dimecres, 17 de setembre del 2008

TAULA PARADA.......

Disposta la taula per als comensals, faràn pel cos.
I en la conversa inel·ludible poder cultivar. la pensa, l'intel·lecte, l'esperit, l'anima.
Una bona taula i ben proveïda és sinònim d'un ambient propici
a l'encontre de la parla suau i fàcil. Tot predisposa.
Clar que l'emprenta dels parents, amics...
pot fer rondar per lo insospitat el monòleg del menjar
amb el dir i expresar dels cridats a taula.
Una vegada en un convit com aquest, el que ens obseguiava ens va dir que
el su amo i ens pagava - en principi - l'àpat, no volia que parlessim de negocis.
Em penso que sempre creuré que un dinar especial quasi sempre ho és.
Per que en la vida que no és un negoci?
Favorable o desfavorable.
.......................

146.- El cos està construït per servir a l’esperit, no a l’inrevés. Per això hem de guardar les funcions del cos vàlides per que l’esperit triomfi.

147.- No sentir sense pensar, si no pensar per sentir.

148.- Tenir treball és assegurar el diner. Tenir feina és acollir la obligació de fer.

EL NOSTRE MÓBIL... eL NOSTRE BLOC.

Aquestes maquinetes, ara abandonades, el bé de Déu de converses
que han mantingut a través d'elles.
Han rebut i han donat.
Parles estridents i enfadades, petons d'amor i suaus somriures...
Han tingut de tot. El propietari ha fruïtdel seu servei sense inportar-li massa
si l'aparell sofria o gaudia.
Els blocs també poden sofir i gaudir ... Però com l'aparell son insensibles al que els passa
Donen el que els posen a les costelles amb pàgina plena i les paraules dels que els llegeixen,
i els deixen en la xarxa solets i abandonadets fins que algú se'n apiadi.
Ens els estimem el nostre bloc i el nostre mòbil?
------------------



143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

144.- Si volem ajudar als demés, posem-nos en mans d’eixa justícia que és el servei als altres.

145,- Tu no tens la meva experiència, ni jo se res de les bases de la teva. Tu escolta i jo escolto i les experiències es confrontaran i podran conjurar-se o compenetrar-se.

dimarts, 16 de setembre del 2008

UNA CABRA DE VELETA... DÉU MEU !!!


Fa de veleta la cabra, bufi el vent que bufi, ella allí en el seu lloc
No el comparteix amb ningú.
Si que dona traces de cap on circul·la la tendència..., que pot canviar en un tres i nores.
Ella, sempre girant al que li convé.
És una cabra, direm, i no està com una cabra. Sap el que té davall dels peus.
Som nosaltres la veleta cabra
que els nostres criteris canviem segons el buf d'aire que el nostre centre va movent
Som veletes vivents?


141.- Tots volem dir, ser nosaltres. Que no ens prenguin ni el parlar primer...

142.- Quan més un parla menys diu, però més es descobreix.

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

dilluns, 15 de setembre del 2008

ENS ENTENEN QUAN PARLEM...?





Un lleu apropament i la parella faran casa de bastonets i fang

i quatre pomes seves per matalàs

i pondrà ella els ouets i al temps neixeran els fillols.

Ells si que entenen seves parles, més simples que les nostres. Uns quants parrups...

Tot més simple, sense orgull ni jo soc jo.

No us inciten a l'enveja sana de imitar-los ?

---------------------

138.- De vegades volem el mateix i no ens posem d’acord per que les nostres parles no

s’identifiquen.














I va pensar l'escultor, no moriras mentre visqui la pedra.
Succesions de esdeveniments sentiràs en la teva pell
i deixaràs lliçons per la Humanitat. Què més has de aprendre ?
Tu, olivera, vols produir per estendre ta vida arreu.
Soca milenària i encara no en tens prou?
Per què no volem morir per que tenim feina o volem saber més?
----------------

139.- Un tenia molta feina per a fer i pregava no morir. L’altre demanava temps, més temps, volia aprendre més del que sabia
----------------
140.-.Si vols que set confessin, no preguntis.

diumenge, 14 de setembre del 2008

EL RUMOR

El primer que va veure el gos adornat va pensar en que volien dissimular.
El segon va creure que l'embolcall era per cridar l'atenció.
El tercer va insinuar que era una presa de pel. No era un gos tapat, sino la immundícia acumulada, que ja faria pudor i ho haurien de retirar.
Res, tres rumors que circularien amb beneplàcit dels promotors.
Però el vertader autor del monument va callar en sa abstracció
i deixà que corrés la tinta i la paraula, la veu i ull digitals.
S'escamparen tant les tres suposicions que no pararen de vendre, això ,suposicions ...
On residia la veritat del negoci : en el rumor.
----------------------



135.- El que més fa callar un rumor, és el silenci del qui és acusat, al menys no se sap sa opinió.

136.- No se’l podia treure del damunt. Ell seguia parlant, inquirint... Va tenir que decidir . Adéu, adéu, no m’entretinguis...

137.- Sabem que pagar amb efectiu dona consciència a l’estalvi.