dimarts, 18 de novembre del 2008

87 -- ELS JOCS DE ZAP I L'AMIC ZAR...

Haikú del dia

25.- Tinc feina extrema.
Molt per aprendre
de la ignorància.



CONVERSES INFORMALS.

-Veus, home, ja t'ho deia j0, que l'ho dels Pirineus no ens separa, som com

aquestes cirerones, com germanes de llet...- diu ZAP

-Això de la cadira ens ha unit... Si no t'hagués ajudat, les hauries pasat magres - S'esplica el Zar.

- I la jugarrina que et vaig fer de les boles - diu ZAP

- M'encanta jugar a boles.... quan guanyo - .

- Doncs, et proposo jugar a un joc de por,...

- De la Play Station, o d'amagar-se davall del llit que fem amb aquella noia.

- Es més senzill, un pacte ante el terror, contra la por...

- M'agraden els perills ... que son de broma i no pots perdre res...

- Ja t'ho dic, jugar...!!! com amb les boles....

- Com xalarem ....!!!


-----------------------


A93.- Lo de l’atur no li tirava, però si li tirava ser gandul. Coses ! Una professió que veia estesa per on anava. Braços plegats, inútils. Persones plantades escoltant a altri, Cerveseta i got davant i assegut cama damunt l’altra, i un llarg etc... Una professió antiga que volia per al seu futur. Potser mirés qui li pagaria... la seva ganduleria.

A94 .- Quan ningú esperi de ningú hi haurà Pau? Ho dubto. Voldran del altre per acabar amb el contrari i aleshores ja no s‘enfrontaran al NINGÜ . Serà bonic de veure. S’hauran d’enfrontar a si mateixos per consumir les armes que produeixen... Ja, ja.

diumenge, 16 de novembre del 2008

86 -- ZAP.... I ZAR.... JUGUEN A BOLES.

Haikú del dia
24.- Baixa aigua de profit.
Sense mercuris de temps
Ni peuades de camí.

Després del aquest sopar ,que diu que ahir varen fer per allà als Estats Bullits, una colla
de jovent que s'han repatriat per un ratet, després del ball i de tota la festeta
de paraules que se les emporta l'aire i tot això, diuen fonts que ragen notìcies
que ZAP.... li ha regalat al ZAR... aquesta torre, la torre dels INFIDELS,
ell l'ha trovat petita , dient-li que la tenia repetida.

El ZAP s'ha possat la ma a la butxaca esquerra - QUIN DETALL - hi s'ha tret unes boles
( NO UNES MENTIDES ) i ha dit :
Podriem jugar a boles, que et sembla?

Sembla que s'han posat a jugar per el pasillo que condueix als respectius dormitoris.
Qui ho ha vist que ho certifiqui o que calli per sempre.
- Si, noi, son molt amics -. diu que ha dit el cambrer que li queia la baba.
No s'ha dit si quan varen anar a dormir, que aquests també dormen,
es varen fer una abraçada, si la torre del INFIDELS va anar a la ma del ZAR,
i les boles retornaren a la butxaca ESQUeRRA del ZAP.
Això de les BOLES poden fer falta quan tornin a casa....
Mira, com que els dos son entremaliats....
---------------------
--------------

A90 .- Narrar, descriure, tothom ho sap fer. Proposar idees útils és el que cal.

A91 .- Ho havia entès malament. No era la firma del cens, si no la firma del vot de censura.

A92 .- Li taparen els ulls, per que endevinés - No pot veure res? Però si és mag. Falta que ens endevini la Loto, Loteria, el trio, la travessa, ...no us sembla?

dimecres, 12 de novembre del 2008

85 -- SI US FALTA UNA CADIRA, I DEU, SI VOLEU...

Haikú del dia.
23.- Obrir-se a altres penses.
Clepses de cultura
fins l’ignorància.
Han marxat tots i han quedat les cadires. Res de nou. Ja sabeu que s'han fet un tip de buscar-ne
una, mireu aquí. Clar que com la festa que s'ha fet aquí, crec jo, que algú l'ha de pagar,
la festa i la cadira. per que si et donen el tal objecte, no deu ser de franc, dic jo.
Uns quans bombons fet per les dones de casa per la Bruni, o unes sabatones, ja que tractem de sabaters, o si volem uns quans papers per embolicar les botines que també es porten.
Que ser agrait, no costa res, amics i qualsevol dia pot tornar-se a necessitar.
De consells i consellers prou n'he hi ha a les comunitats .
Au feu bon paper, i pagueu...
Em sembla que recordo que per un favor fa molts anys ara hi ha dos Catalunyes.
Ja ningú se'n recorda. Això de la MEMÔRIA com més GRAN més es perd.
I si no ve aquella malaltia que comença amb Al......
----------------------------------

