REPARTIR CLOSCA,CLARA I ROVELL...COM?

De tiberi per a tots ja n'hi ha. Com que tothom ha treballat tenim els resultats.

Ara, hem de recordar que qui parteix i reparteix es queda amb la millor part, és tradició.

No ens queixem de que ens en donen poc, de que no ens arriba ni al llavi, etc.

Pensem que treballem per l'amo, un amo que el fèrem ric donant-li nodtres pertenences.

Ens ho haguèssim pensat aleshores...!

Ell també ha de viure... I ja deiem que qui parteix i reparteix...

Poseus d'acord i canvieu el sistema, sou una colla nombrosa contra UN

Fa quatre dies que molts de valtres vareu canviar el que era d'UN sol.

Per què tantes queixes... Tot neix i tot mor, res és infinit.

---------------------------------

118.- La clau anglesa es va estendre amb el colonialisme. Ara la seva vivesa per que continués fins al màxim el xollo fou fer associats, no colònies que al portar alcohol s’esbraven o si no mireu Espanya, li queda quatre pelendengos ( coses sense valor). Ara, també - amb això de les autonomies - ens han fet colònies i han destapat la botelleta o flascó, no sé si s’evaporarà tot i tornarem al tot estat o totalitarisme, és a dir, que UN, el rovell de l’ou, mani fins de les clares que el conserven i de la closca que el salva dels primers perills d’anar-se’n a campistraus. Allò de fa centùries : muralles, la closca;el castell la clara i director d'orquestra el rovell d'ou... Res, foteses.


119.- Quan quelcom ens surt malament o no ens dona resultat, pensem, reflexionem. Que he fet jo malament. Per on m’he perdut? La reflexió pot conduir-nos a la resolució favorable.

LA MAGNITUD DE L'AIGUA

La plenitud , la magnitud de l'aigua...!!!

Quanta n'hi ha de bona que no aprofita i corre i marxa com esperit

follet que quan es desmarxa és incontrolable.

Aquí pot semblar boja per la immensitat,

però la Natura la té a ses mans amb llongues segures per que no es desboqui.

Nosaltres som, sempre, els humans que la maltractem i com animal que que es torna guit,

no estalvia cossa quan se'l cansa.

---------------------------

116.- En temps antics es considerava que l’aigua corrent era bona, que és podia beure. Avui, les contes corrents dels bancs corren i no s'aturen. L'aigua es recicla i potser d’una cloaca. Fins hi ha rius que ho son. Ara no es pot ni veure. Per això a Medi Ambient li sobra feina i no se’n surt.

Els adinerats es recreen amb aquestes barquetes.

Jo gaudeixo amb la guitarra i el closcó de nou fet barca

Qui gasta més si que ho se...

Ara, qui en pot gaudir més del instant, sentir-se més lliure ...?

Si pensem en l'inefable diner... Clar, ...

--------------------------------------
117.- Penso en el mar i en una barca. Avui he menjat nous. D’una part de closca l’he trencat per la meitat, he collit cordell i un trosset de canyeta hi m’he fet una guitarra. L’altra meitat era damunt la taula. Sembla un casc de soldat...? NO!! no vull soldats a casa meva... Bé, potser un llagut, no, una barca per traslladar formigues pel riu d’una vora a l’altra. Bon invent que la natura ens ensenya. Utilitat tot en té, falta trobar-la..

EL TEMPS DE LA POMA

Als polítics els aniria bé un curset de iniciació i posta en pràctica d'horaris.

Aquests sempre tenen el temps preparat. Son servirors d'ell. Shan posat d'acord.

Que al nou d'agost ens hem de reunir, doncs, sense faltar-hi i

a l'hora, prima o a la engreixada,

maitines o a completas.

El que es deia abans, a toc de campana i amb voluntat i a fer-ho, que les hores pasen

i és fa tard i res de xarretes que distreuen ,ni gotets de suc de meló granitzat

que és molt bo pel cos, però per l'ànima...

i hem de donar compte del que fem.

Ara sempre tenen temps i fan tard.

Per culpa del rellotge?

