dimarts, 9 de setembre del 2008

P A ... amb P de PAU i A d' AMOR

La primera paraula que devia sonar a l'univers deuria ser PA.

Qui la va panviar?

I la Humanitat no sap trobar-la.

Busquem-la. Deu estar entre nosaltres.

Ens falta humilitat per acotxar-nos ?

--

Per que no tot el mon té el PA ? Sí, el PA.


P de PAU i A d'AMOR.


Que facin fleques de PA que en falten moltes, sobretot en la ment

dels que disposen que per cobrar-se el seu pa hi posen pistoles.
-----------------------

120.- Matem la fam i no amb pistoles, si no amb pa i recapte.

121.- Quan un es queixa és que quelcom li deu fer mal a no ser que faci el pillo per cridar l’assistència a seu favor. Que n’hi ha que se les saben.

122.- En lo físic portem el vestuari que tapa. En l’esperit em de saber cobrir el nostre JO íntim

dilluns, 8 de setembre del 2008

BODA ROBERT I YOLANDA -- uns amics per a tots

El nuvi, en Robert i la seva mara Rosa Mari i el seguici precedit de les menudes.
La nùvia, la Yolanda acompanyada per el seu pare i tot l'acompanyament.
------------------------
Els dos camí de l'encontre,
els dos buscant la seva felicitat.
Serveixi el brindis
per que es compleixi vostre desig
i de tots els que us estimem.
Encara que aquest poema fa temps va ser escrit,
s'actualitza amb eix acte vostre de celebració de l'enllaç matrimonial
Poema epitalàmic que vol dir-vos el lliures que sou tot sent casats.
F E L I C I T A T S ! ! !
---------------------------

JA SOM LLIURES / SOM CASATS.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas – Any 2000

Ja som lliures / som casats.
Qui és que pot descriure / tanta llibertat ?
Avui al escriure / ens hem afirmat
en nostre somriure / de felicitat.
Som persones lliures / units o distants,
penyora és viure / junts o separats.
---------------
ELL.- Tu seràs l’espiga. / Jo seré el teu blat.
Tu, la tova molla. / Jo el dur crostam.
Tu en seràs les ales. / Jo l’airet suau.
Tu, l’aigua que brolla. / Jo, la font rajant.
Tu, oreneta bruna. / Jo, niu al teulat.
Tu, pètal de rosa. / Jo, plugim, plujam.
Tu, la meva vida / esperit i carn.
I així serem lliures / una eternitat.

ELLA.- Tu seràs cadena. / Jo, el tendre abraç.
Tu, or per la joia. / Jo, anell treballat.
Tu seràs la rella. / Jo, terra de camp.
Tu seràs agulla. / Jo, el teu brodat.
Tu seràs la casa. / Jo, calenta llar.
Tu, el foc i brasa. / Jo, el tronc cremant
Tu, sol que fecunda./ Jo, lluna somniant.
Tu, la meva vida / esperit i carn.
I així serem lliures / dins nostra unitat.

És il·lusió complerta, / el somni realitzat.
Avui som dos cossos / feliços volant,
volant per la terra / agafats de mans
que ara uneixen / nostres llibertats.
La il·lusió ens apropa / tenint-la al cap.
Avui som joiosos / amb la il·lusió davant
La il·lusió camina / el peu apoiant...
...felicitat arriba / NO MARXARÀ MAI.

dissabte, 6 de setembre del 2008

REPARTIR CLOSCA,CLARA I ROVELL...COM?

