EL NOSTRE DIA ÉS CADA DIA.

No cal que sigui l'11 de setembre de 2008, per reivindicar el nostre ser.

És el dia dia que un ha de saber el que vol

i aplicar-ho amb seves conseqüencies.

La bandera a trossets, un per cada jorn i cosir-la cada dia

per que sàpiguen que hi treballem

i no la descuidem.

Per nosaltres cada dia és nova.

És nostra vida...!!!!!!

--------------

000 -. Les veus avancen abans de plomes i pinzells ( soldats i fusells ) Unes per previndre, altres per acallar, altres per impossar. I quan les veus no conflueixen i no es compenetren en sa misió d'entessa, aleshores, les plomes i pinzells del poder poden fer tancar musiques.

001.- No ens fiem dels que callen per covardia, ells ens traïran.

002.- No ens fiem dels que parlen i parlen i ens canvien poc a poc nostra parla, que ens imposen costums i tradicions, a la fi anirem a ses peus i de g
------------------------------------------------------

Alcem els cors que ja tenim bandera sota el nostre cel...

deia Joan Maragall

TOTA SA VIDA. GUIAR PAONS POT SER POESIA.

M'ho deia la pava : - Aquesta és la meva poesia. Guiar el meus fillets

per la vida. Ritme de temps, rima d'estima.

No deixar-los ni un moment, no equivoquin camí

i s'esgarrin. És el meu deure.

La pàgina que junt amb ells escric.

Sense ella que faria?

No tindria el poema que ara em mana

i em fa feliç.

I vosaltres...?

Sou felissos amb els fills en la vida ?

126.- Quan una persona em deia que ella , ja pensava en poesia. Vaig entendre que escrivia en ritme i rima.

127.- Mentre uns no han volgut esperar i han marxat jo soc aquí contant el que conto.

128.- Ja sabia el que faria. Es posaria uns globus en els sostens per exagerar el volum dels pits. Sembla ser que això agradava al seu amant.

P A ... amb P de PAU i A d' AMOR

La primera paraula que devia sonar a l'univers deuria ser PA.

Qui la va panviar?

I la Humanitat no sap trobar-la.

Busquem-la. Deu estar entre nosaltres.

Ens falta humilitat per acotxar-nos ?

--

Per que no tot el mon té el PA ? Sí, el PA.

P de PAU i A d'AMOR.

Que facin fleques de PA que en falten moltes, sobretot en la ment

dels que disposen que per cobrar-se el seu pa hi posen pistoles.
-----------------------

120.- Matem la fam i no amb pistoles, si no amb pa i recapte.

121.- Quan un es queixa és que quelcom li deu fer mal a no ser que faci el pillo per cridar l’assistència a seu favor. Que n’hi ha que se les saben.

122.- En lo físic portem el vestuari que tapa. En l’esperit em de saber cobrir el nostre JO íntim

BODA ROBERT I YOLANDA -- uns amics per a tots

El nuvi, en Robert i la seva mara Rosa Mari i el seguici precedit de les menudes.

La nùvia, la Yolanda acompanyada per el seu pare i tot l'acompanyament.
------------------------

Els dos camí de l'encontre,

els dos buscant la seva felicitat.

Serveixi el brindis

per que es compleixi vostre desig

i de tots els que us estimem.

Encara que aquest poema fa temps va ser escrit,

s'actualitza amb eix acte vostre de celebració de l'enllaç matrimonial

Poema epitalàmic que vol dir-vos el lliures que sou tot sent casats.

F E L I C I T A T S ! ! !

---------------------------

JA SOM LLIURES / SOM CASATS.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas – Any 2000

Ja som lliures / som casats.
Qui és que pot descriure / tanta llibertat ?
Avui al escriure / ens hem afirmat
en nostre somriure / de felicitat.
Som persones lliures / units o distants,
penyora és viure / junts o separats.
---------------
ELL.- Tu seràs l’espiga. / Jo seré el teu blat.
Tu, la tova molla. / Jo el dur crostam.
Tu en seràs les ales. / Jo l’airet suau.
Tu, l’aigua que brolla. / Jo, la font rajant.
Tu, oreneta bruna. / Jo, niu al teulat.
Tu, pètal de rosa. / Jo, plugim, plujam.
Tu, la meva vida / esperit i carn.
I així serem lliures / una eternitat.

ELLA.- Tu seràs cadena. / Jo, el tendre abraç.
Tu, or per la joia. / Jo, anell treballat.
Tu seràs la rella. / Jo, terra de camp.
Tu seràs agulla. / Jo, el teu brodat.
Tu seràs la casa. / Jo, calenta llar.
Tu, el foc i brasa. / Jo, el tronc cremant
Tu, sol que fecunda./ Jo, lluna somniant.
Tu, la meva vida / esperit i carn.
I així serem lliures / dins nostra unitat.

És il·lusió complerta, / el somni realitzat.
Avui som dos cossos / feliços volant,
volant per la terra / agafats de mans
que ara uneixen / nostres llibertats.
La il·lusió ens apropa / tenint-la al cap.
Avui som joiosos / amb la il·lusió davant
La il·lusió camina / el peu apoiant...
...felicitat arriba / NO MARXARÀ MAI.

REPARTIR CLOSCA,CLARA I ROVELL...COM?

De tiberi per a tots ja n'hi ha. Com que tothom ha treballat tenim els resultats.

Ara, hem de recordar que qui parteix i reparteix es queda amb la millor part, és tradició.

No ens queixem de que ens en donen poc, de que no ens arriba ni al llavi, etc.

Pensem que treballem per l'amo, un amo que el fèrem ric donant-li nodtres pertenences.

Ens ho haguèssim pensat aleshores...!

Ell també ha de viure... I ja deiem que qui parteix i reparteix...

Poseus d'acord i canvieu el sistema, sou una colla nombrosa contra UN

Fa quatre dies que molts de valtres vareu canviar el que era d'UN sol.

Per què tantes queixes... Tot neix i tot mor, res és infinit.

---------------------------------

118.- La clau anglesa es va estendre amb el colonialisme. Ara la seva vivesa per que continués fins al màxim el xollo fou fer associats, no colònies que al portar alcohol s’esbraven o si no mireu Espanya, li queda quatre pelendengos ( coses sense valor). Ara, també - amb això de les autonomies - ens han fet colònies i han destapat la botelleta o flascó, no sé si s’evaporarà tot i tornarem al tot estat o totalitarisme, és a dir, que UN, el rovell de l’ou, mani fins de les clares que el conserven i de la closca que el salva dels primers perills d’anar-se’n a campistraus. Allò de fa centùries : muralles, la closca;el castell la clara i director d'orquestra el rovell d'ou... Res, foteses.


119.- Quan quelcom ens surt malament o no ens dona resultat, pensem, reflexionem. Que he fet jo malament. Per on m’he perdut? La reflexió pot conduir-nos a la resolució favorable.