divendres, 3 d’octubre del 2008

64 -- LA BELLESA DE LA NATURA

Haikú del dia
9.- Obre les parpelles
finestres de casa teva.
Portals a l’infinit.




La bellesa de la natura és tal que la imaginació pot fruir de totes les avantatges

per establir-se. En aquesta vista, qui no imagina els pits d'unes deeses

ajagudes i complagudes amb el vel del bromall .

La figuració en la ment pot recrear-se.


------------------------






A42.- Un compromís pot arribar a imposició, llei i esclavisme.

A43.- Jo diria que en els Haikú van els tres versets com amics per un camí sense estorbar-se o tres veus ben compaginades i sonorament unides.

A44.- Recordar el que ens han fet de bé en nosaltres altres persones és un reconeixement directe de confessió de nostre agraïment.

dijous, 2 d’octubre del 2008

63 --L'ENTESSA DEL BON FI.

Haikú del dia.
8.- Calla fins callar
quan et parla dolça
la intempèrie.
En la gran plaça hi ha la vida. Els coloms confiats mengen el regal que els donen els vianants.
Tenen la pau confiada, no dubten.
Per que no podria ser en tots els ordres aquest conveni, sense paraules, sense escrits
fets des de el bon criteri, la munió immarcesible de la confiança,
l'entessa del bon fi.

A39.- I si regaléssim anys a d’altres? Bona cosa, potser ens rebaixaria la cota nostra..

A40.- Quan vaig arribar a la vida, es veu que tot ho ignorava. Caminar, parlar, abraçar, estimar, què em sabia ? Després... A marxes forçades per que el temps passa i no pot quedar-se enrere... tot estira, i veus els demés que avancen i avancen, i no intueixes, aleshores, el fi del camí.

A41.- Coneix coses tindràs criteri en la llibertat d’escollir.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

62 -CINC DITS DEL DÉUS

Haikú del dia
7.- Quan no ploris
podré dir-te
de que son les llàgrimes

El misteri que hi havia al lloc es que els déus gaudien de la seva felicitat.
Res els importunava ni el feia falta.
Fins el silenci s'hi apropava i callava el so i el rumosòs batre d'onatge contra el pedruscall s'establia quiet, silent com dit suau acaronant la seda.
L'aigua feta mirall s'aquietava i el reflexe de bromall i lluna eren marenga
sobresortint com onatge vingut del més enllà.
El mirall cobrava la vida que els déus esmerçaven al lloc.
Era el dintell per on la vida que arribava
clamava la immensitat de son poder.
-----------
A36.- La llum,l’aigua, la vida, el cel, el so... Cinc dels dits dels déus.

A37.- Que no tanquéssim els ulls mai, privant-nos de la llum per que tenim coses per escriure.

A38.- Ens posaren els ulls davant per mirar enfront, però no és per demés girar el cap i contemplar el que deixem i el que ens segueix.

dimarts, 30 de setembre del 2008

HO DEIA LA TORTUGA...

Haiku del dia
6.- Tot s’esmuny
diu el vent
per la tarda.
A la graveta o al pedruscallet els deia la tortuga : Soc vella, però mai m'havia trobat tant envoltada de pedretes. No sabeu que dificulteu el meu andar. Quan paso pel damunt vostre, jo no voldria fer-vos mal i us esfonseu davall meves potes i em toca la panxa a terra i no avanço. Qui carall us ha posat aquí per fer-me la punyeta !!! No tinc res contra vosaltres, però no em fàciliteu el camí.
Desprès a casa la mare, que encara tinc mare, em castigarà a caminar per damunt vostre per que he fet tard. Podríeu apartar-vos?
- Mira, filla, nosaltres estem quietetes aquí, ets tu que ens mous al voler xafar-nos el crostò
amb el teu pes feixuc i carrincló. Tu no hi has de passar per damunt nostre.
No és el teu camí.
Tot és falta d'educació i ganes de fer mal als altres....
Ja veieu. no saben que fer per entendre's. Les dos tenen raó?
I és que per molta experiència que tinguis, en qualsevol acte el contrincant també compta i té els seus drets, visió de les coses, els seus projectes....
Cada situació té la seva solució si es posen d'acord. D'acord.
-----------------

A33.- Per més que ja soc gran, no soc vell en experiències que se’m presenten. Sempre hi ha imponderables que no coneixem..

A34.- No tens cap obligació amb mi, sols la voluntat teva et mana i disposa que has de fer i fer-ho per tu i segons tu.

A35.- No ens ho diuen a la cara però ens hi tracten com si ho fóssim. Ens donen quatre cents euros...
Fent-nos parar la ma de l’almoina, per solventar la CRISIS. Quan passin contes, a lo millor ens els tornen a demanar dient que s'han equivocat que no era que ens havien de donar, donar, si no que nosaltres els hi havìem de donar. Errors de boques imformatiztades que no saben que som persones, no robots. Ja ho sentirem a dir.

dilluns, 29 de setembre del 2008

FRUITERA VARIADA, TRIEU .

Haiku del dia
5.- Bombolles aire i tel d’aigua
en la terra verge i crua
exploten bombes.

Un menjar saludable i presentat en la fruitera per que poguem triar. N'hi ha un bon reguitzer.
Fruita carnosa i més volàtil, sucosa.
Diuen que ens convé menjar-ne, porta una sèrie de requisits necessaris pel cos.
Encara que sigui amb el magí podem amb les mans
agafar-ne i saborejar. No sé quina triaria.
El vemell groc del prèssec, el violeta negrós del raïm,
la caixa de sorpreses de les figues amb el verd esbanqueit per fora i el vermell granulós
per dins que fan les delìcies de molts paladars...
Amb la tria podem fer el tast i gaudir d'un element profitós.
No us feia falta el meu consell,
però no és mai per demés veure un agrupament ben disposat
per fer-nos entrar en el paradís de la delectació.
Que us fagi bon profit.... Què bo !!!!!
-----------------
A29.- Imposar un treball quan no hi ha treball, crec que és voler rellevar les persones de l’atur.

A30.- Necessari, imprescindible? El primer s’aprèn aviat, el segon quan no tens ni el primer.

A31.- Lo bo, lo mig bo, lo no tant bo. Si ens considerem no tant bo, podem fer- nos feliços quan ens considerin en superior graduació.

A32.- Podem fer amics o enemics si deixem llibres. Uns els tornen i d’altres no. Clar que als segons no els deixarem ni calderilla, que és el segon estadi de préstecs...