dimecres, 5 de novembre del 2008

83 -- OBAMA -- AMA BO -- A MA BO . QUIN DELS TRESS



El triomf de Barack Obama no crec que estranyi a massa gent. El nom OBAMA si el llegim al inrevés ens diu gràficament AMA BO , també A MA BO.Si estima el bo, ja tenim quelcom. I si mirem l'altra també s'inclina a favor amb la seva ma, sembla. Igual com en formigues, abelles, i d'altres, nosaltres també ens agrupem a pesar del nostre sentit individualista.


Molts anys d'un mandat que ens ha portat a un desastre, amb dos actes significatius, la guerra iraquiana i el problema financer han fet que molts que ja patien l'angoixa d'un superb assentament en el poder d'uns, diria, irresponsables, hagin provocat un aparent canvi.


Per que aquest noi elegit serà com el cabaler d'una casa de pagés en que l'amo i administrador de patrimonis i herències s'ha fet vell i el relleu en ves de donar-lo al hereu,s'ha dignat pasar-se el dit pel front i pensar que havia de succeir-lo...

ja que l'hereu ha fet prou bajanades i el deshereda.


Clar que els amics de l'hereu que xupaven sang, encara son allí i no renunciaran a res. pensem en prerrogatives establertes, lleis votades com sigui per tirar endavant el carro del primogenit que han de fer de pal a la roda, penyasegats amagats que surgeigen com bolets d'octubre en any plujós, i conciencies venudes al imperi que es desploma, sous que paguen la inutilitat, i el desenfré de la prepoténcia dels cabdals dirigits pels asentats en molts trons ,i, perdre el lloc que configura un estat del seu benestar... Amics meus,...


Un cop de ploma firman decrets no treuran en una revolada tot el llastre de la barcassa i les lleis establertes costen molt anul·lar.Ja dic, serà el cabaler de casa que trontolla que haurà de fer mans i mànegues per establir el seu concert. Pot trobar totes les bases buides i sense la font per omplir-les. I la neu gelada.I la gent que demanarà quant ha promés. I ara, ipso facto...


Conten d'un xicot - mosso de la casa, que és va casar amb la filla del amo.La casa era a pique. Deutes i deutes. Ara, terres i més terres.Amb les seves traces i manyes va fer venir un camió d'abonos i el va escampar .Tothom, està boig, com pagarà. Als dos anys de treballs els camps eren un imperi de fruit i la collita bona i preparant la próxima. Va fer caler, va pagar - el que li varen fer pagar - i va començar a tenir la bassa plena i a surar.


Crec que ho té difícil, no imposible. Molts s'el miren esperant el canvi,però al llarg de la història els canvis no es fan avui per demà.Caldrà una voluntat de ferro i un tacte selecte.

Que tots tinguem sort.


------------------


A86 .- Si a eixes urbanitzacions que les qualifiquem d’arnes, no sé, no sé, buscant-li la bresca, en totes les celdetes hi trobaríem mel? Potser no. Per que la mel la fan abegots i abelles, no les vespes...

A87 . - Els moments culminants de les festes després de totes les cerimònies acostumen a ser l’àpat i el ball. Procura no tenir mal de queixal per gaudir de les viandes i en el ball treu el peu abans que l’altre et xafi l’ull de poll.

dilluns, 3 de novembre del 2008

82 -- QUE BONA LA CIRERETA DE PASTOR.

RECORD AL PARE DE LA Z E L
( a El politiquet n'hi he posat un altre)
Hi han ferides
que es sanen amb gases.
Altres es curen
amb abraçades i petons.
Però hi ha les mes dures
que mai s'esborren
i sols les calmen
temps i record.
La cirereta de pastor, al bosc, per mí és la reina. Preciosa es balanceja. Quan és madura,
així , despulladeta , és una agradable sorpresa pel paladar.
Granullosa, però amb gust exquisit. S'ens presenta el fruit de l'arboç
amb aquest color tant delicat que incita besar-la...
Despulladeta ensenyant tot l'encat.

Així ha volgut quedar eixa persona que en un llibre ha volgut ensenyar-nos
el que pensa, els que sap, i si en fem cas el que podem imitar i seguir-la
Ha quedat per mi ben despullada sense caler.
A no ser que vulgui un protagonisme que ha apartat durant molts anys
i ara... Li ha vingut la rauxa. Teniu, au, feu-ne el que volgueu.
Com a persona pot donar tot el que té dins,
i llençar-ho a la cara del qui vulgui...
Amb el càrrec que la vida l'hi ha donat, si ha callat sempre,
no calia que fés amics ni enemics.
Qui sap si ha tingut que fer-ho per possar en circulació un nou tema
i que la gent es distregui...
Donar carnassa a l'opinió pùblica.
Jo, no ho trobo bé, m'ha fallat ...
--------------------


A84 .- Quan anem despullats és probable que passin per allí els ulls que no volem que ens vegin.
-----------------------------------------
A85 .- Tallen eixes tisores ?- .- segurament que arranarien ungles d’aquells que tot, al tocar-ho se’ls apega com mel als dits, ja que no se’n desfan.
------------------------

divendres, 31 d’octubre del 2008

81 -- NEUTRALITAT ON ÉS ?