A88 .- D’ actes que condueixen a la mort n’hi ha de classes i calibres diferents. Per exemple: quan un es queda sense oxigen és difícil que el retornin, també, si el cor i les seves carreteres i carrers s’entorpeixen és possible que no caminis més,... Però hi ha morts com quan a un li roben la llibertat, l’amor, la pau..., si és prou valent i les forces no li fallen, és probable que les torni a recuperar o aconseguir-les – si és que han existit mai les que un vol...-.

A89 .- Clar que donar l’almoina de l’aigua ens perjudica, per que donar és acabar de gaudir d’aquell bé, és entregar sense retorn la cantimplora d’aigua que teníem i ja s’ha desnonat de tu. Però hem pensat que si el recipient se’ns buida per accident haurem de tornar-.la a omplir i fins llavors no en podrem disposar altre cop. Si en ves de l’accident que ens deixa mermats, fem una bona acció no seria més satisfactori i potser agraït? No tanquem la nevera a clau i forrellat..., qui sap si quan no ho esperem serà l’altre que també la tancarà imitant-nos i qui dirà ...Uiiiii...!!!

dissabte, 8 de novembre del 2008

84 - EL BALL DEL FANALET,.... DE LA CADIRA,...

QUE COMENCI LA FESTA.
QUAN REFILA EL CORNETI
ES REMOU
TOT L'ENVELAT, DONCS, JA SE SAP QUE VOL DIR...
Quan erem jovenots ens alegrava que arribés l'últim dia de la festa major, ja que en els balls es presentaven diverses formes de divertiment, ja sigui coses tradidionals o coses noves propiciades per l'oquestra que amenitzava els balls com altres persones que havien vist en altres llocs la forma de diversió nova.El ball del fanalet, el del ram, el del pensament, el de la patata o taronja, el de l'escombra, el ball robat, el de la cadira... Ja dic un sens fi de formes d'engrescar a tots els assistents i possar el divertiment i gresca. Fer un fi de festa alegre i de records bons, amb riotes i ocasions puntualment còmiques que es succeien una rera l'altra.


TU, ( zapa...) NO FACIS EL DISTRET.

Avui sembla que els polítics que no saben com passar el dia últim de la festa major, han aprés de generacions divertides el alegrar-se ells i procuren possar en l'escena o pista de ball alguna de les atraccions provades en els medis ciutadans.



( home, zapa... que és cap a la dreta ) COM ACOSTUMA A FER ALGÚN

Jo els he vist amb el ball del fanalet quan no saben el que fer i algun
de viu s'apropa a l'altre i li apaga la llumeta i a retiro falta gent. El del ram i pensament que anaven units també el practiquen tallant cintes i quedant-se el trocet de tela, que potser faran amb l'arroplec un vestit de coloranyes per la seva companya, mestressa, senyora... El de la patata o taronja, que de vegades en algun lloc he vist traduit amb el de l'ou o també ou dur, que sembla més quan en els mitins és posen furiosos contra els que els ha posat les castaanyes al foc i peten als morros com al gat , és a dir, que fan xibarri, soroll, que els posa en entredit i algun marrameu agredols deixa escoltar, encara que després se'n van a fer el vermut junts i a riure el que han fet riure.



El de l'escombra on algun d'eixos agradosos personatges es salta les normes i vota en contra del que han qudat fent la pota fluixa i engegant a dida les directrius. El ball robat, on les astùcies i desvergonyiment d'alguns o de molts es salten els pactes per ells mateixos fimants i dels acords presos sols en queda la fulleraca escrita i no complerta, sols amb l'acord del desacord de perdre, que no s'hi exposen, el lloc o poltrona que tenen pegada a la cularsa....


Ara sembla que visitant festes i més festes en dies de treball i en jornades festives ha descobert el de la cadira. És molt joiós, suposo que el sabeu com s'hi juga. Per què és tot un joc. Per no fer-ho llarg, possarem que son quatre els concursants. L'orquestra comença i en algun moment que no se sap pararà. Per quatre balladors hi ha tres cadires, van fent la roda i quan para la mùsica els culs que han trobat cadira continuen, Retiren una cadira ja que sols son tres els concursants i aixì fins que la cosa queda en una cadira i dos personatges i el moment crucial de possar el cul.



