80 .- ARA QUE NO CALIA... ARA, PLOU.

Haikú del dia

20.- Era occit, mort.
Acompanyat de sa bonesa
no suava.

Avui plou. Fa uns messos era un miracle.- Begueu's la saliva. Renteue's les mans

amb pixum, i si ho proveu podeu entrar-la

amb l'ajuda d'un got al gargamell al intern vostre i us beneficiarà

en ...la...la...la...

Ara. tot aixó està en un pou mort. Ja ningú es recorda de les batusses dels partidaris

del segres del Segre, o del canvi de ruta d'una tuberia petitona conectada al Ebre

com per donar a mamar als vidells de les granges apartades

de la sèquia principal.

Riem tots, fills meus.

Lo previst és l'imprevist que pot preveure que no em previst

el que ens sembla imprevist i sabem que és previst que hi hagin imprevistos

-Això diu que diuen que ho ha dit un d'aquestos que dirigeixen els grans

i nobles destins... No sé qui ha sigut aquest il·luminat.

---------------------

A80 .- Abans era el pagès de secà el que patia en la carn si no plovia, ara, fins el govern es desinfla i les passa magres per solucionar el problema i encara queda malament...

Que es barallessin les forces de dos bandols per la carn..., però per l'os.

Desprès de rosegar-lo i esmolar-se les dents, i cruspir-ne una racioneta necessaria de cals, els gossos els abandonen. Ningú l'arroplega.

Ara, sembla que el problema s'ha fet gros. No és un os, sino el munt d'ossos que es poden

escampar pel territori i si un se'l troba quan busca bolets, eh, quin fàstic!!!

I els esquís poden relliscar i fer caure al conductor, i caure damunt d'un os....

I si ressuscita l'os i et planta cara.

Res, perdoneu, diu que parlen d'un animal que es diu OS, fins batejat i tot.

Si està batejat, es que perteneix al lloc, i si l'ampara una religió,

ni ell ni els altres poden : MATAR.

Que els sants homes o dones deliberin.

A81 A.-Els polítics han llençat tants cops el crit, han esclafit la veu com si tots fóssim sords que una activitat que es tenia per noble l’han feta plena de vulgaritat.

79 -- TRES LLIRIS...

S'els estimava de veritat. En un curset d'aquest de passar el temps va fer els objectes. Uns criticons experts deien que totes perdien el temps amb aquests treballs, però ella

savia el que feia. Tres lliris... Sí

T R E S L L I R I S.

----------------

A78. - Quan la dona li digué així sense pensar-s’ho: - Tinc tres homes. -L’home aquell no pensava que ella volia dir pare, marit i fill. que sí que els tenia. I es defensava : - L’un em portà a la vida, l’altre, l’amor em dona i el tercer és la joia que em fa viure i viure i viure per als tres estimar.

De llibres ja en tenia, i els obria, però posar-se a llegir, si no en savia. Ell creia que

era un objecte per passar full. Li havien dit de jovenet, aquí passa-hi full.

Ell no es preocupà de res més. podia comprar-ne quants volgués i feia

quant li havien receptat.

Quants jocs sabia fer. Jugava a enamorat. Obria el llibre a fer cors.

potser miraria de fer avions per quan anessin de viatge de núvis.

Somniar per somniar...

--------------
A79 .- En el coixí de la ignorància s’hi passà hores al llarg del temps, ara se’n dava compte que no havia progressat.

78 -- NO CONÈIXEN EL DINER.

Haikú del dia.

19.- Ets a la terra.
Baixa la llum que

enlluerna el rostoll

El seu valor sembla ser la seva aparent felicitat. No coneixen el diner. El que necessiten

s'alcancen. Son rics aquests marins. I si nosaltres els collim i els entrem

en el nostre cercle els evaluem amb escreix.

No sé si per allí a prop, una baluerna que és va esfonsar, resta amb

l'esquelet a norris però amb les peladilles d'or.

Què els importa?

