diumenge, 14 de setembre del 2008

EL RUMOR

El primer que va veure el gos adornat va pensar en que volien dissimular.
El segon va creure que l'embolcall era per cridar l'atenció.
El tercer va insinuar que era una presa de pel. No era un gos tapat, sino la immundícia acumulada, que ja faria pudor i ho haurien de retirar.
Res, tres rumors que circularien amb beneplàcit dels promotors.
Però el vertader autor del monument va callar en sa abstracció
i deixà que corrés la tinta i la paraula, la veu i ull digitals.
S'escamparen tant les tres suposicions que no pararen de vendre, això ,suposicions ...
On residia la veritat del negoci : en el rumor.
----------------------



135.- El que més fa callar un rumor, és el silenci del qui és acusat, al menys no se sap sa opinió.

136.- No se’l podia treure del damunt. Ell seguia parlant, inquirint... Va tenir que decidir . Adéu, adéu, no m’entretinguis...

137.- Sabem que pagar amb efectiu dona consciència a l’estalvi.

dissabte, 13 de setembre del 2008

DINER I AIGUA COM CONFIANÇA I AMISTAT...

Un pitxell pot ser com una guardiola,per entrar-hi o per extreure un broc gran i el rajoli.
Quan un esbrocalla i no te conscìència del que fa pot quedar-se sense el lìquid prematurment.
Si té la font lluny, pasarà set si la suada és impresionant.
El rajolí pot refrescar suficientment i resguardar de malgastament.
Guardar-se de buidar-lo és la premisa.
El reservori pot ser suficient si actuem amb ma mestra.
El diner i l'aigua, son com la confiança i la amistat.
Poden entrar a dojo pel broc gran i restringir la sortida pel rajoli.
Pot ser un sistema favorable.




132.- Era imaginable que havia de buscar i trobar el diner, com?.Per voluntat, per necessitat, per imposició. Que triés.

133.-Un ha de saber on és. Si més no esbrinar per situar-se, ara veia que el primer rumor devia ser el soroll que venia del salt de l’aigua de la cascada o d’una tronada en que ni núvols circulaven per damunt seu.

134.- Se’n enorgullia de saber firmar, mentre altres posaven el dit a la tinta..

divendres, 12 de setembre del 2008

EL VESTIT DE BODA, DE QUE ENS SERVEIX ?

-Feus el vestit a mida vostra i us el posseu, que tal us queda.
Es per vosaltres, si convé us pagarem la roba i el fer
i farem la boda tal com vulguin els contrayents.
L'aixovar el teniu segur.
No patiu, sou tot uns i la boda ha de ser lluida, que tothom hi contribueixi.
La dot, sí, la millor dot per a vosaltres - va dir l'amo .
Tenim el vestit fet i tot preparat, falta la dot per la noia,
que el pare ELS passa amb cançons.
--------------

Els caballs de la carrossa que portarien els núvis contraents a l'acte epitalàmic
s'han cansat de l'espera de que l'amo els dongui l'ordi promés
i s'han tret els arreus, que eren en conjunt iguals per a tots.
Han llençat el cabestre i ensellament i cadascu per sí, desbocats,
van en busca de la pastura per sobreviure.
S'han cansat de promeses que no arriben.
De la veritat que ells creien a la realitat que els ofereixen,
han decidit separar-se i anar a la seva veritat,
per que la realitat ara ja la coneixen.
Sense dot no hi ha boda possible.
Que en faran d'una núvia que sols porta gasto?
---------------

129.- En eix moment no era escoltar la veritat si no escoltar de veritat, per que la veritat no és igual per cadascun. La que sí és una, quasi sempre, és la realitat, a pesar de les veritats pròpies o dels altres.

130.- De vegades no s’ha de escoltar i empassar-t’ho. És possible que et diguin que aniran a tal lloc i després ni s’hi atansen. Preveu el que pot passar i actua amb seny.

131.- Si un sabés mirar sense veure...

dijous, 11 de setembre del 2008

EL NOSTRE DIA ÉS CADA DIA.

No cal que sigui l'11 de setembre de 2008, per reivindicar el nostre ser.
És el dia dia que un ha de saber el que vol
i aplicar-ho amb seves conseqüencies.
La bandera a trossets, un per cada jorn i cosir-la cada dia
per que sàpiguen que hi treballem
i no la descuidem.
Per nosaltres cada dia és nova.
És nostra vida...!!!!!!
--------------



000 -. Les veus avancen abans de plomes i pinzells ( soldats i fusells ) Unes per previndre, altres per acallar, altres per impossar. I quan les veus no conflueixen i no es compenetren en sa misió d'entessa, aleshores, les plomes i pinzells del poder poden fer tancar musiques.

001.- No ens fiem dels que callen per covardia, ells ens traïran.

002.- No ens fiem dels que parlen i parlen i ens canvien poc a poc nostra parla, que ens imposen costums i tradicions, a la fi anirem a ses peus i de g
------------------------------------------------------
Alcem els cors que ja tenim bandera sota el nostre cel...
deia Joan Maragall


dimecres, 10 de setembre del 2008

TOTA SA VIDA. GUIAR PAONS POT SER POESIA.

M'ho deia la pava : - Aquesta és la meva poesia. Guiar el meus fillets
per la vida. Ritme de temps, rima d'estima.
No deixar-los ni un moment, no equivoquin camí
i s'esgarrin. És el meu deure.
La pàgina que junt amb ells escric.
Sense ella que faria?
No tindria el poema que ara em mana
i em fa feliç.
I vosaltres...?
Sou felissos amb els fills en la vida ?



126.- Quan una persona em deia que ella , ja pensava en poesia. Vaig entendre que escrivia en ritme i rima.

127.- Mentre uns no han volgut esperar i han marxat jo soc aquí contant el que conto.

128.- Ja sabia el que faria. Es posaria uns globus en els sostens per exagerar el volum dels pits. Sembla ser que això agradava al seu amant.