dimecres, 24 de setembre del 2008

TENEN LA BELLESA A PROP, LA VELLESA LLUNY

Com els nens, com els adolescents, com tots....qui la guarden....
Tenen la bellesa de la joventut... En el seu periple per la vida, han de crèixer per assolir fites importants. Han de superar-se a si mateixos
tots sent-ne diferents, però iguals.
Uniformes, ben formats, cuidant l'estètica,
la seva bellesa de bosc important
per que els humans passegin, s'alegrin de l'ombriu,
pensin per dessotllar després coses importants
com un somriure, una caricia, una abraçada.
un petó d'enamorat.
Quan el bosc arribi a vell haurà dat la bellesa a tot l'espai
i no es sentirà atàvic, sabrà que és responsable del camí que ha caminat
donant bellesa a dojo a qui l'ha volgut copsar. - Per la ZEL

A16.- Crear-se una necessitat és contactar amb una droga.

A17.- Tens la bellesa a tocar i la vellesa lluny.

A18.- La fam mata, però si un hi és a temps encara pots ressuscitar apartant-la de tu.
--------------

Mhe assegut mirant el futur que arriba a cada instant....---Per la MALKA
--------------

A19.- M’he rebaixat fins al terra per arribar a les peuades dels servidors que fan cua amb il·lusions i fantasies pel camí de la vida.

dimarts, 23 de setembre del 2008

CEL, ROCATGE ,ARBRE...

NOTA: Fotos cedides per Mariona - Album Picassa - Lloc, camí dels Frares - Rasquera- Tarragona
Dos cels. Dos rocatges. Dos arbres.
El cel, les il·lusions de nostra vida. Tot lo volàtil, el que s'escapa del físic i és fantasia.
Els rocatges, la nostra vida, el moure, el treball,el respir profund per mantenir la flama.
Els arbres, el que hem produit. Benestar, lleure, amistats.....
Els cels enterbolits son els teus somnis?
El roc dur es nostre fer, el caràcter, la lluita...? Hem xafat la pedra
i hem construit nostra barraca.
Hem situat dins nostres valors en la vida. Fins la continuitat que esmercem
en els arbres.
Com és l'arbre que hem criat nosaltres? Retallat, resec...
O, canviant la fulla en l'hivern - renovant-se - i vigorós en l'estiu.
Tot té valor. Un gran valor és el que has set i quedarà de nosaltres
per que els demés ens jutgin.
DIRAN
Erets bona pedra. Llençares al cel a volar ta fantasia...
Continues en l'arbre
que és el teu record.
13.- Tantes coses se’ns allunyen, per exemple el temps que estem vivint, i sols el record després ens retorna aquest estadi feliç o pesarós..

14.- El record no és tenir memòria. Però s’ha de tenir memòria per recordar.

15.- Avui no succeeix res. Espera, que succeeix el que succeeix, RES....

dilluns, 22 de setembre del 2008

BILDE PUTIN O... VIL DE....PU....



És un personatge conegut. El seu cognom ens introdueix en unes fantasies de XXX.
I el nom si rebaixem la primera lletra - BIL DE -,
no sé si ens fa massa gràcia el llegir-la.
BIL o VIL i de PUT IN sugereix tantes idees ...!! que no s'estronca la imaginació.
Ja devien posar-li el cognom quan a RAS putin el van deixar al ras.
Coses de generacions que tornen i fins es queden.
I si no passa molt grossa ELL anirà fent
la seva història.
Granets de sorra que som i ningú en fa cas de nosaltres...
i els més potents com roques, no és mouen de lloc i...
El que em deia l'amic,
TOTS SON UNS. ARA PER TU ARA PER MI.

A9.- Quan no puguis respirar, digueu: Avisarem al metge per que certifiqui el decés.

A10.- Si lligues amb cordell a algú, tindràs un servidor esclau primer, després si arriba a trencar amarres un enemic que sap que no més tens cordell per lligar. Ell t’ho farà, quan li arribi l’hora, amb sogues o cadenes.

A12.- No sé si la descendència natural de Cain, segons ens diuen, som nosaltres. Per que Abel, ens aclareixen que el varen matar per que no deixés noses. O sigui, que la genètica podem creure que ha suavitzat. En aquells temps, de dos en va quedar un, ara per molt que volen rebaixar quotes per metre quadrat, sembla que s’ha suavitzat. Això dels barems... I es segueix segant vides arreu. Els Cain és poden proclamar, res, allò, victoriosos - en podem tenir d'aquí a quatre dies un a propet nostre i ben poderós -... en canvi els Abels, com les ovelles amb el seu bel de clemència que no arriba, hi fa temps que va començar la història i això que no varen deixar descendència....!!!

diumenge, 21 de setembre del 2008

QUAN LA DONA BAIXA DEL LLIT...

Tot és bo... Super bo. No hi ha engany. Si surt del encanteri i salta,

els gossos no vindran a llepar, vindran... Les baralles entre ells seran ferotges
i destruiran la fantasia

que ara ens aguarda, que espera que compartim el moment màgic.

No deixem que es perdi l'instant... Gaudim i fem gaudir.
A5.- Quan una dona baixa del llit costa molt que hi torni a pujar.
---------

Per el que he escoltat son els menys ignorants , segons els votants,
clar, així doncs, els més savis.
Un sembla que es vol obrir el cap, amb un tret, NO !!!, clarividència, naturalment.
L'altre, potser li diu, ja t'ho faràs, jo aquí ja hi estic bé, amb el meu somriure.
No saben si vaig cap aquí o cap allà. Els despisto. I em segueixen els ignorants.
Però la Loteria espera que el de prop seu se li acabi el somriure, aleshores.
AL ATAQUE....!!!!!!!
A6.- A qui es jutja com a ignorant, té possibilitats de premi de saviesa. Sap que és ignorant.
--------------
A7.- Encara que siguis pobre has de pagar. No reclamis ni preguis. Ni hi ha perdó, ni ten faran cas.

A8- La abulímia o anorèxia ja existia en temps pretèrits imposada per l’escassetat de tiberi per posar-te a la boca. No es podia elegir els menjars per olor, presentació, gust . La abulímia en una fase segurament experimental era imposada per necessitat. Era el plat del dia.
--------------------

dissabte, 20 de setembre del 2008

CEL ROGENT... TEMPS DE JUSTÍCIA.

En un temps sense prudència l'atmòsdera s'ha possat enverenada.
L'han xinxat i s'ha esverat amb raó
L'han burxat tant que treu sang amb tot el seu alé.
I per calmar-se, si no es desfoga...
I al lliurar-se de la metzina acumulada farà païr a tots el seu mal avern.
Qui se'n lliura de la malìcia continguda i concentrada en el seu esclat.
Els protegits de sempre que han encés el foc i s'han resguardat a temps
de la surriacada que ja és dona.
---------------

A1.- No posis apreci, estima, compromís immens a quant pot canviar de lloc en el temps, en la distància, en el pensament.

A2.- En els jocs acostumem a provar coses que en la vida real no poden tornar enrere. Son tal com son, com succeeixen, no s’escapoleixen i desapareixen com si no haguessin passat.

A3.- Cel rogent, pluja o vent. Temps de justícia.

A4.- En el repartiment de Justícia, seria bo una llista de tots els capacitats per estudis, escalafó, etc. i fer una votació i els resultats acomplir-los. I un reglament que també jutgés als jutges, als banquers, als polítics, que se’n descuiden i després passa el que passa.
--------------------
NOTA.- He col·locat en el bloc un grup de 150 escorrialles,
ara vaig per les seguents 150.