82 -- QUE BONA LA CIRERETA DE PASTOR.

RECORD AL PARE DE LA Z E L

( a El politiquet n'hi he posat un altre)

Hi han ferides

que es sanen amb gases.

Altres es curen

amb abraçades i petons.

Però hi ha les mes dures

que mai s'esborren

i sols les calmen

temps i record.

La cirereta de pastor, al bosc, per mí és la reina. Preciosa es balanceja. Quan és madura,

així , despulladeta , és una agradable sorpresa pel paladar.

Granullosa, però amb gust exquisit. S'ens presenta el fruit de l'arboç

amb aquest color tant delicat que incita besar-la...

Despulladeta ensenyant tot l'encat.

Així ha volgut quedar eixa persona que en un llibre ha volgut ensenyar-nos

el que pensa, els que sap, i si en fem cas el que podem imitar i seguir-la

Ha quedat per mi ben despullada sense caler.

A no ser que vulgui un protagonisme que ha apartat durant molts anys

i ara... Li ha vingut la rauxa. Teniu, au, feu-ne el que volgueu.

Com a persona pot donar tot el que té dins,

i llençar-ho a la cara del qui vulgui...

Amb el càrrec que la vida l'hi ha donat, si ha callat sempre,

no calia que fés amics ni enemics.

Qui sap si ha tingut que fer-ho per possar en circulació un nou tema

i que la gent es distregui...

Donar carnassa a l'opinió pùblica.

Jo, no ho trobo bé, m'ha fallat ...

--------------------

A84 .- Quan anem despullats és probable que passin per allí els ulls que no volem que ens vegin.
-----------------------------------------
A85 .- Tallen eixes tisores ?- .- segurament que arranarien ungles d’aquells que tot, al tocar-ho se’ls apega com mel als dits, ja que no se’n desfan.
------------------------

81 -- NEUTRALITAT ON ÉS ?

Haikú del dia

22.- Aquí aprenc
de riure
i la pena del singlot..

El nenùfar i les formigues estan en guerra? A la preciosa flor la desmantellaran.

Elles menudes però efectives van a les seves, al seu profit.

Com opinions i converses i comentaris que poden estar en lluita.

I cada moment pot ser mortal per l'altre, sí és indefens com el nenùfar.

Es diluciden greuges que restaven quietes i s'esbambolen

per que la opinío s'intencioni els califiqui i es clasifiqui.

Hi ha mercat lliure i tothom pot vendre i pot comprar.

Però el poder de la opinió si s'uneix a la prepotència i al diner

salda a seu favor i s'imposa prevalent.

Quina raó té la raó...

Que xiuli l'àrbrit neutral.

Però creiem en l'àrbrit neutral, seré en les decisions?

Ens ho diuen clarament.

Escriuen llibres i escampem arreu el que hauria de ser ben guardat.

I rebaixen la seva calitat neutra.

Desprès sorgiran les converses i els comentaris

Uns a cada ma.

I qui sosté la balança de l'equilibre?
--------------------

----------------------------------------------------

A82 .- Per que no pensem que les guerres son una eina per sobreviure? Liquidant a l’altre.
---------------

Aquests dies que plou, si desprès s'arrasseix és possible que ens descuidem el paraigua.

L'he trobat, si a algú li fa falta, ja sap. Li pot servir de consol. Oh, me'l he descuidat !

--------------------------
A83 .- El paraigua, per sé, no es un sopluig, no para l’aigua si la ma no l’ha obert i s’ha resguardat davall el cap i tot el cos, així és útil... quan plou i se’n té cura d’ell.

80 .- ARA QUE NO CALIA... ARA, PLOU.

Haikú del dia

20.- Era occit, mort.
Acompanyat de sa bonesa
no suava.

Avui plou. Fa uns messos era un miracle.- Begueu's la saliva. Renteue's les mans

amb pixum, i si ho proveu podeu entrar-la

amb l'ajuda d'un got al gargamell al intern vostre i us beneficiarà

en ...la...la...la...

Ara. tot aixó està en un pou mort. Ja ningú es recorda de les batusses dels partidaris

del segres del Segre, o del canvi de ruta d'una tuberia petitona conectada al Ebre

com per donar a mamar als vidells de les granges apartades

de la sèquia principal.

Riem tots, fills meus.

