Plorar...? De què ? Ja saps que la vida és dura.
I se t'embrutarà la cara, filla meva. No perdis la bellesa.
Encara que la sort de la fea ... la desitja la...
Sigues TU, no donguis facilitats.
--------------------------
43.- Si un pot explicar les penes i alegries i tribulacions que ha passat és provable que militi, ara, en l’exèrcit de les alegries. Més confortables i no canviant el pas amb l’art de la tranquil·litat actual.
44.- Pensem que si volem pesar l’amor em de reconèixer que si se’ns escapa de les mans i ens cau als peus pot fer-nos anar coixos. Casualitats per ser imprudents. No vulguem pesar l’amor . En tot cas posem a la bàscula a l’home o a la dona, però a l’amor?
45.- -Liquidem a domicili -. Què li deien ? Pensant en que era un bar, per allò que significava el líquid, jo, es trobà que entrava en l’agència d’Hisenda. Ni un sospir el deixà fora del local i a passar revista. Amb les butxaques netes i ensenyant el melic semblava aquell recluta que li han passat revista i tot li ha trobat en falta i ara presentar-se al cap de guàrdia – en aquest cas, la seva muller – que el posaria a to. – Liquidem a domicili...-. Se’n recordarà tota la pobra vida.
46.- Pensar en veu alta pot conduir a impròpies conseqüències. Qui el sent pot no estar conforme en el que jutja sobre quelcom, i ell que pensa dir-s’ho per ell sol, l’altre pot respostejar i començar la discussió, la desentesa ... i fins una guerra si son dels que tenen el poder , diner i prepotència. I com que acostumen a morir els altres, doncs, mira... qui sap si els resulta negoci... d’armes. Que ens ho creiem tot, tot, tot !!!
43.- Si un pot explicar les penes i alegries i tribulacions que ha passat és provable que militi, ara, en l’exèrcit de les alegries. Més confortables i no canviant el pas amb l’art de la tranquil·litat actual.
44.- Pensem que si volem pesar l’amor em de reconèixer que si se’ns escapa de les mans i ens cau als peus pot fer-nos anar coixos. Casualitats per ser imprudents. No vulguem pesar l’amor . En tot cas posem a la bàscula a l’home o a la dona, però a l’amor?
45.- -Liquidem a domicili -. Què li deien ? Pensant en que era un bar, per allò que significava el líquid, jo, es trobà que entrava en l’agència d’Hisenda. Ni un sospir el deixà fora del local i a passar revista. Amb les butxaques netes i ensenyant el melic semblava aquell recluta que li han passat revista i tot li ha trobat en falta i ara presentar-se al cap de guàrdia – en aquest cas, la seva muller – que el posaria a to. – Liquidem a domicili...-. Se’n recordarà tota la pobra vida.
46.- Pensar en veu alta pot conduir a impròpies conseqüències. Qui el sent pot no estar conforme en el que jutja sobre quelcom, i ell que pensa dir-s’ho per ell sol, l’altre pot respostejar i començar la discussió, la desentesa ... i fins una guerra si son dels que tenen el poder , diner i prepotència. I com que acostumen a morir els altres, doncs, mira... qui sap si els resulta negoci... d’armes. Que ens ho creiem tot, tot, tot !!!
