QUAN LA DONA BAIXA DEL LLIT...

Tot és bo... Super bo. No hi ha engany. Si surt del encanteri i salta,

els gossos no vindran a llepar, vindran... Les baralles entre ells seran ferotges

i destruiran la fantasia

que ara ens aguarda, que espera que compartim el moment màgic.

No deixem que es perdi l'instant... Gaudim i fem gaudir.

A5.- Quan una dona baixa del llit costa molt que hi torni a pujar.
---------

Per el que he escoltat son els menys ignorants , segons els votants,

clar, així doncs, els més savis.

Un sembla que es vol obrir el cap, amb un tret, NO !!!, clarividència, naturalment.

L'altre, potser li diu, ja t'ho faràs, jo aquí ja hi estic bé, amb el meu somriure.

No saben si vaig cap aquí o cap allà. Els despisto. I em segueixen els ignorants.

Però la Loteria espera que el de prop seu se li acabi el somriure, aleshores.

AL ATAQUE....!!!!!!!

A6.- A qui es jutja com a ignorant, té possibilitats de premi de saviesa. Sap que és ignorant.
--------------

A7.- Encara que siguis pobre has de pagar. No reclamis ni preguis. Ni hi ha perdó, ni ten faran cas.

A8- La abulímia o anorèxia ja existia en temps pretèrits imposada per l’escassetat de tiberi per posar-te a la boca. No es podia elegir els menjars per olor, presentació, gust . La abulímia en una fase segurament experimental era imposada per necessitat. Era el plat del dia.

--------------------

CEL ROGENT... TEMPS DE JUSTÍCIA.

En un temps sense prudència l'atmòsdera s'ha possat enverenada.

L'han xinxat i s'ha esverat amb raó

L'han burxat tant que treu sang amb tot el seu alé.

I per calmar-se, si no es desfoga...

I al lliurar-se de la metzina acumulada farà païr a tots el seu mal avern.

Qui se'n lliura de la malìcia continguda i concentrada en el seu esclat.

Els protegits de sempre que han encés el foc i s'han resguardat a temps

de la surriacada que ja és dona.

---------------

A1.- No posis apreci, estima, compromís immens a quant pot canviar de lloc en el temps, en la distància, en el pensament.

A2.- En els jocs acostumem a provar coses que en la vida real no poden tornar enrere. Son tal com son, com succeeixen, no s’escapoleixen i desapareixen com si no haguessin passat.

A3.- Cel rogent, pluja o vent. Temps de justícia.

A4.- En el repartiment de Justícia, seria bo una llista de tots els capacitats per estudis, escalafó, etc. i fer una votació i els resultats acomplir-los. I un reglament que també jutgés als jutges, als banquers, als polítics, que se’n descuiden i després passa el que passa.

--------------------

NOTA.- He col·locat en el bloc un grup de 150 escorrialles,

ara vaig per les seguents 150.

FEM COM ELS OCELLETS.

Els ocellests, aquí semblen pardals, no poden ser tìmids,
aviat se'ls acabarien les flautes.
Han de buscar-se el viure.
El picoteix abans que l'altre es bereni el que ell pot aconseguir.Llei de vida.
Jo dic que la timidesa és un vestit que es porta tota la vida.
La gosadia no ho es menys.
Son caràcters que tenim i no ens en lliurem per més que fem.
Aminorar la seva influència, notable i notoriament.
Però sempre queda com en el, vi el solatge, les mares que ens diuen qui som,
d'on venim, a quin sèquit pertanyem.





149.- Un tímid es queda en el pensar i no actua. L’extravertit té la gosadia no sols en el parlar, també en el actuar.

150.- Els politics acostumen a tenir treball, però acostumen a no fer la feina.

TAULA PARADA.......

Disposta la taula per als comensals, faràn pel cos.

I en la conversa inel·ludible poder cultivar. la pensa, l'intel·lecte, l'esperit, l'anima.

Una bona taula i ben proveïda és sinònim d'un ambient propici

a l'encontre de la parla suau i fàcil. Tot predisposa.

Clar que l'emprenta dels parents, amics...

pot fer rondar per lo insospitat el monòleg del menjar

amb el dir i expresar dels cridats a taula.

Una vegada en un convit com aquest, el que ens obseguiava ens va dir que

el su amo i ens pagava - en principi - l'àpat, no volia que parlessim de negocis.

Em penso que sempre creuré que un dinar especial quasi sempre ho és.

Per que en la vida que no és un negoci?

Favorable o desfavorable.

.......................

146.- El cos està construït per servir a l’esperit, no a l’inrevés. Per això hem de guardar les funcions del cos vàlides per que l’esperit triomfi.

147.- No sentir sense pensar, si no pensar per sentir.

148.- Tenir treball és assegurar el diner. Tenir feina és acollir la obligació de fer.

EL NOSTRE MÓBIL... eL NOSTRE BLOC.

Aquestes maquinetes, ara abandonades, el bé de Déu de converses

que han mantingut a través d'elles.

Han rebut i han donat.

Parles estridents i enfadades, petons d'amor i suaus somriures...

Han tingut de tot. El propietari ha fruïtdel seu servei sense inportar-li massa

si l'aparell sofria o gaudia.

Els blocs també poden sofir i gaudir ... Però com l'aparell son insensibles al que els passa

Donen el que els posen a les costelles amb pàgina plena i les paraules dels que els llegeixen,

i els deixen en la xarxa solets i abandonadets fins que algú se'n apiadi.

Ens els estimem el nostre bloc i el nostre mòbil?

------------------

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

144.- Si volem ajudar als demés, posem-nos en mans d’eixa justícia que és el servei als altres.

145,- Tu no tens la meva experiència, ni jo se res de les bases de la teva. Tu escolta i jo escolto i les experiències es confrontaran i podran conjurar-se o compenetrar-se.