dilluns, 1 de setembre del 2008

EL GALL PINTOR...

Fins el gall s'atreveix a pintar i embrutarà la tela.
Jo que farè, garabateixaré el paper blanc
per que se'm quiexi de la meva desmesura?
Hauré de pensar que escric i quin valor pot tenir per els altres . VERITAT?
Tothom sap escriure o garabatejar?
El gall es diverteix, hi ho trobem normal.
Jo faré el mateix, qui sap si aprenc a escriure
i algú em fa pujar l'amor propi alabant-me.
Jo li dic al gall. - Que bé que ho fas, continua, continua...
--------------------------
99.- El escriure és no res, una feina mecànica, com lligar-se les espardenyes o collir la cullera i posar-se-la a la boca. El que importa del acte és quin pensament aporta, quina directriu verteix en el paper.

100.- Prometre no és enganyar. Ara, no acomplir el promès és imposar-se la culpa encara que no es vulgui reconèixer.

101.- Si cridem al pas del vent, potser s’emportarà nostres paraules, però aniran on volem nosaltres.? Posem-los-hi un taxi si volem que arribin, pagant d’antuvi, clar.

diumenge, 31 d’agost del 2008

LLIBRE ÉS SINÒNOM DE LLIBERTAT?

Diuen que els llibres sempre tenen el seu valor.
Aquest ja està en un racò apilat i sols els estudiosos acostumen a fer-ne us.
Una cosa que va ser ùtil, ara ha deixat de ser-ho?
Unes persones que lluitaren per fer-lo, posar-lo en pràctica...?
Tot en un recó, potser de biblioteca, junt amb altres que sofriren la mateixa sort
i esperant companyia d'altres que valuosos, els faran inservibles.
Jo sols el tinc aquí en la foto
Ell em recorda sense dirho, com si em parlés en somnis:
-Molts no es dignaren ni de mirar-me les tapes
tot sent una llei que els impossava compliment.
No t'estranyi, fill meu, que ara passi el mateix amb el LLIBRE.
Tu mateix preguntaves, LLIBRE és sinònim de LLIBERTAT ?
Oi que ningú ta contestat?
Ni ho esperis, fa por...!!! -.

96.- Veig un estol de llibres apilats, fora de la capsa que els guardava de ser-ne empolsats. Podrien ser a la prestatgeria de biblioteca de bibliòfil famós, però no en tenen pinta de guardar coneixements superiors. Jo n’agafo el que trio de tant en tant, ell em dona sa cultura que allí busco. Sap que a la biblioteca seria guardat, sense que pogués obrir boca i parlar..

97.- La paraula amable salva distàncies.

98.- El egoisme és un desig en camí del mateix. A veure si arriba o torna.

divendres, 29 d’agost del 2008

RECORDA'M BOTELLA...


Amb bon tap i que res escapi. Molta botella per allotjar, que sé jo, aire?
Deu ser molt preuat,
potser és el baf d'algun personatge del qual no es pot deixar escapar res.
Ho preguntarem a l'atzar, sap ELL el que guarda?
Si el volem tastar, obrim, el servim a les copes
- l'aire a males, pot desplaçar el que ara hi ha -
i després tenir el gust de respirar-lo com el més preuat valor.
Qui sap si ens canvia el viure a millor !!!
Per veure's tant ufana la rosa, deu xuclar algun elixir adient per la formosura.
No sé si ens contestarà.
A les Roses que ho celebren o celebrat per eixos dies,
potser seria bo felicitar-les i quedem com a gegants.
Vagi per elles.
Que jo tinc compromís per unes quantes, amics...
----------------------------
93.- Si un es dona culpable, segurament que esmorteix l’acusació, la culpa i potser el càstig.

94,. Recorda’m botella que sempre estàs plena, sigui d’aire quan et diuen buida o de líquid quan et sobreïxes. Podries inflar-te com els humans que solten gasos o deixalles per buidar-se i tornar a començar el cicle omplint d’aire o de líquids i sòlids per transformar. Tu sols ets un recipient passiu que et mouen a voluntat de qui gosa aquell moment de la teva pertinença, encara que t’hagin adquirit amb diner, trobat i t’assoleixen com a pròpia o robat – que també hi ha botelles que tenen expectatives de que els passi quelcom que polis, magistrats... tinguin que actuar per retornar-les al lloc d’inici.

95.- Parlo amb el BOL-I . El retolador em diu : - Vol (la) I. – I tu que vols la ròtula del meu genoll?
------------------

dijous, 28 d’agost del 2008

AU, QUE JA NO HI HA VEDA...


Ara ja no hi ha veda. La temporada de caça es declarada
Au, fillets, escopeta i cartutxos i gossos
i tot el que faci falta. No us descuideu.
A veure si Obama AMA - bo o el BO - ama ó teniu BO a ma.
que amb els enigmes de vegades, de vegades... s'encerta.
A predir sa dit que pot ser vostre gloriós futur.
---------------------------------
9.- Volem que tot ens vagi bé.
I és normal.
Volem predir el pas següent,
endevinar...
Volem saber el futur, què, en el temps
esdevindrà.
I el camí sols el farem
caminant.
El resultat el sabrem
a cada pas.
No podrem parar l’incert
que ens ve al davant.
Així, de seguir, seguirem
sense retornar.
---------------
NOTA.- Aquells ocellets que devegades pasen volant prop nostre m'han gastat una broma
resulta que el post que tenia que soscriure a Rebaixes, l'he posat a Escorrialles. Ara hauré de situar el Escorrialles a Rebaixes. Les imperfeccions que tenim les persones que creient fer-ho bé o fas equivocat. Perdoneu per la molèstia.

dimecres, 27 d’agost del 2008

QUAN TENIM BONA MAR...

Quan tenim bona mar, controlem sentiments, emocions, passions....
Però no sempre és aixì.
La barca nostra la dirigim com cal quan s'esveren eixos gnoms?
No hem estat educats per tenir-los lligats curts.
Som imperfectes en tantes coses....!!!
-----------------------------------
87.- Qui és el valent d’ educar-se en sentiments, emocions, passions...

88.- En la bossa de cuir o en la faldriguera s’hi portaven els diners, aquells que a terra rebotaven fent clinc, clenc. Ara aquell típica bossa ha desaparegut del mapa, circula per altres conceptes la de plàstic fi, ni de tela ni de cuir. Ella resisteix poca embranzida i sols és objecte de servei. Aquella bossa, orgullosa estava de sa condició. Era receptacle volgut. Com cervell d’idees sovint era reconegut com d’amo ric, poderós. Ensenyar la bossa...!!! Ara ensenyem la bossa que portem per les deixalles, fem com els politiquets que tots volen la bossa i s’han de quedar amb la bosseta que els donen als pressupostos... i gràcies.

89.- Avui, els núvols tapen el sol, però no tant com per deixar-nos a fosques. No en tenen prou amb la nit ?