dijous, 16 d’octubre del 2008

74 -- BOMBÓ I MADUIXA --LLOP I CAPUTXETA.

Haikú del dia.
16.- Venera l’aire
que et refrega
sense abatre’t
La maduixeta vermella no sap que el bombó és el llop de s'ha dolça història.

No li fa res compartir seva història de xocolata, per la casa de sa iaia,

és tant gentil la maduixa quins petons li faria.

Però el llop es rebela i vol espantar a la nois.

Allí damunt dels llençols del llit de la iaia li vodemostrar potència i força.

No compta l'animalot que una escopeta s'apropa

i quan vegi el llop...
La maduixeta al veure el caçador amic ha posat peus en carrera
L'esclafit, com esbafec, ha sorgit de l'escopeta...
I el xocolata ha fet plof i s'ha desfet per allà, per terra.
Ja no hi haurà confusió.
Vermell i marró no s'avenen.



La maduixa s'ha convertit en flor per alegrar la llar de la iaia.




A62.- Donar un caramel a un menut és donar dolçor al paladar del nin, però, a demés, ens hem fixat que el somriure d’ell adquireix en nosaltres satisfacció vivificant d’agraïment parangona amb la felicitat o quasi ella mateixa que se’ns presenta amb el somrís o paraula del infant. Fer feliç un altre ser és augmentar el nostre goig personal.


A64.- Per entrar a Internet ( tenint els estris ), no sols has de vèncer la timidesa pròpia, el pudor i respecte, si no la ignorància i la innocència tècniques que se’t presenten. És atac amb conseqüències imprevisibles. És un suspens, l’alè parada i col·legir si vas a Bé o a Mal doncs, què pot resultar del teu acte ? Per això, moderació. Collir la crossa de cec i tantejar el camí abans de caviar el peu i davant del dubte, plantar-se o enrere, s’ha dit. Ja hi tornarem si el vent bufa alisi.

A65.-Prendre una decisió d’una decisió és normalment fàcil, ara, prendre una decisió d’una indecisió no ho veig massa factible.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

73 --HE VIST MIG ABANDONATS...


Aquests llibres antics, vells, però ben guardats.



A60.- He vist mig abandonats un plec o feix de llibres. Els cobrirà la pols? No ! Les aranyes hi han fet un teixit embolcallant-los. Pot ser per dir que els hi pertanyen o per resguardar-los i protegir-los?

A61.- Anem tard. No tenim temps. Quan necessitem una hora posem-hi un quart més. Aleshores, si ve algun inconvenient podrem aturar la ma que ens marca : - No tens temps? A mi em resta un quart encara, que vols més?

dissabte, 11 d’octubre del 2008

70 --CINC PÀGINES DE PAPER NET...

Haikú del dia
15.- No diguis prou
si calles i calles
en ton destí

S'havien trobat cinc pàgines o fulls de paper com en una clase de pàrvuls.
Sense cap garramanxo, ni ralla ni res, eren netes.
A una un pentagram hi ratllaren, per fer musica pel rei.
A la segona, de nombres nombres una muntanya, les finances d'aquell regne dels barrufets
A la tercera, un poema, una ègloga. Uns escrits com trenets.
A la quarta hi dibuixaren tots els caganers. Ratlles i ratlles confuses de colors
bonics com el sol del firmament.
La quinta quedà a la taula de la mestra. Per posar les notes,
disciplina, esbarjo, premis... i moltes coses més.
Totes les fulles o pàgines ocupades servint als barrufets...

Qui no és sent full o pàgina per servir als demés?
----------------------------------


58.- No sé si dir full de llibre o pàgina de llibre .per que pà – gina sembla que demanis a l’hostessa Gina que et dugui l’element alimentari, el pa, proclamant-ho arreu ara que hi ha tants substituts del primordial aliment, que fins oracions ens demana. Diem full, però veig que si girem les lletres i ho llegim a l’inrevés diu lluf que deu ser el masculí de llufa i això arriba a les narius i no consola gens. No sé com anomenar si full o pàgina.

59.- Un sobre no sobre. Si tens un sobre en propietat no et sobra, pot ser-te útil. També pot dir un sobre no s’obra. El so és el mateix, però el significat que hi dona la vigùria diu que no som amos d’estripar el sobre per veure el que conté .
-------------

divendres, 10 d’octubre del 2008

69 -- LA FLOR ENVANIDA...

