TENIR DINER PEL CAFÈ...

FINANÇAMENT.- Si no ens donen ni pel cafè, no cal sortir de casa i votar Estatuts.............

56A.- Tenir diner pel cafè, pel tren, per la gasolina del cotxe, pel dinar o..., per que del diner ens hem de preocupar del primer diner, el més menut que ens té vius per respirar. A la butxaca, al monederet hem de portar-hi el dineró per passar el dia... Demà, demà ja ho veurem. Qui l’ha vist el demà ? I és que ja volem ser a demà? quanta pressa. Clar, allò de que demà pot ser un gran dia, fins si és el dia de la Loteria de Nadal, en tot cas mirem si hem comprat el bitllet que ha de sortir, per que si no, no entenc la pressa.

58A.- No sé que passarà quan falti l’aire, per que ja hem arribat a la primera lletra de l’abecedari, la A amb això de l’AIGUA, però fa un moment estava’m en la B, sí, el BENESTAR.

76. A - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que ens semblen pocs. No us ho sembla?

103A.-- El Montilla hauria de saber - que potser ho sap – que podria comprar – més amb el compro – mís de comprar – Más, per que si a Madrid no compra (el) mus, el deixarà sense poder comprar el mos.

OLIMPISME I FINANÇAMENT COINCIDENTS.

AU FISHER, MOU FITXA, I SI POT SER FEU TAULES.
AL MENYS QUE NO HI PERDEM DEL TOT
PENSA EN LES MEDALLES, QUE AIXÒ IMPORTA
TANT COM ELS DINERONS.

NOTA.- He escorregut els papers hi s'ha quedat com a brosa sense suc per anar-se'n a la cloaca
unes quantes frases en que el doble sentit pot ser evident. S'ha fet coincidir Olimpisme amb Finançament d'Estatut ? No, casualitats... Pels cinc forats oberts en les rodanxes significatives o logotip dels jocs s'hi poden escapar tantes coses que son bones o que no ho son tant que em fa misèria posar-me a escriure. /I en aquest dia que varen triar per confirmar unes concesions crec que ara se'n arrepenteixen i ho troben com a NOU que els passi. Les promeses se les endú l'aire, son aire - diu la cançò - i els escrits... s'interpreten - cosa d'abogats, procuradors i jutges - i les lleis doncs com fan els cangurs o les llebres quan se les sorpren, saltant o corrent cametes ajudeume./ I si fessin un drecret de nova planta? Resultaria beneficiós? Per qui... Els sùbdits a perdre.------------------ Això he trobat. Qui sap si el que recollim ens fa bon profit.
Demà hi continuarem recordant escorrialletes.
--------------------------------------
1A.- Quan a un el subvencionen,etc, és que el consideren pobre i, a demés, esclau de les decisions dels de la piràmide?

8.A- Quimera obtenir la independència. Un somni en resulta assolir un estat federal... Encara tenim l’autonomia !!! Ai, consola’t amic si volies posar-te la cullera a la boca amb el pastís... Crec que les hores passen i els auguris son de calma en eix sentit. Més aviat ens tiben el ramal que pas ens el tiren al coll per que ben ferrats de potes, com els equins, bruelem sense que ens escoltin. Al caminar amb dos peus varem deixar el gust de tirar coces...

30. A - Els castellans poden pronunciar i entendre bé això de NO NACIÖ, nosaltres en diem si traduïm, NO NAT que deu ser el infantó de la NATA. Un miracle!! – A nosaltres ens queda bé això de PÀTRIA, sí, sí, ...PA - TRIA, i uns exigeixen independència, altres esperen federalisme i d’altres és conformen amb el PA, l’autonomisme, i és que encara que hi ha bones fleques que n’ofereixen, no es TRIA.

44 A.- El compromís, abans, abans, abans era cosa sagrada quan la paraula segellava un pacte. Conseqüentment una encaixada fixava el compromís. Ara també es toquen les mans efusivament, però davant els dubtes de compliment per part d’alguns fou necessari instituir el compromís escrit, desprès davant notari i ara ja estem en el compromís amb enigma. Qui compleix el compromís? Per que si jo he volgut dir que compro – miss, és cosa de passarel·la, no de persones que signen – amb sang – un compromís.

PENSAR, PAGAR..

32.- Pensar bé de quelcom i errar és pensar equivocadament. Per no veure o predir el defecte o l’error et culparà el desencert. Ara, pensa, sigui bé o erròniament. És com respirar o no respirar, que et sembla?

33.- Pagar per pagar preferí pagar el mínim i s’assegurà no pagar els plats trencats. Per això comprar per el banquet plats de plàstic d’un sol us i que no es trenquen. D’eixa manera acabava de pagar al comprar i pagar. I pressupost tancat.