( que,si, homes, que si...) JOIÓS EM GASTO EL DURET
Ja veieu el que passa amb el nostre ZAPATERO, a veure si de veritat posarà el cul. Diuen que el COSÏ del ZAR. el NICOLAS ZAR COSI farà la pota coixa i ensopegarà i deixarà que el nostre posi la bota, vull dir el BOTIN , perdoneu, he de dir el CUL a la cadira. I la orquestra que toca totes les flautes i flabiols... Per que en les orquestres n'hi han molts d'instruments i tots pararan quan vegin que l'Autobush està en condicions. El director que té BO A MA, donarà per acabat amb èxit la tocada i proclamarà la cadira pel nostre ZAPA.... I Olé,
I COMPRARÉ EL RAM PER A TU. XIM POM


FINS ELS POLITICS ES DIVERTEIXEN BALLANT, QUE VOS PENSAVEU.
A
RA
BALL
DE
LA
CADIRA....
A veure qui va mès ligero que prepari el cul
QUI ÉS A MA...
AQUEST NOIET TRENCAT DE COLOR.
A, SI ... L' O B A M A

--------------------------
----------------------
--------------
----------
---

dimecres, 5 de novembre del 2008

83 -- OBAMA -- AMA BO -- A MA BO . QUIN DELS TRESS



El triomf de Barack Obama no crec que estranyi a massa gent. El nom OBAMA si el llegim al inrevés ens diu gràficament AMA BO , també A MA BO.Si estima el bo, ja tenim quelcom. I si mirem l'altra també s'inclina a favor amb la seva ma, sembla. Igual com en formigues, abelles, i d'altres, nosaltres també ens agrupem a pesar del nostre sentit individualista.


Molts anys d'un mandat que ens ha portat a un desastre, amb dos actes significatius, la guerra iraquiana i el problema financer han fet que molts que ja patien l'angoixa d'un superb assentament en el poder d'uns, diria, irresponsables, hagin provocat un aparent canvi.


Per que aquest noi elegit serà com el cabaler d'una casa de pagés en que l'amo i administrador de patrimonis i herències s'ha fet vell i el relleu en ves de donar-lo al hereu,s'ha dignat pasar-se el dit pel front i pensar que havia de succeir-lo...

ja que l'hereu ha fet prou bajanades i el deshereda.


Clar que els amics de l'hereu que xupaven sang, encara son allí i no renunciaran a res. pensem en prerrogatives establertes, lleis votades com sigui per tirar endavant el carro del primogenit que han de fer de pal a la roda, penyasegats amagats que surgeigen com bolets d'octubre en any plujós, i conciencies venudes al imperi que es desploma, sous que paguen la inutilitat, i el desenfré de la prepoténcia dels cabdals dirigits pels asentats en molts trons ,i, perdre el lloc que configura un estat del seu benestar... Amics meus,...


Un cop de ploma firman decrets no treuran en una revolada tot el llastre de la barcassa i les lleis establertes costen molt anul·lar.Ja dic, serà el cabaler de casa que trontolla que haurà de fer mans i mànegues per establir el seu concert. Pot trobar totes les bases buides i sense la font per omplir-les. I la neu gelada.I la gent que demanarà quant ha promés. I ara, ipso facto...


Conten d'un xicot - mosso de la casa, que és va casar amb la filla del amo.La casa era a pique. Deutes i deutes. Ara, terres i més terres.Amb les seves traces i manyes va fer venir un camió d'abonos i el va escampar .Tothom, està boig, com pagarà. Als dos anys de treballs els camps eren un imperi de fruit i la collita bona i preparant la próxima. Va fer caler, va pagar - el que li varen fer pagar - i va començar a tenir la bassa plena i a surar.


Crec que ho té difícil, no imposible. Molts s'el miren esperant el canvi,però al llarg de la història els canvis no es fan avui per demà.Caldrà una voluntat de ferro i un tacte selecte.

Que tots tinguem sort.


------------------


A86 .- Si a eixes urbanitzacions que les qualifiquem d’arnes, no sé, no sé, buscant-li la bresca, en totes les celdetes hi trobaríem mel? Potser no. Per que la mel la fan abegots i abelles, no les vespes...

A87 . - Els moments culminants de les festes després de totes les cerimònies acostumen a ser l’àpat i el ball. Procura no tenir mal de queixal per gaudir de les viandes i en el ball treu el peu abans que l’altre et xafi l’ull de poll.