dimecres, 20 d’agost del 2008

LES AMANTS...,ELS AMANTS...

Si ja en tens una flor, per que vos canviarla,per el punxò, per les fulles,per...
Si comences pot no acabar-se aquí, per que mig amagades
en sorgeixen d'altres que faran competència.
Tanca els ulls
i reflexiona si et convé
tenir problemes.
-----------------------------
65.- Les amants, els amants deuen ser els personatges que s’adjudiquen una feina de coixí i llençol per alleugerar a un dels conjugues, parella o com vulguem dir-li. Ara, que això, com tot treball ho facin o no esmerçant els costos dineraris, sentimentals, etc. ja son figues d’altre paner.


Per que quan ja s'interessa el diner... pot haver-hi un cataclisme.

66.- Volem que ens atenguin, que estiguin per nosaltres, però després, en fem cas del que ens en ha fet cas, quasi diria que abandonem la trinxera i que ens deixin lliures, que no ens molestin. Això del pèndul de, ara per a mi, ara per a tu, no ho hem comprés encara... i potser no ho comprendre’m ja mai.

67.- Que ens molestin, no!! Tractem a l’altre d’ignorant quan solament és desconeixedor i per això pregunta. No contestem. Podem fer-ho? L’altre que ignora, però que no és ignorant s’espavila i si troba bon jaç ens abandona. Per que si ens consulten i no responem..., és com l’aigua al trobar l’azud o l’enclusa s’embassa i al fi es sobreïx i marxa a altre destí.

dimarts, 19 d’agost del 2008

El mar i el cel volen guanyar a tots. Però l'impuls interior
de la terra fa que subsisteixi ella entre les altres dos matèries.
Vol ser el gran complement. Que farien cel i mar solets?
Ara és la bellesa entre els tres.
Qui guanya?
Si un faltés existirien els altres?
Una trinitat en un tot.
----------------


62.- Uns prefereixen anar a guanyar, jo anar a ser. El primer gavella pertinences que poden ser d’altres, en canvi la distribució ens hauria de fer iguals. Anar a ser, crec que és collir el que ens pertany i que amb esforç ho hem d’assolir.

63,- Que la veritat és la de cadascú i tothom vol la seva de veritat, és consubstancial. En la reflexió ens concedeixen solament les sobres i renuncien a la nostra veritat? És possible. Quan dos enfrontats cadascun accepta sols la seva veritat es promou un conflicte, que pot arribar a conseqüències insospitades, per que les veritats com les persones volen ser-hi, han de ser-hi i més si han de demostrar que la seva veritat, és única, vertadera, incombustible..., i quantes coses més.

64.- Tots fem política, la nostra, encara que ho neguem. Som nosaltres que ens plantem a l’escenari i allí actuem. Uns volen fer d’actors, altres imitar, altres es queden en l’intent. Crec que si tots esmercéssim el nostre JO a la comunitat sense perruques postisses, ni nassos de pallasso, la gent ens creuria, ens veuria autèntics.

dilluns, 18 d’agost del 2008

UN MATAPARENT, PERÒ FREGIDET...QUE BO !!!

Ell sap
que ha vingut a la vida per ser útil.
Què més útil que fer-se comestible per a
formigues, moixons i fins humans?
Fins pot fer de sopluig
d'un escarabató
senzill... I pot ser
una caseta
de fantasia
per un gnom...
En ell, l'humilitat, s'adapta a la necessitat del qui el precisa.
----------------------------------
59.- Tenir la feblesa de que et sàpiga bo el que fan els altres i felicitar-te de l’encontre del plat de les viandes que menjaran els altres, és una renuncia a l’orgull que molt sovint no es demostra en els ser humans.

60.- La sort s’ha de desitjar, però també esgarrapar al temps per trobar-la. Com la pluja,si vols mullar-te no obris el paraigua.

61.- Asseguem-nos a parlar, explicar, confrontar fins a discutir i criticar, no alcem el braç i llencem el peu contra l’altre sense escoltar.

diumenge, 17 d’agost del 2008

SER FAMÓS...

A la seva manera, que de vegades s'asembla amb la nostra, també son famosos.
Qui sap si s'estimen més que nosaltres... Ah!! I no pensen en vestuaris, bisureria, diner...
En tenen prou amb la Natura.
No us canviaríeu ?
-----------------
56.- Quan et diuen podríem fer, no és que volen que facis, que ho tiris endavant i si surt bé et diguin que ells han set els promotors?

57.- Cosa que agraeixo és el no ser famós o mediàtic per que no em cal anar engavanyat amb el vestit d’etiqueta, corbata, rellotges, polseres, etc.. Els no famosos som més lliures en vestuari ? encara que en compte corrent fem aigües i necessitem travessa o Loto o... per entrar en la fantasia dels famosos. ( Diner, fills meus, diner.) Ens podríem fer famosos per seguir altra moda, en la que com pobrets fem el que volem si ens deixen... que ja és molt.

58.- Les paraules son les ames de les persones. Han entrat a sac dins seu. Que faríem sense elles, gesticulacions, ganyotes per fer-nos entendre, per demanar ... qui sap si clemència.

dissabte, 16 d’agost del 2008

IGNORÀNCIA...!!!

Ignorar és com locomotora que no du vagons.
Ignorar pot ser una barrera que privant -nos de veure
la realitat, pot dur-nos la felicitat.
----------------------------------



50.- Ser ignorant i saber-ho reconeixent-ho, és la més gran saviesa que pot demostrar un ignorant.



51.- Que la voluntarietat de hom no poden negar-la? Tampoc d’intel·ligència, però el que vol ser ignorant no li parlem de saviesa.

52.- Els imperis de la ment també s’enderroquen amb la ignorància.

53.- A la envidia ( castellà, enveja cat.) o endívia ( semblant a l’ensiam) hi prospera en les dos el color verd.

54.- Quan un treballa poc se li endarrereix i demora la feina.

55.- No és un luxe l’idioma és una necessitat definitiva de cap,cor i ventre.