dimecres, 13 d’agost del 2008

SI PER DA VIDA AL SER TALLEM EL CORDÓ...

Va ser verda la fulla, seca ha caigut del arbre, on anirà ara? com continua... ?

Retornarà al cicle per tornar a viure? Quins dilemes ?
-------------------------------------
39.- Si per dar vida pròpia al SER tallem el cordó umbilical, per desconnectar la vida de la vida, i connectar-la a la MORT de nou tallem el cordó, què fàcil!! I el SER passa a l’altre ministeri. És el cordó el lligam que corda la vida i la mort ? I després, en la cadena... ens tallaran el cordó de la MORT per anar a on?

40.- No exigim a les cames que caminem a pas que no correspon, qui sap si volem que fins corrin. Traslladem les nostres preses a la calma, a la reflexió i siguem pacients. Aquell deia : - Davant també hi plou...-.

41.- Quan un avança atacant és que l’altre retrocedeix? Coses d’esgrima?

42.- L’amistat és en molts casos l’amor sense llençols.

dimarts, 12 d’agost del 2008

Que el moixonet fagi neteja mentre tu dorms. Creu-t'ho.
Cadascu va per ell que viure és difìcil...

35.- Voluntàriament ho has deixat fer erm. La ma no ha treballat. La closca s’ha adormit. Els llençols pesen apegats a tu i és de dia, per que has ballat tota la nit i ara... Ha set nit de jarana. Aigua negra al gargamell pel broc de dalt. I disbauxa del baix ventre enfollit. Ara tens el terra erm.

36.- Tots caminem cap a la utopia? Si ho sabéssim potser valdria la pena parar-se i deixar-la passar, que corri, que s’allunyi... Que en faràs de la irrealitat, de la fantasia, del somni ?

37.- Li digueren que als e-mails pensés de posar-li la roba – així ho entenia – Ell pensava que era cosa de... que és vestia amb lletres, no amb roba. Vés, una carta electrònica amb roba... Quins disbarats !!! Potser sí que al anar per l’aire sentirà fred.

38.- A veure, el protagonisme qui se’l deixa arrencar ?

dilluns, 11 d’agost del 2008

FINANÇAMENT O BOLETS...

Abans de que ens enviin a buscar bolets....

130 A- Qui pot entrar en el cor d’una pedra? S’ha de rompre... En la vida en trobem de rocs que s’han de xafar per saber el que ens reserven. La pedra del Estatut deu ser el Finançament. Ja ho deia aquell, la pela és la pela, en el temps de la denigrada pesseta, que moltíssims enyorem. Ara amb això del EURO que ens faria rics fins als més pobres no sé quina cantarella hi trobaran. La música, que hi posin la mateixa, ens estalviem el compositor i el aprendre-la els qui no saben solfa i collint-la d’oïda ens podem equivocar.

146.A- Les paraules es perden en l’hàlit del vent, poden retornar al l’eco, però allí moren expandides. L’escrit es pot guardar i fins estripar..., aleshores son paper al vent com papallones que revolen florilegi de pètals i que cauran al terra per ensonyar-se en deixalles esperant la pluja que els esborri les lletres. Ja sabem que ni paraules ni escrits serveixen per res. Es parla per acontentar orelles predisposades a sentir cantúries que sonin bé, i el que les pronuncia, en l’acte queda com un senyor, després, al no fer-se realitat les promeses semblen escopinades a la cara... En quan al document escrit, em de col·legir que les interpretacions son a favor o en contra segons els interessos que el promouen. Es com escriure a l’arena del mar que la primera ona esborra i tots a buscar el que hi havia escrit.

150.A- No saber-ne més, no saber el que fer, en política, pot ser el perdre l’escó i si l’escó és a vora la llar de foc, com es calenteja un? No veu el tupí bullir, ni pot atiar les brases per coure la carn a la brasa. No perdeu o perdem l’escó, el polític i el de vora el foc, tots dos son crucials en la vida. Es com si una turmenta ens destrueix l’habitatge... a davall del pont hi ha sopluig i circula l’aire pel forat...

diumenge, 10 d’agost del 2008

TENIR DINER PEL CAFÈ...