De tiberi per a tots ja n'hi ha. Com que tothom ha treballat tenim els resultats.
Ara, hem de recordar que qui parteix i reparteix es queda amb la millor part, és tradició.
No ens queixem de que ens en donen poc, de que no ens arriba ni al llavi, etc.
Pensem que treballem per l'amo, un amo que el fèrem ric donant-li nodtres pertenences.
Ens ho haguèssim pensat aleshores...!
Ell també ha de viure... I ja deiem que qui parteix i reparteix...
Poseus d'acord i canvieu el sistema, sou una colla nombrosa contra UN
Fa quatre dies que molts de valtres vareu canviar el que era d'UN sol.
Per què tantes queixes... Tot neix i tot mor, res és infinit.
---------------------------------
118.- La clau anglesa es va estendre amb el colonialisme. Ara la seva vivesa per que continués fins al màxim el xollo fou fer associats, no colònies que al portar alcohol s’esbraven o si no mireu Espanya, li queda quatre pelendengos ( coses sense valor). Ara, també - amb això de les autonomies - ens han fet colònies i han destapat la botelleta o flascó, no sé si s’evaporarà tot i tornarem al tot estat o totalitarisme, és a dir, que UN, el rovell de l’ou, mani fins de les clares que el conserven i de la closca que el salva dels primers perills d’anar-se’n a campistraus. Allò de fa centùries : muralles, la closca;el castell la clara i director d'orquestra el rovell d'ou... Res, foteses.


119.- Quan quelcom ens surt malament o no ens dona resultat, pensem, reflexionem. Que he fet jo malament. Per on m’he perdut? La reflexió pot conduir-nos a la resolució favorable.

LA MAGNITUD DE L'AIGUA

La plenitud , la magnitud de l'aigua...!!!
Quanta n'hi ha de bona que no aprofita i corre i marxa com esperit
follet que quan es desmarxa és incontrolable.
Aquí pot semblar boja per la immensitat,
però la Natura la té a ses mans amb llongues segures per que no es desboqui.
Nosaltres som, sempre, els humans que la maltractem i com animal que que es torna guit,
no estalvia cossa quan se'l cansa.

---------------------------


116.- En temps antics es considerava que l’aigua corrent era bona, que és podia beure. Avui, les contes corrents dels bancs corren i no s'aturen. L'aigua es recicla i potser d’una cloaca. Fins hi ha rius que ho son. Ara no es pot ni veure. Per això a Medi Ambient li sobra feina i no se’n surt.

Els adinerats es recreen amb aquestes barquetes.

Jo gaudeixo amb la guitarra i el closcó de nou fet barca

Qui gasta més si que ho se...

Ara, qui en pot gaudir més del instant, sentir-se més lliure ...?

Si pensem en l'inefable diner... Clar, ...

--------------------------------------
117.- Penso en el mar i en una barca. Avui he menjat nous. D’una part de closca l’he trencat per la meitat, he collit cordell i un trosset de canyeta hi m’he fet una guitarra. L’altra meitat era damunt la taula. Sembla un casc de soldat...? NO!! no vull soldats a casa meva... Bé, potser un llagut, no, una barca per traslladar formigues pel riu d’una vora a l’altra. Bon invent que la natura ens ensenya. Utilitat tot en té, falta trobar-la..

divendres, 5 de setembre del 2008

EL TEMPS DE LA POMA

Als polítics els aniria bé un curset de iniciació i posta en pràctica d'horaris.
Aquests sempre tenen el temps preparat. Son servirors d'ell. Shan posat d'acord.
Que al nou d'agost ens hem de reunir, doncs, sense faltar-hi i
a l'hora, prima o a la engreixada,
maitines o a completas.
El que es deia abans, a toc de campana i amb voluntat i a fer-ho, que les hores pasen
i és fa tard i res de xarretes que distreuen ,ni gotets de suc de meló granitzat
que és molt bo pel cos, però per l'ànima...
i hem de donar compte del que fem.
Ara sempre tenen temps i fan tard.
Per culpa del rellotge?
Que seus veu el llautó.
Per que la serp va ...mossegar la poma,
- qui dieuu que la va mossegar? -
i ara tots voleu la poma i la poma de qui és?
De la pomera.
Regueu-la que li dona bo.
------------------------------------------------------
113,. El rellotge el portem als ulls, boca, nas...

114.- Tantes coses se’ns allunyen i sols amb el record poden tornar.

115.- Una gota d’aigua i una altra al mateix lloc amb freqüència, amb constància pot fer forat a la roca. Una bomba no sols pot fer forat, si no esmicolar-la i destruir-la.