Haikú del dia
13.- Tot se’m feia gran
l’ensopegada forta
em posà en el forat.
La flor n'era envanida per els reflexes del sol. -Sense tu en aquest estatge no hi hauria bellesa -.
Aribà la papallona i li preguntà la flor. - Veritat que soc preciosa ?
-Caram, caram, ets un somni deliciós -.
aun escarabat que rondava per aquelles rodalies, va pensar, - No tindreu pas aquest goig
de ser-ne més boniques que jo soc.
Amb ses pinces de tallar les aplicà al tall de la flor i comença
a rossegar fins rodejar tot el tronc, i la flor, la més preciosa, es doblegà
com si fos un vimet. Quan volguer la flor enlairar-se per preguntar
al mirall del cel, caigué rodona, trencada al damunt del escarabató.
- Et pensaves ser la joia, ser-ne la joia del bosc...?
Acabaràs la teva vida pansida pel mateix sol.
-----------------
Això ens passa en la vida, ens pensem ser els millors i qualsevol estropici
que ens ve, mirant-nos de gairó i ens desfà la nostra vida
i acabem les il·lusions.



-----------------------------

56.- Entrar o sortir? Sempre es surt d’un lloc i s’entra en altre, o s’entra en un sortint al mateix temps. Segons es miri es surt per la porta i s’entra al carrer o es surt del carrer i s’entra en la porta. Galimaties. Segons un jutja l’acte s’entra o es surt.

57.- Les cadires tenen cul. Pregunto, quants culs s’hauran culat en el cul de la cadira?

dijous, 9 d’octubre del 2008

68 -- CONTE DE L'ESPARVER I EL RAÏM.

Haikú del dia
14.-Quan el vent
vol atrapar la pluja
a terra la rebat.
Contes conten que prop d'una font hi havia un parral que l'amo amb esmer cuidava.
Al anar a beure aigua els moixonets tots s'admiraven de l'ombriu que projectava
per a tots, i en les hores del sol alt, quan la suor arriba als cosos anaven al sopluig de
la tenue llum i admiraven el parral com un be molt preuat.
Els raïms que penjaven com braguers de cabra, plens d'aliment, anaven colorejant.
Tots els ocells els respectaven, tot formava una unitat, un cos dins la bellesa del lloc.
Un dia un esparver que anava darrera d'un moixonet ferit va peuar en aquell paratge.
Trobà l'aigua, trobà l'ombriu i en el descans, no havent caçat la bestiola que arremetia,
es fixa en el penjoll ple de grans.
Li semblaren ulls d'un ocell més gran que ell que se'l miraven, tant lluents eren.
Saltà en una revolada i allotjan-se en el sarment, llençà el bec contra el quixotesc ull
que se li oferia mirant-lo.
La pell esdernada deixà la molla al descobert com carn tendra i l'esparver
amb picades contra els imaginats ulls, destroçà el raïm en un
tres i no res.
El lloc d'encant que teniem, l'ocellot prepotent, ens l'ha deixat com un desert.
Per refer l'encanteri, no n'hi ha prou en destruir l'esparver,
també el parral ha perperit i la font no serà la mateixa.
El mal record habitarà en aquell lloc, i qui serà valent de tornar-hi
ha trobar pau.i alegria,
el goig de l'ombriu, i la joia de parral i font?



A53.- Per tapar les ferides del ferro, filferro o adients, la cinta aïllant fa la feina i és útil com esparadrap en el tracte humà. PER LES FERIDES DELS DINER, INJECTAR DINER I TAPAR I SUTURAR.

A54.- No surtis al balcó que el vent bufa i t’emboirarà el cabell, et ressecarà els llavis i alguna brossa pot acollir-se a la nineta i et quedes embullat, ressec de veu i sense veure-hi.

A55.- Han caminat a palpentes a primera hora del matí. La llum no hi era, el sol dormia i la lluna a esmorzar havia anat. Pujava els escalons de l’ombra com esperit que hi veu amb les mans tocant paret, per que, en previsió, no volia que el nas podia connectar amb el terra i fes de ma o de peu.