dimarts, 21 d’octubre del 2008

76 -- QUAN ES TÉ EL PODER DE LES LLONGUES...

Haikú del dia.
17.- La persiana
tanca i mira...
Llavis i dents.

No direm que l'abella roba, si no que fa un bé per ella i per altres flors al traslladar
partícules beneficioses. Ara té el poder en seua presència, quan marxi volant
qui sap si podrà tornar al mateix lloc?

....................

A70.- Quan un té el poder per les llongues, per petit que sigui, no les solta fàcilment. Si ho fa, sap que retornar ha aconseguir-les és més que difícil, quasi impossible.
----------------------


El clavell ens amaga la bellesa de la noia.

Segurament que seva picardia li diu

que ha de fer veure que olora per no descobrir-se.

Els mals pensaments poden còrrer pel seu davant

i no li interessa.

Ja vindrà el moment de que aparegui la plenitud del seu encant.


---------------------------------
A71- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa? I és que som així, quan ja no ens interessa tot és tirar galledes d’aigua podrida...

------------------

No sé si son japonessos o xinos eixos caramels, ara tenen la propietat de convertir-se

o canviar el color, de marró lleu a groc.

Els asiàtics han de suportar el color que tenen com nosaltres que deu agradar-los -hi,

ja que quan venen, venen no per exibir el seu color si no per el groc d'or que hi ha

en nostres terres.

Miracles que tothom compren.
-----------------------------


72A.- M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

75 .- ALS RUCS I ALS VELLS...

Nota .- fotos pròpies de la fira de RASQUERA -- 08

Treballs de palma.
La planta convenientment treballada ja des de que és cull
fins donar-los- hi tot el procés de secat, enblanquiment i els tractaments manuals
per la fabricació dels diversos objectes, se'm figura la gran voluntat de moltes persones en acumular el tresor de l'ahorro dinerari, després de l'esforç en reduir el consum
pròpi. Gran voluntat de continuitat en la decisió empresa fins
aconseguir el màxim. Una bona mostra de la cultura del sacrifici de l'estalvi.
El resultat figuratiu eixes eines útils.



EL RUC Fins fa pocs anys un element en la vida de les persones dels pobles.
Per el transport a bast o tirant del carro. Per la llauraor dels terrenys...
Ùtil amb un manteniment assequible.
Van salvar una època llarga de la vida dels humans amb el seu treball.
Ara son elements de una cultura moribunda.
Exposicions per ensenyar-los.



Utillatge per cavalls. Encara segueix la ruta.
A aquesta pagesia mig o del tot industrialitzada ja no hi cap el matxo, mula, ruc, somera,
que se'ls faria fer?
Però hi han persones que el cavall el tenen com un motiu de distracció o luxe,
hoobby o ostentació.
Aquí els arreus que s'exposen i se'n venen per el consum de la menció anterior.
Eixa fira és una vertadera mostra.
----------------------

A66.- Als rucs i als vells no els maltractis i menys els peguis. Els primers per que es tornen mossegadors i guits. Els segons poden morir-se del disgust i aleshores, bona nit i bona hora, s’ha fet tard i no rebràs la pensió que ell no s’acaba i et va bé per tapar algun forat, a demés les pertinences d’hisendes que han estalviat amb luxuriosa fam poden quedar-se pel camí i no arribar-te a les mans i fotuda la hemos. Recordem-ho que davall de les rajoles hi poden habitar tresors combustibles i putrescibles.

A67.- Quan s’han de fer lleis per prohibir el mal, crec que estem desaprofitant el invent. Jo diria que hi ha quelcom que no funciona, Potser la llei hauria de regular més que prohibir si tots arribéssim amb obres sensates. La anarquia que vol? Fora lleis, però el personal que sigui conscient que no calen lleis, per que si no, això seria un desgavell, i gros.


A69- Qui pensi, pensi on pensi,pensi on.

dijous, 16 d’octubre del 2008

74 -- BOMBÓ I MADUIXA --LLOP I CAPUTXETA.