I nosaltres amb aquest deliri que ens corrou les entranyes pensant

i movent-nosvers el diner.

Fins la salut i l'amor em de perdre per tenir la salut i l'amor del diner.

Fatalitats que ens fan desgraciats.

-----------

A76. - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que creiem que son pocs. No us ho sembla?

Sembla que es parlen càmara i gegant caigut : -No pateixis, obriré i tancaré l'ull

i quedaràs immortalItzat. Recorreràs el mon. Seràs famós.

Bé, jo potser em faré ric. - El gegant caigut contesta:

- Jo ja estava bé. Com els meus companys.Plantat, sent amo de mi.

La càmara replica.- Jo et faré venir a venerar...

- Les formigues i la humitat em faran desaparèixer.

- Abans ja hauré fet els calers.

Quins miracles, fins una càmara de fotos, pensa en el déu del DINER

------------------

A77. - Si no vols que et mirin mana que tanquin els ulls. I si et creuen... Els poderosos si que poden manar i imposar que tanquem els ulls a el que fan en profit seu i en contra nostre.

77 --AQUÍ VAN ESCRIURE ... FANTASIA.

Haikú del dia
18.- No cal llençols
per dormir a terra.
Cal la terra.

Aquí van escriure una història de fantasia. Una peuada misteriosa

i descalça, clar, qui diu que en aquell temps ja estés establert el gremi d'espadenyers

-----------------
A73.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.
--------------És possible que arribin els nàufrags.

L'espera és angoixant. Per què hi han anat a pescar?

Diu que eren llops de mar.Les valenties es paguen. no hi pensaven.

-----------------------

A74-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia,no exclusiva de butxins.

------------------

Aigua, aigua, aigua.

Un dels imprescindibles elements. Sense ella no existiriem, ens diuen.

No han pensat que la VIDA, podria ser d'altra manera.?

Els científics algun dia ens ho diran.

Una bactéria o un mineral o... que se jo, es va equivocar en el procés.

Ara és irreversible. No sé si ho comprenem.

---------------------

A75. - El cos humà, ens diuen que, en un setanta per cent, és aigua. Podem considerar que aquest element és un bé absolut. La terra, el nostre mon, un setanta cinc per cent és també aigua, i salada, per que es conservi? També per la terra és un bé absolut.
Nosaltres suem per mitigar el calor, és una pluja localitzada, però que s’evapora i va a l’atmosfera. Deixa la sal damunt la pell i l’aigua se’n en va... Potser aquí ve el invent de les dessaladores Mentre la pluja deu ésser la suor de l’embolcall de la terra per ablanir les mancances del cos físic terraqui.

76 -- QUAN ES TÉ EL PODER DE LES LLONGUES...

Haikú del dia.

17.- La persiana
tanca i mira...
Llavis i dents.

No direm que l'abella roba, si no que fa un bé per ella i per altres flors al traslladar

partícules beneficioses. Ara té el poder en seua presència, quan marxi volant

qui sap si podrà tornar al mateix lloc?

....................

A70.- Quan un té el poder per les llongues, per petit que sigui, no les solta fàcilment. Si ho fa, sap que retornar ha aconseguir-les és més que difícil, quasi impossible.
----------------------

El clavell ens amaga la bellesa de la noia.

Segurament que seva picardia li diu

que ha de fer veure que olora per no descobrir-se.

Els mals pensaments poden còrrer pel seu davant

i no li interessa.

Ja vindrà el moment de que aparegui la plenitud del seu encant.

---------------------------------
A71- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa? I és que som així, quan ja no ens interessa tot és tirar galledes d’aigua podrida...

------------------

No sé si son japonessos o xinos eixos caramels, ara tenen la propietat de convertir-se

o canviar el color, de marró lleu a groc.

Els asiàtics han de suportar el color que tenen com nosaltres que deu agradar-los -hi,

ja que quan venen, venen no per exibir el seu color si no per el groc d'or que hi ha

en nostres terres.

Miracles que tothom compren.
-----------------------------

72A.- M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc.