diumenge, 10 d’agost del 2008

TENIR DINER PEL CAFÈ...

FINANÇAMENT.- Si no ens donen ni pel cafè, no cal sortir de casa i votar Estatuts.............

56A.- Tenir diner pel cafè, pel tren, per la gasolina del cotxe, pel dinar o..., per que del diner ens hem de preocupar del primer diner, el més menut que ens té vius per respirar. A la butxaca, al monederet hem de portar-hi el dineró per passar el dia... Demà, demà ja ho veurem. Qui l’ha vist el demà ? I és que ja volem ser a demà? quanta pressa. Clar, allò de que demà pot ser un gran dia, fins si és el dia de la Loteria de Nadal, en tot cas mirem si hem comprat el bitllet que ha de sortir, per que si no, no entenc la pressa.

58A.- No sé que passarà quan falti l’aire, per que ja hem arribat a la primera lletra de l’abecedari, la A amb això de l’AIGUA, però fa un moment estava’m en la B, sí, el BENESTAR.

76. A - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que ens semblen pocs. No us ho sembla?

103A.-- El Montilla hauria de saber - que potser ho sap – que podria comprar – més amb el compro – mís de comprar – Más, per que si a Madrid no compra (el) mus, el deixarà sense poder comprar el mos.

dissabte, 9 d’agost del 2008

OLIMPISME I FINANÇAMENT COINCIDENTS.

AU FISHER, MOU FITXA, I SI POT SER FEU TAULES.
AL MENYS QUE NO HI PERDEM DEL TOT
PENSA EN LES MEDALLES, QUE AIXÒ IMPORTA
TANT COM ELS DINERONS.

NOTA.- He escorregut els papers hi s'ha quedat com a brosa sense suc per anar-se'n a la cloaca
unes quantes frases en que el doble sentit pot ser evident. S'ha fet coincidir Olimpisme amb Finançament d'Estatut ? No, casualitats... Pels cinc forats oberts en les rodanxes significatives o logotip dels jocs s'hi poden escapar tantes coses que son bones o que no ho son tant que em fa misèria posar-me a escriure. /I en aquest dia que varen triar per confirmar unes concesions crec que ara se'n arrepenteixen i ho troben com a NOU que els passi. Les promeses se les endú l'aire, son aire - diu la cançò - i els escrits... s'interpreten - cosa d'abogats, procuradors i jutges - i les lleis doncs com fan els cangurs o les llebres quan se les sorpren, saltant o corrent cametes ajudeume./ I si fessin un drecret de nova planta? Resultaria beneficiós? Per qui... Els sùbdits a perdre.------------------ Això he trobat. Qui sap si el que recollim ens fa bon profit.
Demà hi continuarem recordant escorrialletes.
--------------------------------------
1A.- Quan a un el subvencionen,etc, és que el consideren pobre i, a demés, esclau de les decisions dels de la piràmide?

8.A- Quimera obtenir la independència. Un somni en resulta assolir un estat federal... Encara tenim l’autonomia !!! Ai, consola’t amic si volies posar-te la cullera a la boca amb el pastís... Crec que les hores passen i els auguris son de calma en eix sentit. Més aviat ens tiben el ramal que pas ens el tiren al coll per que ben ferrats de potes, com els equins, bruelem sense que ens escoltin. Al caminar amb dos peus varem deixar el gust de tirar coces...

30. A - Els castellans poden pronunciar i entendre bé això de NO NACIÖ, nosaltres en diem si traduïm, NO NAT que deu ser el infantó de la NATA. Un miracle!! – A nosaltres ens queda bé això de PÀTRIA, sí, sí, ...PA - TRIA, i uns exigeixen independència, altres esperen federalisme i d’altres és conformen amb el PA, l’autonomisme, i és que encara que hi ha bones fleques que n’ofereixen, no es TRIA.

44 A.- El compromís, abans, abans, abans era cosa sagrada quan la paraula segellava un pacte. Conseqüentment una encaixada fixava el compromís. Ara també es toquen les mans efusivament, però davant els dubtes de compliment per part d’alguns fou necessari instituir el compromís escrit, desprès davant notari i ara ja estem en el compromís amb enigma. Qui compleix el compromís? Per que si jo he volgut dir que compro – miss, és cosa de passarel·la, no de persones que signen – amb sang – un compromís.

divendres, 8 d’agost del 2008

PENSAR, PAGAR..



32.- Pensar bé de quelcom i errar és pensar equivocadament. Per no veure o predir el defecte o l’error et culparà el desencert. Ara, pensa, sigui bé o erròniament. És com respirar o no respirar, que et sembla?

33.- Pagar per pagar preferí pagar el mínim i s’assegurà no pagar els plats trencats. Per això comprar per el banquet plats de plàstic d’un sol us i que no es trenquen. D’eixa manera acabava de pagar al comprar i pagar. I pressupost tancat.

34.-Posat el pinzell a la mollera i pintat el quadre de la situació amb antelació a que set presenti. Si vas avançat en eix aspecte pots guanyar la partida al rei contrari. Tot en la vida pot relacionar-se amb el joc d’escacs i perdre el rei és el fracàs per a tu de la partida. Prepara el quadre interiorment per ajudar-te a combinar amb antelació l’estratègia per sortir guanyador.

dijous, 7 d’agost del 2008

DE PREMIS... O DE PÀRVULS...


29.- Li digueren, si no et decideixes, per que no ho consultes amb el coixí? Quan es trobà a la cambra ,prop del llit, arramblant vànova i llençol per entrar en la colga, i veure que dormia sempre sense tombar el cap en cap coixí... No hi havia pensat mai. Si ell dorm sense!!, quin dilema se li presentava, com diria a l’endemà que el coixí li havia dit que... Per que ens escoltem als veïns per solucionar els nostres problemes? Ells ens poden donar el seu criteri, però, saben nostra conducta per ajudar-nos o entorpir-nos verament.

30.- De premis concedits ja.. Si l’any 2006 era el premi per Neus Català, en el 2007 deuria ser per el Rou Català o similar – femení, masculí. La balança -.. Per al 2008, MARAGALL, je, je...- I, m’agrada l’home, però... - És reconèixer la jubilació anticipada i destruir el seguit d’un premi, que com molts premis és reconèixer l’antítesi del guardonar... Interessos de qualsevol espècie... i no de la que es posa a l’arròs per donar-hi color. No us agrada l’arròs blanc? És massa innocentment blanc? Mentre tant que ens tractin de pàrvuls innocents que ignorent tot fins que existeixen premis. A ells, pobres aubats no ens hi ha tocat mai cap i van per camí de... nanis.

31.- Pensar mal de quelcom i encertar és pensar bé. El més important és pensar.

dimecres, 6 d’agost del 2008


25.- No n’hi ha prou en tenir disposició de fer, si no que ens hem d’esmerçar en com, quan, per què, doncs, els resultats ens apropin al èxit.

26.- Seria sempre dependent? Calia ser-ne independent? La seva dèria en el temps era ser-ne ja d’una vegada per totes i per sempre ELL. Ja era majoret per anar a ròssec i a rosegons mig encorbat, mirant el terra, la seva terra que així sols era pols i li faltava el seu cel i seu sol i el seu ventet al rostre.

27.- En l’alimentari la taula, en el beure el pitxell, en el camí l’espardenya,............. en la comunicació la paraula.

28.- Per parlar amb altri, s’ha de consultar si l’altre vol escoltar.