Lo previst és l'imprevist que pot preveure que no em previst

el que ens sembla imprevist i sabem que és previst que hi hagin imprevistos

-Això diu que diuen que ho ha dit un d'aquestos que dirigeixen els grans

i nobles destins... No sé qui ha sigut aquest il·luminat.

---------------------

A80 .- Abans era el pagès de secà el que patia en la carn si no plovia, ara, fins el govern es desinfla i les passa magres per solucionar el problema i encara queda malament...

Que es barallessin les forces de dos bandols per la carn..., però per l'os.

Desprès de rosegar-lo i esmolar-se les dents, i cruspir-ne una racioneta necessaria de cals, els gossos els abandonen. Ningú l'arroplega.

Ara, sembla que el problema s'ha fet gros. No és un os, sino el munt d'ossos que es poden

escampar pel territori i si un se'l troba quan busca bolets, eh, quin fàstic!!!

I els esquís poden relliscar i fer caure al conductor, i caure damunt d'un os....

I si ressuscita l'os i et planta cara.

Res, perdoneu, diu que parlen d'un animal que es diu OS, fins batejat i tot.

Si està batejat, es que perteneix al lloc, i si l'ampara una religió,

ni ell ni els altres poden : MATAR.

Que els sants homes o dones deliberin.

A81 A.-Els polítics han llençat tants cops el crit, han esclafit la veu com si tots fóssim sords que una activitat que es tenia per noble l’han feta plena de vulgaritat.

79 -- TRES LLIRIS...

S'els estimava de veritat. En un curset d'aquest de passar el temps va fer els objectes. Uns criticons experts deien que totes perdien el temps amb aquests treballs, però ella

savia el que feia. Tres lliris... Sí

T R E S L L I R I S.

----------------

A78. - Quan la dona li digué així sense pensar-s’ho: - Tinc tres homes. -L’home aquell no pensava que ella volia dir pare, marit i fill. que sí que els tenia. I es defensava : - L’un em portà a la vida, l’altre, l’amor em dona i el tercer és la joia que em fa viure i viure i viure per als tres estimar.

De llibres ja en tenia, i els obria, però posar-se a llegir, si no en savia. Ell creia que

era un objecte per passar full. Li havien dit de jovenet, aquí passa-hi full.

Ell no es preocupà de res més. podia comprar-ne quants volgués i feia

quant li havien receptat.

Quants jocs sabia fer. Jugava a enamorat. Obria el llibre a fer cors.

potser miraria de fer avions per quan anessin de viatge de núvis.

Somniar per somniar...

--------------
A79 .- En el coixí de la ignorància s’hi passà hores al llarg del temps, ara se’n dava compte que no havia progressat.

78 -- NO CONÈIXEN EL DINER.

Haikú del dia.

19.- Ets a la terra.
Baixa la llum que

enlluerna el rostoll

El seu valor sembla ser la seva aparent felicitat. No coneixen el diner. El que necessiten

s'alcancen. Son rics aquests marins. I si nosaltres els collim i els entrem

en el nostre cercle els evaluem amb escreix.

No sé si per allí a prop, una baluerna que és va esfonsar, resta amb

l'esquelet a norris però amb les peladilles d'or.

Què els importa?

I nosaltres amb aquest deliri que ens corrou les entranyes pensant

i movent-nosvers el diner.

Fins la salut i l'amor em de perdre per tenir la salut i l'amor del diner.

Fatalitats que ens fan desgraciats.

-----------

A76. - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que creiem que son pocs. No us ho sembla?

Sembla que es parlen càmara i gegant caigut : -No pateixis, obriré i tancaré l'ull

i quedaràs immortalItzat. Recorreràs el mon. Seràs famós.

Bé, jo potser em faré ric. - El gegant caigut contesta:

- Jo ja estava bé. Com els meus companys.Plantat, sent amo de mi.

La càmara replica.- Jo et faré venir a venerar...

- Les formigues i la humitat em faran desaparèixer.

- Abans ja hauré fet els calers.

Quins miracles, fins una càmara de fotos, pensa en el déu del DINER

------------------

A77. - Si no vols que et mirin mana que tanquin els ulls. I si et creuen... Els poderosos si que poden manar i imposar que tanquem els ulls a el que fan en profit seu i en contra nostre.