Que seus veu el llautó.

Per que la serp va ...mossegar la poma,

- qui dieuu que la va mossegar? -

i ara tots voleu la poma i la poma de qui és?

De la pomera.

Regueu-la que li dona bo.

------------------------------------------------------

113,. El rellotge el portem als ulls, boca, nas...

114.- Tantes coses se’ns allunyen i sols amb el record poden tornar.

115.- Una gota d’aigua i una altra al mateix lloc amb freqüència, amb constància pot fer forat a la roca. Una bomba no sols pot fer forat, si no esmicolar-la i destruir-la.

DECRETEM SABER-HO TOT DELS...POLITICS?

No sé si clama al cel o demana perdó o ens vol explicar tot lo noticiable seu.

I es posa aixì en posició de prec per que ens el creguem.

Com allò que fan els gossos quan es veuen amenaçats que es tomben de panxa enlaire

i el contrari ja sap que es rendeix. Aixì de fàcil...

Si sempre, sent un ser pudorós, ens hagués alliçonat amb la veritat....

Li tindríem confiança.

Ja farem un referéndum o, quan sigui, la prova de la ADN, que diu que funciona.

Els agrada el perill a eixos personatges. Segur que encara surt bordant.

La notícia que circula és pròpia de famosos, no de bones o males persones.

Saber, nosaltres, el que fan, crec que és bo per la salut pública.

Pendre-s'ho a riure com pretenen, és de caps curts o de inocents aubats.

No sé en que son superiors a la resta dels mortals, però s'ho creuen i se'n poden riure

del que passa a l'entorn.

Si paguessin els errors amb la propia vida, segurament que s'hi mirarien, ara, tenen soldats de fusell i de estilogràfica que els defensen.

Ara, estant al lloc, els resguarda la comitiva d'acòlits

per que si ells cauen el seguro de VIDA de la folra perilla.

----------------------------

110.- És així que l’or que prengueren cap a Moscou, ara retorna amb medalles des de Pequín?

111.- El valor de la persona resideix en el que ha fet. Voler ser per el que JO faré, sembla estar en un desconcert en ell mateix. Vivim de fets, no de suposicions que es poden frustar. Però donat a lo fàcil llencem la veu per que ens vegin, per que sàpiguen que el que tenen al davant, ben fet o mal fet ens correspon.

112.- Corrosiu. Quantes paraules, quants fets son llegiu o salfumant. Si contenen quelcom de veritat aprofitem-ho. El llegiu al fi i al cap, blanqueja, saneja les aigües si ho fem adequadament, fins algun punt pot ser-ne beneficiós. I el salfumant... Corrosiu, pot ser el punt de partida d’una bugada global en moltes esferes..., no solament aigua o acomiadar bactèries perjudicials.

L'HIMEN... L'HIMNE ?- Cotorra - N A D A L...!!!!!!!

I la nùvia del locutor era prop d'ell, parlant amb una amiga i confesant-li amb reverència les excelències de la parla del seu amor.

En el precís moment de la relliscada del interfecte, va aparèixer per art d'encantament

un objecte de color vermell i es col·locà en lloc adient salvant

la veu en to salvatge que podia sortir de la boca angelical

de la preciosa fembre.

Hi han casualitats al mon, veritat?

107.- L’ HIMEN ? Nooo ...!!! Ho deia el locutor quan s’equivocaren d’Himne...

No tocava aquell Himne... Carallet!!!

Li deien el COTORRA. No parava de parlar per no dir res.

És que savía el que és deia?

Però ell sempre venrre llengua. Bla, bla,bla.

108.- No escoltis als que parlen baladrejant. Perdràs el temps i no colliràs profit. Els que parlen poc si que es beneficien del temps que l’altre perd. Mentre callen tenen oportunitat de pensar. El pensar vol silenci, ho saben els anacoretes, no els polítics.

--------------

Renoi, renoi, aquest noi,

Medalla d'or que no ho aconsegueix el que ho vol

Primer tenista del mon segons els barems...consultats.

Premi Princep d'Astùries...!!!