FINANÇAMENT.- Si no ens donen ni pel cafè, no cal sortir de casa i votar Estatuts.............

56A.- Tenir diner pel cafè, pel tren, per la gasolina del cotxe, pel dinar o..., per que del diner ens hem de preocupar del primer diner, el més menut que ens té vius per respirar. A la butxaca, al monederet hem de portar-hi el dineró per passar el dia... Demà, demà ja ho veurem. Qui l’ha vist el demà ? I és que ja volem ser a demà? quanta pressa. Clar, allò de que demà pot ser un gran dia, fins si és el dia de la Loteria de Nadal, en tot cas mirem si hem comprat el bitllet que ha de sortir, per que si no, no entenc la pressa.

58A.- No sé que passarà quan falti l’aire, per que ja hem arribat a la primera lletra de l’abecedari, la A amb això de l’AIGUA, però fa un moment estava’m en la B, sí, el BENESTAR.

76. A - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que ens semblen pocs. No us ho sembla?

103A.-- El Montilla hauria de saber - que potser ho sap – que podria comprar – més amb el compro – mís de comprar – Más, per que si a Madrid no compra (el) mus, el deixarà sense poder comprar el mos.

dissabte, 9 d’agost del 2008

OLIMPISME I FINANÇAMENT COINCIDENTS.

AU FISHER, MOU FITXA, I SI POT SER FEU TAULES.
AL MENYS QUE NO HI PERDEM DEL TOT
PENSA EN LES MEDALLES, QUE AIXÒ IMPORTA
TANT COM ELS DINERONS.

NOTA.- He escorregut els papers hi s'ha quedat com a brosa sense suc per anar-se'n a la cloaca
unes quantes frases en que el doble sentit pot ser evident. S'ha fet coincidir Olimpisme amb Finançament d'Estatut ? No, casualitats... Pels cinc forats oberts en les rodanxes significatives o logotip dels jocs s'hi poden escapar tantes coses que son bones o que no ho son tant que em fa misèria posar-me a escriure. /I en aquest dia que varen triar per confirmar unes concesions crec que ara se'n arrepenteixen i ho troben com a NOU que els passi. Les promeses se les endú l'aire, son aire - diu la cançò - i els escrits... s'interpreten - cosa d'abogats, procuradors i jutges - i les lleis doncs com fan els cangurs o les llebres quan se les sorpren, saltant o corrent cametes ajudeume./ I si fessin un drecret de nova planta? Resultaria beneficiós? Per qui... Els sùbdits a perdre.------------------ Això he trobat. Qui sap si el que recollim ens fa bon profit.
Demà hi continuarem recordant escorrialletes.
--------------------------------------
1A.- Quan a un el subvencionen,etc, és que el consideren pobre i, a demés, esclau de les decisions dels de la piràmide?

8.A- Quimera obtenir la independència. Un somni en resulta assolir un estat federal... Encara tenim l’autonomia !!! Ai, consola’t amic si volies posar-te la cullera a la boca amb el pastís... Crec que les hores passen i els auguris son de calma en eix sentit. Més aviat ens tiben el ramal que pas ens el tiren al coll per que ben ferrats de potes, com els equins, bruelem sense que ens escoltin. Al caminar amb dos peus varem deixar el gust de tirar coces...

30. A - Els castellans poden pronunciar i entendre bé això de NO NACIÖ, nosaltres en diem si traduïm, NO NAT que deu ser el infantó de la NATA. Un miracle!! – A nosaltres ens queda bé això de PÀTRIA, sí, sí, ...PA - TRIA, i uns exigeixen independència, altres esperen federalisme i d’altres és conformen amb el PA, l’autonomisme, i és que encara que hi ha bones fleques que n’ofereixen, no es TRIA.

44 A.- El compromís, abans, abans, abans era cosa sagrada quan la paraula segellava un pacte. Conseqüentment una encaixada fixava el compromís. Ara també es toquen les mans efusivament, però davant els dubtes de compliment per part d’alguns fou necessari instituir el compromís escrit, desprès davant notari i ara ja estem en el compromís amb enigma. Qui compleix el compromís? Per que si jo he volgut dir que compro – miss, és cosa de passarel·la, no de persones que signen – amb sang – un compromís.