Haikú del dia
22.- Aquí aprenc
de riure
i la pena del singlot..
El nenùfar i les formigues estan en guerra? A la preciosa flor la desmantellaran.
Elles menudes però efectives van a les seves, al seu profit.
Com opinions i converses i comentaris que poden estar en lluita.
I cada moment pot ser mortal per l'altre, sí és indefens com el nenùfar.
Es diluciden greuges que restaven quietes i s'esbambolen
per que la opinío s'intencioni els califiqui i es clasifiqui.
Hi ha mercat lliure i tothom pot vendre i pot comprar.
Però el poder de la opinió si s'uneix a la prepotència i al diner
salda a seu favor i s'imposa prevalent.

Quina raó té la raó...

Que xiuli l'àrbrit neutral.
Però creiem en l'àrbrit neutral, seré en les decisions?
Ens ho diuen clarament.
Escriuen llibres i escampem arreu el que hauria de ser ben guardat.
I rebaixen la seva calitat neutra.
Desprès sorgiran les converses i els comentaris
Uns a cada ma.
I qui sosté la balança de l'equilibre?
--------------------
----------------------------------------------------
A82 .- Per que no pensem que les guerres son una eina per sobreviure? Liquidant a l’altre.
---------------

Aquests dies que plou, si desprès s'arrasseix és possible que ens descuidem el paraigua.
L'he trobat, si a algú li fa falta, ja sap. Li pot servir de consol. Oh, me'l he descuidat !
--------------------------
A83 .- El paraigua, per sé, no es un sopluig, no para l’aigua si la ma no l’ha obert i s’ha resguardat davall el cap i tot el cos, així és útil... quan plou i se’n té cura d’ell.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

80 .- ARA QUE NO CALIA... ARA, PLOU.

Haikú del dia
20.- Era occit, mort.
Acompanyat de sa bonesa
no suava.
Avui plou. Fa uns messos era un miracle.- Begueu's la saliva. Renteue's les mans
amb pixum, i si ho proveu podeu entrar-la
amb l'ajuda d'un got al gargamell al intern vostre i us beneficiarà
en ...la...la...la...
Ara. tot aixó està en un pou mort. Ja ningú es recorda de les batusses dels partidaris
del segres del Segre, o del canvi de ruta d'una tuberia petitona conectada al Ebre
com per donar a mamar als vidells de les granges apartades
de la sèquia principal.
Riem tots, fills meus.
Lo previst és l'imprevist que pot preveure que no em previst
el que ens sembla imprevist i sabem que és previst que hi hagin imprevistos
-Això diu que diuen que ho ha dit un d'aquestos que dirigeixen els grans
i nobles destins... No sé qui ha sigut aquest il·luminat.
---------------------

A80 .- Abans era el pagès de secà el que patia en la carn si no plovia, ara, fins el govern es desinfla i les passa magres per solucionar el problema i encara queda malament...

Que es barallessin les forces de dos bandols per la carn..., però per l'os.
Desprès de rosegar-lo i esmolar-se les dents, i cruspir-ne una racioneta necessaria de cals, els gossos els abandonen. Ningú l'arroplega.
Ara, sembla que el problema s'ha fet gros. No és un os, sino el munt d'ossos que es poden
escampar pel territori i si un se'l troba quan busca bolets, eh, quin fàstic!!!
I els esquís poden relliscar i fer caure al conductor, i caure damunt d'un os....
I si ressuscita l'os i et planta cara.
Res, perdoneu, diu que parlen d'un animal que es diu OS, fins batejat i tot.
Si està batejat, es que perteneix al lloc, i si l'ampara una religió,
ni ell ni els altres poden : MATAR.
Que els sants homes o dones deliberin.
A81 A.-Els polítics han llençat tants cops el crit, han esclafit la veu com si tots fóssim sords que una activitat que es tenia per noble l’han feta plena de vulgaritat.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

79 -- TRES LLIRIS...

S'els estimava de veritat. En un curset d'aquest de passar el temps va fer els objectes. Uns criticons experts deien que totes perdien el temps amb aquests treballs, però ella
savia el que feia. Tres lliris... Sí
T R E S L L I R I S.
----------------
A78. - Quan la dona li digué així sense pensar-s’ho: - Tinc tres homes. -L’home aquell no pensava que ella volia dir pare, marit i fill. que sí que els tenia. I es defensava : - L’un em portà a la vida, l’altre, l’amor em dona i el tercer és la joia que em fa viure i viure i viure per als tres estimar.
De llibres ja en tenia, i els obria, però posar-se a llegir, si no en savia. Ell creia que
era un objecte per passar full. Li havien dit de jovenet, aquí passa-hi full.
Ell no es preocupà de res més. podia comprar-ne quants volgués i feia
quant li havien receptat.
Quants jocs sabia fer. Jugava a enamorat. Obria el llibre a fer cors.
potser miraria de fer avions per quan anessin de viatge de núvis.
Somniar per somniar...
--------------
A79 .- En el coixí de la ignorància s’hi passà hores al llarg del temps, ara se’n dava compte que no havia progressat.