Plou al terreny assaonat
Que ho conservi i que li duri.
109.- Un polític mig distret va dir el dia que aconseguir la medalla el manacorí: - Ha guanyat l’esquerra de Nadal. – Després es mossegava el llavi i volia desaparèixer. I això

que ho havia dit de faula...

Era de E. R. C.

que tothom sap que vol dir.

Estem Renovant Casa

-------------

EL GUSTAV PREPARA AL MATRIMONI...

Per allà en aquelles terres llunyanes que ho eren quan les va descobrir en Cristòfol, de tant en tant per donar feina a tot el mon que hi habita, lloguen un huracà, una cosa que diu que fa vent com un ventilador gran. Han cridat sal GUSTAF i ell diligent, venga, que voleu que us faci còrrer a tots, doncs a bufar i si voleu una dutxa també estic disposat.

No cal que pagueu els meus serveis, ja ho pagareu car

Se la ha triat guapetona. Sarah Palin. Es viu aquest del davall seu.

S'acabat neveres i res de gel. Les butxaques plenes al trineo i res,

de glaçons a manta. Demaneu si voleu un bitter. No se si us posaran l'oliveta,

potser el pinyol,... Però de gel... per quedar gelats.

Que després de BUSH, ens diguin que ens manarà CAIN... Buf.

Mira. Poden arribar a ser el matrimoni estel i estrella dels Estats Bullits.

Per fer bullir l'olla amb tanta fredor, caldrà una bona foguera.

Que cremin petroli a veure si l'acaben d'una

Veus, el Cain a la Casa Blanca, doncs cau bé

Si els falta pintura ella que baixi

les butxaques plenes de neu que si no la trepitxes

acostuma a tenir color blanc...

Son tant IMPOL·LUTS els dos.

Son tant innocents ...!!!
------------------------

102.- Els matrimonis son estaments fabricats per l’home per donar concert a la successió de l’espècie.

103.- Per dir quina compassió que ens fas, no se’ns acut dir més que : - POBRET . I si resulta que és un magnat del petroli, de Pobret, res de res.

104.- Se’n anava adormir i es produïa l’eclipsi al tancar suaument les parpelles.

105.- Si estàs gros no enyoris al que està prim i si ets fembrilet no procuris ser com el boterut. Qui sap si tu sent gros o sent prim ets relativament feliç. Coneixes com respira l’altre en son estat?

106.- Parlar,parlar,parlar i no saber ni l’hora que és... Porta figura d’un imbècil que no l’importa ni temps ni parla, si no el que l’escoltin – si és que ho fan – per que ell, ni això compren.

EL GALL PINTOR...

Fins el gall s'atreveix a pintar i embrutarà la tela.

Jo que farè, garabateixaré el paper blanc

per que se'm quiexi de la meva desmesura?

Hauré de pensar que escric i quin valor pot tenir per els altres . VERITAT?

Tothom sap escriure o garabatejar?

El gall es diverteix, hi ho trobem normal.

Jo faré el mateix, qui sap si aprenc a escriure

i algú em fa pujar l'amor propi alabant-me.

Jo li dic al gall. - Que bé que ho fas, continua, continua...

--------------------------

99.- El escriure és no res, una feina mecànica, com lligar-se les espardenyes o collir la cullera i posar-se-la a la boca. El que importa del acte és quin pensament aporta, quina directriu verteix en el paper.

100.- Prometre no és enganyar. Ara, no acomplir el promès és imposar-se la culpa encara que no es vulgui reconèixer.

101.- Si cridem al pas del vent, potser s’emportarà nostres paraules, però aniran on volem nosaltres.? Posem-los-hi un taxi si volem que arribin, pagant d’antuvi, clar.

LLIBRE ÉS SINÒNOM DE LLIBERTAT?

Diuen que els llibres sempre tenen el seu valor.

Aquest ja està en un racò apilat i sols els estudiosos acostumen a fer-ne us.

Una cosa que va ser ùtil, ara ha deixat de ser-ho?

Unes persones que lluitaren per fer-lo, posar-lo en pràctica...?

