dimarts, 16 de setembre del 2008

UNA CABRA DE VELETA... DÉU MEU !!!


Fa de veleta la cabra, bufi el vent que bufi, ella allí en el seu lloc
No el comparteix amb ningú.
Si que dona traces de cap on circul·la la tendència..., que pot canviar en un tres i nores.
Ella, sempre girant al que li convé.
És una cabra, direm, i no està com una cabra. Sap el que té davall dels peus.
Som nosaltres la veleta cabra
que els nostres criteris canviem segons el buf d'aire que el nostre centre va movent
Som veletes vivents?


141.- Tots volem dir, ser nosaltres. Que no ens prenguin ni el parlar primer...

142.- Quan més un parla menys diu, però més es descobreix.

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

dilluns, 15 de setembre del 2008

ENS ENTENEN QUAN PARLEM...?





Un lleu apropament i la parella faran casa de bastonets i fang

i quatre pomes seves per matalàs

i pondrà ella els ouets i al temps neixeran els fillols.

Ells si que entenen seves parles, més simples que les nostres. Uns quants parrups...

Tot més simple, sense orgull ni jo soc jo.

No us inciten a l'enveja sana de imitar-los ?

---------------------

138.- De vegades volem el mateix i no ens posem d’acord per que les nostres parles no

s’identifiquen.














I va pensar l'escultor, no moriras mentre visqui la pedra.
Succesions de esdeveniments sentiràs en la teva pell
i deixaràs lliçons per la Humanitat. Què més has de aprendre ?
Tu, olivera, vols produir per estendre ta vida arreu.
Soca milenària i encara no en tens prou?
Per què no volem morir per que tenim feina o volem saber més?
----------------

139.- Un tenia molta feina per a fer i pregava no morir. L’altre demanava temps, més temps, volia aprendre més del que sabia
----------------
140.-.Si vols que set confessin, no preguntis.

diumenge, 14 de setembre del 2008

EL RUMOR

El primer que va veure el gos adornat va pensar en que volien dissimular.
El segon va creure que l'embolcall era per cridar l'atenció.
El tercer va insinuar que era una presa de pel. No era un gos tapat, sino la immundícia acumulada, que ja faria pudor i ho haurien de retirar.
Res, tres rumors que circularien amb beneplàcit dels promotors.
Però el vertader autor del monument va callar en sa abstracció
i deixà que corrés la tinta i la paraula, la veu i ull digitals.
S'escamparen tant les tres suposicions que no pararen de vendre, això ,suposicions ...
On residia la veritat del negoci : en el rumor.
----------------------



135.- El que més fa callar un rumor, és el silenci del qui és acusat, al menys no se sap sa opinió.

136.- No se’l podia treure del damunt. Ell seguia parlant, inquirint... Va tenir que decidir . Adéu, adéu, no m’entretinguis...

137.- Sabem que pagar amb efectiu dona consciència a l’estalvi.

dissabte, 13 de setembre del 2008

DINER I AIGUA COM CONFIANÇA I AMISTAT...

Un pitxell pot ser com una guardiola,per entrar-hi o per extreure un broc gran i el rajoli.
Quan un esbrocalla i no te conscìència del que fa pot quedar-se sense el lìquid prematurment.
Si té la font lluny, pasarà set si la suada és impresionant.
El rajolí pot refrescar suficientment i resguardar de malgastament.
Guardar-se de buidar-lo és la premisa.
El reservori pot ser suficient si actuem amb ma mestra.
El diner i l'aigua, son com la confiança i la amistat.
Poden entrar a dojo pel broc gran i restringir la sortida pel rajoli.
Pot ser un sistema favorable.




132.- Era imaginable que havia de buscar i trobar el diner, com?.Per voluntat, per necessitat, per imposició. Que triés.

133.-Un ha de saber on és. Si més no esbrinar per situar-se, ara veia que el primer rumor devia ser el soroll que venia del salt de l’aigua de la cascada o d’una tronada en que ni núvols circulaven per damunt seu.

134.- Se’n enorgullia de saber firmar, mentre altres posaven el dit a la tinta..

divendres, 12 de setembre del 2008

EL VESTIT DE BODA, DE QUE ENS SERVEIX ?

-Feus el vestit a mida vostra i us el posseu, que tal us queda.
Es per vosaltres, si convé us pagarem la roba i el fer
i farem la boda tal com vulguin els contrayents.
L'aixovar el teniu segur.
No patiu, sou tot uns i la boda ha de ser lluida, que tothom hi contribueixi.
La dot, sí, la millor dot per a vosaltres - va dir l'amo .
Tenim el vestit fet i tot preparat, falta la dot per la noia,
que el pare ELS passa amb cançons.
--------------

Els caballs de la carrossa que portarien els núvis contraents a l'acte epitalàmic
s'han cansat de l'espera de que l'amo els dongui l'ordi promés
i s'han tret els arreus, que eren en conjunt iguals per a tots.
Han llençat el cabestre i ensellament i cadascu per sí, desbocats,
van en busca de la pastura per sobreviure.
S'han cansat de promeses que no arriben.
De la veritat que ells creien a la realitat que els ofereixen,
han decidit separar-se i anar a la seva veritat,
per que la realitat ara ja la coneixen.
Sense dot no hi ha boda possible.
Que en faran d'una núvia que sols porta gasto?
---------------

129.- En eix moment no era escoltar la veritat si no escoltar de veritat, per que la veritat no és igual per cadascun. La que sí és una, quasi sempre, és la realitat, a pesar de les veritats pròpies o dels altres.

130.- De vegades no s’ha de escoltar i empassar-t’ho. És possible que et diguin que aniran a tal lloc i després ni s’hi atansen. Preveu el que pot passar i actua amb seny.

131.- Si un sabés mirar sense veure...