34.-Posat el pinzell a la mollera i pintat el quadre de la situació amb antelació a que set presenti. Si vas avançat en eix aspecte pots guanyar la partida al rei contrari. Tot en la vida pot relacionar-se amb el joc d’escacs i perdre el rei és el fracàs per a tu de la partida. Prepara el quadre interiorment per ajudar-te a combinar amb antelació l’estratègia per sortir guanyador.

DE PREMIS... O DE PÀRVULS...

29.- Li digueren, si no et decideixes, per que no ho consultes amb el coixí? Quan es trobà a la cambra ,prop del llit, arramblant vànova i llençol per entrar en la colga, i veure que dormia sempre sense tombar el cap en cap coixí... No hi havia pensat mai. Si ell dorm sense!!, quin dilema se li presentava, com diria a l’endemà que el coixí li havia dit que... Per que ens escoltem als veïns per solucionar els nostres problemes? Ells ens poden donar el seu criteri, però, saben nostra conducta per ajudar-nos o entorpir-nos verament.

30.- De premis concedits ja.. Si l’any 2006 era el premi per Neus Català, en el 2007 deuria ser per el Rou Català o similar – femení, masculí. La balança -.. Per al 2008, MARAGALL, je, je...- I, m’agrada l’home, però... - És reconèixer la jubilació anticipada i destruir el seguit d’un premi, que com molts premis és reconèixer l’antítesi del guardonar... Interessos de qualsevol espècie... i no de la que es posa a l’arròs per donar-hi color. No us agrada l’arròs blanc? És massa innocentment blanc? Mentre tant que ens tractin de pàrvuls innocents que ignorent tot fins que existeixen premis. A ells, pobres aubats no ens hi ha tocat mai cap i van per camí de... nanis.

31.- Pensar mal de quelcom i encertar és pensar bé. El més important és pensar.

25.- No n’hi ha prou en tenir disposició de fer, si no que ens hem d’esmerçar en com, quan, per què, doncs, els resultats ens apropin al èxit.

26.- Seria sempre dependent? Calia ser-ne independent? La seva dèria en el temps era ser-ne ja d’una vegada per totes i per sempre ELL. Ja era majoret per anar a ròssec i a rosegons mig encorbat, mirant el terra, la seva terra que així sols era pols i li faltava el seu cel i seu sol i el seu ventet al rostre.

27.- En l’alimentari la taula, en el beure el pitxell, en el camí l’espardenya,............. en la comunicació la paraula.

28.- Per parlar amb altri, s’ha de consultar si l’altre vol escoltar.

lL'AMISTAT QUAN HI HA LLENÇOLS...

22.- L' amistat quan hi ha llençols és torna amor carnal, quan maneja diners, amor negoci. Transformacions que es donen en la existència i ens costa de comprendre. No tot és amor pur i sense màcula. A on és que el podriem entronitzar./ Es com el got de vidre que pot fer-se servir per tantes coses...!!! Al fi, sols és un receptacle que utilitcem com l'amistat, per beure aigua, posar-hi una flor amb aspirina per que no es marceixi, per xafar-lo tirant-lo a terra o contra... coses que tenim i que utilitzem, materials les unes, volàtils d'altres, etc.

23.- Una mirada pot endur-se’n a la clepsa infinitat d’altres mirades. Una càmera de fotos pot a demés plasmar-les en un tros de paper per delectar-nos. La humana l’estaciona en el record per quan convingui. L’altra ja ho sabem per fer el record en un llibre i recorre a ell i la seva perfecció en el moment adequat.

24.- En front tenim la platja, el mar. Som rics d’aigua... salada. I som cecs i estem secs. Interessos creats fan que els polítics es tornin com bèsties boges barallant-se per les solucions que no paguen ells, i els ciutadans no poden protestar pagant ells que les solucions arribin ?

LA SEQUERA MÉS COMPLICADA....

25A.- La sequera més complicada deu ser la que afecta a la pensa. Si els caps de brot tenen sequera, que faran les pobretes fulles. Esgarrifem-nos.

26.- Seria sempre dependent? Calia ser-ne independent? La seva dèria en el temps era ser-ne ja d’una vegada per totes i per sempre ELL. Ja era majoret per anar a ròssec i a rosegons mig encorbat, mirant el terra, la seva terra que així sols era pols i li faltava el seu cel i seu sol i el seu ventet al rostre.

27.- En l’alimentari la taula, en el beure el pitxell, en el camí l’espardenya,............. en la comunicació la paraula.

28.- Per parlar amb altri, s’ha de consultar si l’altre vol escoltar.

29.- Li digueren, si no et decideixes, per que no ho consultes amb el coixí?Quan es trobà a la cambra ,prop del llit, arramblant vànova i llençol per entrar en la colga, i veure que dormia sempre sense tombar el cap en cap coixí... No hi havia pensat mai. Si ell dorm sense!!, quin dilema se li presentava, com diria a l’endemà que el coixí li havia dit que... Per que ens escoltem als veïns per solucionar els nostres problemes? Ells ens poden donar el seu criteri, però, saben nostra conducta per ajudar-nos o entorpir-nos verament.

