divendres, 29 d’agost del 2008

RECORDA'M BOTELLA...


Amb bon tap i que res escapi. Molta botella per allotjar, que sé jo, aire?
Deu ser molt preuat,
potser és el baf d'algun personatge del qual no es pot deixar escapar res.
Ho preguntarem a l'atzar, sap ELL el que guarda?
Si el volem tastar, obrim, el servim a les copes
- l'aire a males, pot desplaçar el que ara hi ha -
i després tenir el gust de respirar-lo com el més preuat valor.
Qui sap si ens canvia el viure a millor !!!
Per veure's tant ufana la rosa, deu xuclar algun elixir adient per la formosura.
No sé si ens contestarà.
A les Roses que ho celebren o celebrat per eixos dies,
potser seria bo felicitar-les i quedem com a gegants.
Vagi per elles.
Que jo tinc compromís per unes quantes, amics...
----------------------------
93.- Si un es dona culpable, segurament que esmorteix l’acusació, la culpa i potser el càstig.

94,. Recorda’m botella que sempre estàs plena, sigui d’aire quan et diuen buida o de líquid quan et sobreïxes. Podries inflar-te com els humans que solten gasos o deixalles per buidar-se i tornar a començar el cicle omplint d’aire o de líquids i sòlids per transformar. Tu sols ets un recipient passiu que et mouen a voluntat de qui gosa aquell moment de la teva pertinença, encara que t’hagin adquirit amb diner, trobat i t’assoleixen com a pròpia o robat – que també hi ha botelles que tenen expectatives de que els passi quelcom que polis, magistrats... tinguin que actuar per retornar-les al lloc d’inici.

95.- Parlo amb el BOL-I . El retolador em diu : - Vol (la) I. – I tu que vols la ròtula del meu genoll?
------------------

dijous, 28 d’agost del 2008

AU, QUE JA NO HI HA VEDA...


Ara ja no hi ha veda. La temporada de caça es declarada
Au, fillets, escopeta i cartutxos i gossos
i tot el que faci falta. No us descuideu.
A veure si Obama AMA - bo o el BO - ama ó teniu BO a ma.
que amb els enigmes de vegades, de vegades... s'encerta.
A predir sa dit que pot ser vostre gloriós futur.
---------------------------------
9.- Volem que tot ens vagi bé.
I és normal.
Volem predir el pas següent,
endevinar...
Volem saber el futur, què, en el temps
esdevindrà.
I el camí sols el farem
caminant.
El resultat el sabrem
a cada pas.
No podrem parar l’incert
que ens ve al davant.
Així, de seguir, seguirem
sense retornar.
---------------
NOTA.- Aquells ocellets que devegades pasen volant prop nostre m'han gastat una broma
resulta que el post que tenia que soscriure a Rebaixes, l'he posat a Escorrialles. Ara hauré de situar el Escorrialles a Rebaixes. Les imperfeccions que tenim les persones que creient fer-ho bé o fas equivocat. Perdoneu per la molèstia.

dimecres, 27 d’agost del 2008

QUAN TENIM BONA MAR...

Quan tenim bona mar, controlem sentiments, emocions, passions....
Però no sempre és aixì.
La barca nostra la dirigim com cal quan s'esveren eixos gnoms?
No hem estat educats per tenir-los lligats curts.
Som imperfectes en tantes coses....!!!
-----------------------------------
87.- Qui és el valent d’ educar-se en sentiments, emocions, passions...

88.- En la bossa de cuir o en la faldriguera s’hi portaven els diners, aquells que a terra rebotaven fent clinc, clenc. Ara aquell típica bossa ha desaparegut del mapa, circula per altres conceptes la de plàstic fi, ni de tela ni de cuir. Ella resisteix poca embranzida i sols és objecte de servei. Aquella bossa, orgullosa estava de sa condició. Era receptacle volgut. Com cervell d’idees sovint era reconegut com d’amo ric, poderós. Ensenyar la bossa...!!! Ara ensenyem la bossa que portem per les deixalles, fem com els politiquets que tots volen la bossa i s’han de quedar amb la bosseta que els donen als pressupostos... i gràcies.

89.- Avui, els núvols tapen el sol, però no tant com per deixar-nos a fosques. No en tenen prou amb la nit ?

dimarts, 26 d’agost del 2008

VOLEM COPA DE SANG ROJA...

A la copa hi allotgen la sang roja que podria ser rosada o incolora.
És la botella del contigut la que té la culpa de l'allotjament?
O és la ma amagada que mana conduir el líquit colorat
o no al recipient de les nostres vides?
Ens fan Veure i Beure la copa que volen.
Qui és el valent que selecciona el que ens convé?
Sang roja de la potencia, valentia, S E R...!!!...?
sang rosada de la comoditat ?
Sang incolora que s'adapta a tot ?
Hem posat sang roja de valentia de SER.
Que provin de canviar-la...
------------------------
83.- Ni han que sofreixen d’enveja quan veuen a altre ben mudat. Saben el que li ha costat fer-ho. Sobretot si les sabates calcen poc.

84.- El personatge en lloc de portar sang roja a les venes, anava ple d’ira i enveja, que també posen el cutis vermell.

85.- La persona si no veu d’aprofitar els fracassos propis i estranys, pot quedar-se en la cuneta de la carretera.

86.- No cal que corris pronunciant paraules, pensa que abans no diràs totes les que porta el diccionari... en tens per un bon ratet i necessitaràs respirar de tant en tant i beure aigua...

dilluns, 25 d’agost del 2008

POLITICS D'ALTURA...

A on anem tu i jo? - els dos primers sembla que es DIGUIN.
El segon mira les seves posesions ?
La tercera : De què el barret si TÉ corona...
li explica i recalca el partenaire.
I després ja ens perdem en la insipides i lo insuls...
Però... en
cadascun la seva imatge vol prevalèixer sobre la de l'altre.
Segurament que un sol vot de més els ha posat en l'estrat.
En veig que la seva genètica preval.
- vaja ruina -
Jo diria que els eixidius seus també han d'evacuar i defecar
deixalles...
Qui sap si quan son sols de la seva boca hi surten improperis
contra els que, ara, els acompanyen.
Però MANEN... Aceptaria que ens dirigissin.
Allí hi veuria noblesa, ara em passa per la barretina que no em respecten per la prepotència que em demostren- SON ELLS i les seves imposicions.
Militarisme camuflat. Alto,ARRR....!!!
---------------------------
78.- Pensem que en política l’ajut pot venir d’un airet suau que empeny o d’aquella sorra que davall dels peus presta altura al interfecte o d’aquell pedruscall on ens hem col·locat per guanyar altura, son reminiscències que porten els resultats de les urnes, de vegades amb sol vot més som els preferits... de l’un a l’altre una bufadeta d’aire, repetim...

79.- Si s’aprofiten les vivències de cada fracàs son graons que superem en la experiència de la vida.

80.- Del fracàs podem aprendre, de la alabança, enorgullir-nos.

81.- La mestressa li ha portat un gelat al marit. Ell, content li diu : - Com em cuides...-. Ella, ràpida li esboterna :- Així tindran més xixa els cucs i amb el gel conservada.

82.- La suficiència en l’individu porta l’orgull davall del braç.
----------------------------
NOTA.- Ahir va ser enterrat a Falset - lloc seu de residencia -
l'Agustí Escoda Rocamora, germà de la meva esposa.
---------------------