pot canviar el destí de les hores amargues amb la carícia del seu ventre parturient pletòric de bonança. Falta el naixement de nena o nen predestinats a canviar el rumb de la Humanitat. Que així sigui.

EL CUT-CUT CANTA,,,, TEMPS DE CIRERES.

SENSE ESCORRER.- A nostra Catalunya les muntanyes hi juguen un important paper, no cal anomenar els Pirineus per fer que els poetes es desfacin en tota clase de consideracions. En tenim de més localitzades que son com simbols de tots i en especial de les comarques on estan asentades. Per la part de baix brilla el Mont-e- caro. En el lloc de cartoixos i vins de qualitat del Priorat, el Mont-sàcer romà, visigod, amb nom ara que respont a Mont-sant. Potser l'ànima i esperit de tots els catalans el santuari de la Moreneta, que les serres d'or deixaren en Mont--serrat. No menys important el Mont- seny ,del que no desalabaré les delicies. Qui ho té en un lloc així situat el SENY català...
En altre ordre de coses, però en sentit figurat per relacionar-lo amb els anteriors,tenim avui el MONT - ILLA. Sí, MONT-anya i a demés ILLA que no son poques coincidènciens. Menejant-se per dins d'eixa ILLA que n'és la propietat de tots ,ha de dirigir els destins nostres amb ma segura i ferma. Que faci, desitgem una muntanya inexpuganble i una illa on tots poguem navegar-hi. O si no en el temps de les pròximes cireres, poden dir-li CIR -- ERES.
BEN ESCORREGUT.- Agraïm la visita. Vàreu fer la feina. Penseu que sou el segon president que ens visita i per Festa Major. A veure si en el futur teniu oportunitat de tornar navegant per la ILLA i fort i robust com un MONT.- Anton.




13.- El cu-cut canta sempre el mateix versicle. Si en la veu o el so pensem que pot demanar quelcom, com que continua cantant´, deu ser que el desig no es compleix. Un nadó plora i quan té el xumet i millor el mugronet a boca calla. És això? No sabem que és que vol el cu-cut, segurament que al no satisfer-se canta i no calla ... demanant cireres?

14.- Volia aprimar-se. Va dir-se. Em tallaré el cabell.- Total cent grams a molt estirar.- Rebel i queixós va tornar a créixer. Va dir-se, com si no hagués fet res. I és que aprimar-se és aprimar-se no és qüestió de cabell, és que no entri per la boca el que ocupa estomac i budell i contenta de moltes insatisfaccions.

15.- No feien cas de fra (monjo) CAS, un pare que es presenta de tant en tant. La Victòria, una noia esplèndida, és la que no solament de tant en tant si no bastant sovint se’ns gira d’esquena i ens ensenya les assentaderes.