Per que als tres blocs hi hagin fotos de l'engalanament de la Plaça de la Pau, les he repartit mesclades, per que tothom pugui visionar-les.

-----------------------------------

17.- He dit el que no volies escoltar o has escoltat el que jo no volia dir ?

18.- Tenim por de preguntar per que no es creguin que som babaus i ens quedem en la categoria de ignorants.

19.- S'ho arregla la natura per fer el paisatge amb corbes. L'home el transforma, en multitut de casos en rectes. Ja sabem que busquem la facilitat...

20.-Els blocs circulen per la xarxa com les fulles caigudes del arbres van per l'aire en destins diferents . Mentre unes van soles i desamparades, altres s'arremolinen als recers on troben acollida.

21 A.- Prefereixo la persona que em parla i parla i parla i fins m'assasina parlant que la que emmudida, tanca boca i no saps mai el seu parer, el seu pensament i com tractar-la per que no dona indicis del que vol.

UNA MIRADA...UNA FOTO...

Com en els altres carrers, aquí al Torrent s'han esmerçat a tope. Es llarg i es necessita omplir molt per donar un aspecte de plenitud. Ho podeu veure que ho han aconseguit. Detalls preciosos que demostren el gust de tots en la consecusió d'objectius. Ornaments i penjerolles que alegren al vent que bufi, fins en un moment una gotallada va fer acte de presència per netejar ,si no ho estava prou i fer còrrer als que recoreiam els engalanaments. Naturalment que ens alegrem amb ells del èxit i els felicitem per la feina feta. A tots un fort aplaudiment en reconeixement de la feina feta. Bona nit. Anton.

----------------------------------------

23.- Una mirada pot endur-se’n a la clepsa infinitat d’altres mirades. Una càmera de fotos pot a demés plasmar-les en un tros de paper per delectar-nos. La humana l’estaciona en el record per quan convingui. L’altra ja ho sabem per fer el record en un llibre i recorre a ell i la seva perfecció
en el moment adequat.

24.- En front tenim la platja, el mar. Som rics d’aigua... salada. I som cecs i estem secs. Interessos creats fan que els polítics es tornin com bèsties boges barallant-se per les solucions que no paguen ells, i els ciutadans no poden protestar pagant ells que les solucions arribin ?

25.- L’home a la seva muller. Fina, donam diners per tota la setmana.—No en tinc, que no en vares portar prou i els necessito per la casa. Passa-t’ho com puguis.- Però ella en té per el seu finançament pagant jo. I si ja em quedés el que em pertoca... ? – No ho provis, soc jo l’ama dels diners i en faig el que jo vull... Comprens?

Aquest grup de fotos correspon a l'engalanament de la plaça de l'església. Crec que el lema era així com UNA GOTA D'AIGUA, UNA GOTA DE POESIA. La que veieu és la reportera, lluny de mi, va possar el que li semblava de interés. Es va deixar panels de poesies penjades de autors diversos sobre el tema de l'aigua. i la impresió d'altura de la plaça i carrer Major. Per ser el primer anys... La idea que ho movia , molt fina, després de tot el barrombori de falta i sobretut d'aigua. Un encert de tots els que hi treballaren amb il·lusió, constància... També imprimiren poesies sobre el tema d'autors diversos i les entregaven a tots els que els dedicaren la seva visita. /Seguiu en eixa ruta d'unió, amistat i treball. Als menuts també, que son el contrapunt en aqueixes feines que tenen sols la missió de fer poble,barri i unir a tots en l'anhel de l'amistat. Seguiu, Seguiu,

Anton.
-------------------------------------------
16.- Un dels problemes que poden tenir els bisbes és haver de canonitzar Shan Gai.

21.- Hi ha contestes que usen els polítics que amb diferents paraules sempre venen a dir eixos estereotips. Sí, que no ho farem. //No, que no ho farem // Si que ho farem // No, que sí que ho farem.

22.- Una dona que pot obrir el seu ventre i llençar l’obús de carn volguda contra l’estupidesa, la insulsa beneiteria, la calma dels carabassots sarnosos sense closca per concebir idees sanes. Pot revolucionar la defensa de la Pau que no arriba – i esperem-nos -, que ens diuen que ara és en camí i anhelem com aigua de maig els sembrats sedents que no espigaran. Que la carícia a bes de garbí no els mesarà, grocs ara, verds abans sempre amb les roselles obertes com taques de sang
de les metralles consentides. Pot canviar el destí de les hores amargues amb la carícia del seu ventre parturient pletòric de bonança. Falta el naixement de nena o nen predestinats a canviar el rumb de la Humanitat. Que així sigui.