Haikú del dia.
16.- Venera l’aire
que et refrega
sense abatre’t
La maduixeta vermella no sap que el bombó és el llop de s'ha dolça història.

No li fa res compartir seva història de xocolata, per la casa de sa iaia,

és tant gentil la maduixa quins petons li faria.

Però el llop es rebela i vol espantar a la nois.

Allí damunt dels llençols del llit de la iaia li vodemostrar potència i força.

No compta l'animalot que una escopeta s'apropa

i quan vegi el llop...
La maduixeta al veure el caçador amic ha posat peus en carrera
L'esclafit, com esbafec, ha sorgit de l'escopeta...
I el xocolata ha fet plof i s'ha desfet per allà, per terra.
Ja no hi haurà confusió.
Vermell i marró no s'avenen.



La maduixa s'ha convertit en flor per alegrar la llar de la iaia.




A62.- Donar un caramel a un menut és donar dolçor al paladar del nin, però, a demés, ens hem fixat que el somriure d’ell adquireix en nosaltres satisfacció vivificant d’agraïment parangona amb la felicitat o quasi ella mateixa que se’ns presenta amb el somrís o paraula del infant. Fer feliç un altre ser és augmentar el nostre goig personal.


A64.- Per entrar a Internet ( tenint els estris ), no sols has de vèncer la timidesa pròpia, el pudor i respecte, si no la ignorància i la innocència tècniques que se’t presenten. És atac amb conseqüències imprevisibles. És un suspens, l’alè parada i col·legir si vas a Bé o a Mal doncs, què pot resultar del teu acte ? Per això, moderació. Collir la crossa de cec i tantejar el camí abans de caviar el peu i davant del dubte, plantar-se o enrere, s’ha dit. Ja hi tornarem si el vent bufa alisi.

A65.-Prendre una decisió d’una decisió és normalment fàcil, ara, prendre una decisió d’una indecisió no ho veig massa factible.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

73 --HE VIST MIG ABANDONATS...


Aquests llibres antics, vells, però ben guardats.



A60.- He vist mig abandonats un plec o feix de llibres. Els cobrirà la pols? No ! Les aranyes hi han fet un teixit embolcallant-los. Pot ser per dir que els hi pertanyen o per resguardar-los i protegir-los?

A61.- Anem tard. No tenim temps. Quan necessitem una hora posem-hi un quart més. Aleshores, si ve algun inconvenient podrem aturar la ma que ens marca : - No tens temps? A mi em resta un quart encara, que vols més?

dissabte, 11 d’octubre del 2008

70 --CINC PÀGINES DE PAPER NET...

Haikú del dia
15.- No diguis prou
si calles i calles
en ton destí

S'havien trobat cinc pàgines o fulls de paper com en una clase de pàrvuls.
Sense cap garramanxo, ni ralla ni res, eren netes.
A una un pentagram hi ratllaren, per fer musica pel rei.
A la segona, de nombres nombres una muntanya, les finances d'aquell regne dels barrufets
A la tercera, un poema, una ègloga. Uns escrits com trenets.
A la quarta hi dibuixaren tots els caganers. Ratlles i ratlles confuses de colors
bonics com el sol del firmament.
La quinta quedà a la taula de la mestra. Per posar les notes,
disciplina, esbarjo, premis... i moltes coses més.
Totes les fulles o pàgines ocupades servint als barrufets...

Qui no és sent full o pàgina per servir als demés?
----------------------------------


58.- No sé si dir full de llibre o pàgina de llibre .per que pà – gina sembla que demanis a l’hostessa Gina que et dugui l’element alimentari, el pa, proclamant-ho arreu ara que hi ha tants substituts del primordial aliment, que fins oracions ens demana. Diem full, però veig que si girem les lletres i ho llegim a l’inrevés diu lluf que deu ser el masculí de llufa i això arriba a les narius i no consola gens. No sé com anomenar si full o pàgina.

59.- Un sobre no sobre. Si tens un sobre en propietat no et sobra, pot ser-te útil. També pot dir un sobre no s’obra. El so és el mateix, però el significat que hi dona la vigùria diu que no som amos d’estripar el sobre per veure el que conté .
-------------