de riure
i la pena del singlot..
--------------------
---------------
A83 .- El paraigua, per sé, no es un sopluig, no para l’aigua si la ma no l’ha obert i s’ha resguardat davall el cap i tot el cos, així és útil... quan plou i se’n té cura d’ell.
Aquí van escriure una història de fantasia. Una peuada misteriosa
i descalça, clar, qui diu que en aquell temps ja estés establert el gremi d'espadenyers
-----------------
A73.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.
--------------És possible que arribin els nàufrags.
L'espera és angoixant. Per què hi han anat a pescar?
Diu que eren llops de mar.Les valenties es paguen. no hi pensaven.
-----------------------
A74-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia,no exclusiva de butxins.
------------------
Aigua, aigua, aigua.
Un dels imprescindibles elements. Sense ella no existiriem, ens diuen.
No han pensat que la VIDA, podria ser d'altra manera.?
Els científics algun dia ens ho diran.
Una bactéria o un mineral o... que se jo, es va equivocar en el procés.
Ara és irreversible. No sé si ho comprenem.
---------------------