dimecres, 27 d’agost del 2008

QUAN TENIM BONA MAR...

Quan tenim bona mar, controlem sentiments, emocions, passions....
Però no sempre és aixì.
La barca nostra la dirigim com cal quan s'esveren eixos gnoms?
No hem estat educats per tenir-los lligats curts.
Som imperfectes en tantes coses....!!!
-----------------------------------
87.- Qui és el valent d’ educar-se en sentiments, emocions, passions...

88.- En la bossa de cuir o en la faldriguera s’hi portaven els diners, aquells que a terra rebotaven fent clinc, clenc. Ara aquell típica bossa ha desaparegut del mapa, circula per altres conceptes la de plàstic fi, ni de tela ni de cuir. Ella resisteix poca embranzida i sols és objecte de servei. Aquella bossa, orgullosa estava de sa condició. Era receptacle volgut. Com cervell d’idees sovint era reconegut com d’amo ric, poderós. Ensenyar la bossa...!!! Ara ensenyem la bossa que portem per les deixalles, fem com els politiquets que tots volen la bossa i s’han de quedar amb la bosseta que els donen als pressupostos... i gràcies.

89.- Avui, els núvols tapen el sol, però no tant com per deixar-nos a fosques. No en tenen prou amb la nit ?

dimarts, 26 d’agost del 2008

VOLEM COPA DE SANG ROJA...

A la copa hi allotgen la sang roja que podria ser rosada o incolora.
És la botella del contigut la que té la culpa de l'allotjament?
O és la ma amagada que mana conduir el líquit colorat
o no al recipient de les nostres vides?
Ens fan Veure i Beure la copa que volen.
Qui és el valent que selecciona el que ens convé?
Sang roja de la potencia, valentia, S E R...!!!...?
sang rosada de la comoditat ?
Sang incolora que s'adapta a tot ?
Hem posat sang roja de valentia de SER.
Que provin de canviar-la...
------------------------
83.- Ni han que sofreixen d’enveja quan veuen a altre ben mudat. Saben el que li ha costat fer-ho. Sobretot si les sabates calcen poc.

84.- El personatge en lloc de portar sang roja a les venes, anava ple d’ira i enveja, que també posen el cutis vermell.

85.- La persona si no veu d’aprofitar els fracassos propis i estranys, pot quedar-se en la cuneta de la carretera.

86.- No cal que corris pronunciant paraules, pensa que abans no diràs totes les que porta el diccionari... en tens per un bon ratet i necessitaràs respirar de tant en tant i beure aigua...

dilluns, 25 d’agost del 2008

POLITICS D'ALTURA...

A on anem tu i jo? - els dos primers sembla que es DIGUIN.
El segon mira les seves posesions ?
La tercera : De què el barret si TÉ corona...
li explica i recalca el partenaire.
I després ja ens perdem en la insipides i lo insuls...
Però... en
cadascun la seva imatge vol prevalèixer sobre la de l'altre.
Segurament que un sol vot de més els ha posat en l'estrat.
En veig que la seva genètica preval.
- vaja ruina -
Jo diria que els eixidius seus també han d'evacuar i defecar
deixalles...
Qui sap si quan son sols de la seva boca hi surten improperis
contra els que, ara, els acompanyen.
Però MANEN... Aceptaria que ens dirigissin.
Allí hi veuria noblesa, ara em passa per la barretina que no em respecten per la prepotència que em demostren- SON ELLS i les seves imposicions.
Militarisme camuflat. Alto,ARRR....!!!
---------------------------
78.- Pensem que en política l’ajut pot venir d’un airet suau que empeny o d’aquella sorra que davall dels peus presta altura al interfecte o d’aquell pedruscall on ens hem col·locat per guanyar altura, son reminiscències que porten els resultats de les urnes, de vegades amb sol vot més som els preferits... de l’un a l’altre una bufadeta d’aire, repetim...

79.- Si s’aprofiten les vivències de cada fracàs son graons que superem en la experiència de la vida.

80.- Del fracàs podem aprendre, de la alabança, enorgullir-nos.

81.- La mestressa li ha portat un gelat al marit. Ell, content li diu : - Com em cuides...-. Ella, ràpida li esboterna :- Així tindran més xixa els cucs i amb el gel conservada.

82.- La suficiència en l’individu porta l’orgull davall del braç.
----------------------------
NOTA.- Ahir va ser enterrat a Falset - lloc seu de residencia -
l'Agustí Escoda Rocamora, germà de la meva esposa.
---------------------

dissabte, 23 d’agost del 2008

CLOURE EL BITLLET DE LA VIDA...

Escriurem l'esborrany del nostre destí serenament...?
Volem que succeixi el que dins el sobre cloem ?
Desitjar per tots la Pau que no tenim ?
Sacrificar l'Amor encara que ens traeixi ?
Buscar la Llibertat de la paloma feta carta
per que no trobi tempestes ni entrebancs ?
Podríem ser un doll de felicitat.
Tant costa renuncia a foteses
com el Diner,
el Poder,
les prepotències,
els egoïsmes,
les imposicions,
les prerrogatives ?
---------------------
75.- Si mires i remires fotos de fa deu anys, per exemple, de la teva figura, procura que els miralls siguin lluny, no sigui que comencis a pensar que tens un bon tros de camí fet i el poc cabell que portes per la calba ja és un manyoc de llana que el llegiu del temps ha esblanqueït.

76.- Ara suposem que poguéssim escriure’ns cadascun l’esborrany de les nostre vides. Quin poder, algun, com aquests politicastres que ens manen estarien capacitats per acceptar els seus canvis, si ara ja no saben mai on son, l’esborrany els serviria de quelcom? Potser per això no ho han decretat, veuen que seria pitjor, sembla.

77.- Ens agrada escoltar, llegir paraules en contra del contrincant. De vegades fins li faríem un petonet al atrevit per la gosadia de posar verd a qui no estan conformes i no assolin els seus plantejaments. Això no és bo. És enorgullir-se.

divendres, 22 d’agost del 2008

SE LI REGALIMAVEN ELS ULLS...

Li semblava que disposava de les mil meravelles.
Cel,muntanya, aigua, arbriu...
Es sentia transportat a la felicitat.
Quin lloc havia triat per pensar !!
----------------------------
felicitat71 – 2-. Li receptaren veure tele, Ell s’ho prengué am serio, s’aposentà en els JJ:PP: OO: - Jocs Professionals Olímpics – i com si fos una taula plena de viandes, collí forquilla i ganivet i s’ho menjà a delectant goig. Es posava el ventre morat i eructava per que els xinos estesin contents i satisfets, ell, renoi, com gaudia...!!

72.- Qui veu sols el color del diner, no pensa que de tant mirar-lo ja ni el vegi per l’enlluernament i després pot tornar-se cec. I com camina si no hi veu? Deixem-li la crossa.

73.- No us han acomiadat amb les paraules . – Fins sempre!!-. Sembla com si l’infinit fos a nostre abast.

74.- Això de amb tu per sempre, és que et compren per vendre’t a ells?