Tot en un recó, potser de biblioteca, junt amb altres que sofriren la mateixa sort

i esperant companyia d'altres que valuosos, els faran inservibles.

Jo sols el tinc aquí en la foto

Ell em recorda sense dirho, com si em parlés en somnis:

-Molts no es dignaren ni de mirar-me les tapes

tot sent una llei que els impossava compliment.

No t'estranyi, fill meu, que ara passi el mateix amb el LLIBRE.

Tu mateix preguntaves, LLIBRE és sinònim de LLIBERTAT ?

Oi que ningú ta contestat?

Ni ho esperis, fa por...!!! -.

96.- Veig un estol de llibres apilats, fora de la capsa que els guardava de ser-ne empolsats. Podrien ser a la prestatgeria de biblioteca de bibliòfil famós, però no en tenen pinta de guardar coneixements superiors. Jo n’agafo el que trio de tant en tant, ell em dona sa cultura que allí busco. Sap que a la biblioteca seria guardat, sense que pogués obrir boca i parlar..

97.- La paraula amable salva distàncies.

98.- El egoisme és un desig en camí del mateix. A veure si arriba o torna.

RECORDA'M BOTELLA...

Amb bon tap i que res escapi. Molta botella per allotjar, que sé jo, aire?

Deu ser molt preuat,

potser és el baf d'algun personatge del qual no es pot deixar escapar res.

Ho preguntarem a l'atzar, sap ELL el que guarda?

Si el volem tastar, obrim, el servim a les copes

- l'aire a males, pot desplaçar el que ara hi ha -

i després tenir el gust de respirar-lo com el més preuat valor.

Qui sap si ens canvia el viure a millor !!!

Per veure's tant ufana la rosa, deu xuclar algun elixir adient per la formosura.

No sé si ens contestarà.

A les Roses que ho celebren o celebrat per eixos dies,

potser seria bo felicitar-les i quedem com a gegants.

Vagi per elles.

Que jo tinc compromís per unes quantes, amics...

----------------------------
93.- Si un es dona culpable, segurament que esmorteix l’acusació, la culpa i potser el càstig.

94,. Recorda’m botella que sempre estàs plena, sigui d’aire quan et diuen buida o de líquid quan et sobreïxes. Podries inflar-te com els humans que solten gasos o deixalles per buidar-se i tornar a començar el cicle omplint d’aire o de líquids i sòlids per transformar. Tu sols ets un recipient passiu que et mouen a voluntat de qui gosa aquell moment de la teva pertinença, encara que t’hagin adquirit amb diner, trobat i t’assoleixen com a pròpia o robat – que també hi ha botelles que tenen expectatives de que els passi quelcom que polis, magistrats... tinguin que actuar per retornar-les al lloc d’inici.

95.- Parlo amb el BOL-I . El retolador em diu : - Vol (la) I. – I tu que vols la ròtula del meu genoll?

------------------

AU, QUE JA NO HI HA VEDA...

Ara ja no hi ha veda. La temporada de caça es declarada

Au, fillets, escopeta i cartutxos i gossos

i tot el que faci falta. No us descuideu.

A veure si Obama AMA - bo o el BO - ama ó teniu BO a ma.

que amb els enigmes de vegades, de vegades... s'encerta.

A predir sa dit que pot ser vostre gloriós futur.

---------------------------------
9.- Volem que tot ens vagi bé.
I és normal.
Volem predir el pas següent,
endevinar...
Volem saber el futur, què, en el temps
esdevindrà.
I el camí sols el farem
caminant.
El resultat el sabrem
a cada pas.
No podrem parar l’incert
que ens ve al davant.
Així, de seguir, seguirem
sense retornar.

---------------

NOTA.- Aquells ocellets que devegades pasen volant prop nostre m'han gastat una broma

resulta que el post que tenia que soscriure a Rebaixes, l'he posat a Escorrialles. Ara hauré de situar el Escorrialles a Rebaixes. Les imperfeccions que tenim les persones que creient fer-ho bé o fas equivocat. Perdoneu per la molèstia.