dilluns, 24 de novembre del 2008

87 - BICEFALS, UN MIRACLE POLITIC.

Haikú del dia
27.-
L’enveja corrou
freixures i cara.
És verd el camp teu.

Tot es cosa de tacte i finura, potser un mixorró ho arregla.
Ho heu sentit, escoltat, pait..
BICÈFALS els partits polítics ?





I el gatet trapella arregla el gerro
----------------
L'home recapacitava: - Com es poden entendre els partits on hi ha dos caps ?
Bicèfals, caram.

En el matrimoni hi ha dos caps, però també hi ha llencols, que un es possa amb el cap davall i entre llençol i manta, mira, es col·loca la manta i a veure venir. però en els partits...?
Un que sigui president i l'altre secretari i ,mira, que mani el que si trobi. Que jo obro les cartes primer, o seràs tu el que les obriras però hem d'estar junts per llegir el contingut, i ens partirem el llegir no sigui que tu t'enteres primer o llegeixes el que t'interessa i jo que quan me'n assabento tu ja ets a la marató. Res tot ben fet.
I quan sortim a parlar cadascú per si, que no possi la forquilla a la llangonissa de l'altre, que res, que s'ha de dir el que s'ha de dir i prou, així i així. Però quin dels dos caps diu que s'ha de dir així o així, doncs es fa a palletes, i qui sosté i arregla les palletes...
Ja ho veiem que es difícil de transitar per eixa carretera els dos cotxes al mateix temps i a la mateixa velocitat i que si un frena, l'altre...
I si un té cabell al cap quan ha d'arreglar-se'l, si l'altre no en té i no li cal, i ja sabeu que a les barberies es on la xarrameca i badomeria s'afaita, es pela, es pentina,...

Bicèfals, caram... que no vingui el gat i ho espatlli, per que els dos caps tenen tantes coses en comú i s''entenen a la meravella que per això s'aguanten els dos caps sense esporga.


Hi ha cada miracle politic..........!!!!!!!!!!!


---------------------

A98 .- El cos d’una dona no acabes de descobrir-lo mai. Sempre hi ha habitacles que et sorprenen, no pensava un que existissin. Es com una carretera amb corbes o revolts, sempre hi ha el perill d’accident.

A99.- Si un té pèsols, pot sembrar-ne i si en cull menjar-ne,.... si son seus. Que si hi ronda l'amo..., potser no te'n tocarà ni un.

dijous, 20 de novembre del 2008

88 - L'ANXANETA POLITIC

Haikú del dia.
26.- Quan la vanitat
t’enorgulleixi,
canti el gall de les dotze.




Si senyor, ser el primer, com sigui....
Això és el que pasa en la política, tots volen ser els primers. D'humilitat, que va, ja se'n guarden
no fos cas que els prenguessin el lloc i al fi del cos o de la carrera son els ùltims.
Jo els veig com l'anxaneta que aixeca la ma a dalt de tot.
Si no fossin des de la folre amunt, ni se'n parlaria. Ara, cuidado posem-li un estrenya caps
que no perdi les idees o en una caiguda al buit que no es destroci la matèria gris
i pobrets de nosaltres. ni han ,però fins de valents que sent a dalt de tot volen
ocupar el lloc d'altra formació. Sembla que si no baixen i es col·loquen
en lloc adient, ... I l'anxaneta de ... Que ho veig magre.
per que si baixa del lloc seu i no pot pujar a l'altre, qui diu que no hi ha un vivales - per que és viu - i ja ho troba ocupat si fracassa.
--------------------


A95 .- Perds quota de mercat, especialitzat. – Ets l’últim de la cua.? girat al revés i seràs el primer encara que ningú ho reconegui. – Pelat a rapa si tots van amb cabell, o deixat el cabell si tots van pelats.—Si tots et son antipàtics, mira de ser el més simpàtic, o al inrevés.- Si ningú pren pastilles, tu gallardeja de que en prens una cada hora o a l’inrevés...—És a dir, ser el primer en qualsevol cosa, el millor!!,... ser L'ÙNIC !!!!!!!!!!!
A96 ..- - Que porta sucre eixa canya, és canya de sucre, millor que la remolatxa – li digueren, i ell s’ho creia. Quan li donaren el cop amb ella, no li deixà cap dolçor a l’esquena.

dimarts, 18 de novembre del 2008

87 -- ELS JOCS DE ZAP I L'AMIC ZAR...

Haikú del dia

25.- Tinc feina extrema.
Molt per aprendre
de la ignorància.



CONVERSES INFORMALS.

-Veus, home, ja t'ho deia j0, que l'ho dels Pirineus no ens separa, som com

aquestes cirerones, com germanes de llet...- diu ZAP

-Això de la cadira ens ha unit... Si no t'hagués ajudat, les hauries pasat magres - S'esplica el Zar.

- I la jugarrina que et vaig fer de les boles - diu ZAP

- M'encanta jugar a boles.... quan guanyo - .

- Doncs, et proposo jugar a un joc de por,...

- De la Play Station, o d'amagar-se davall del llit que fem amb aquella noia.

- Es més senzill, un pacte ante el terror, contra la por...

- M'agraden els perills ... que son de broma i no pots perdre res...

- Ja t'ho dic, jugar...!!! com amb les boles....

- Com xalarem ....!!!


-----------------------


A93.- Lo de l’atur no li tirava, però si li tirava ser gandul. Coses ! Una professió que veia estesa per on anava. Braços plegats, inútils. Persones plantades escoltant a altri, Cerveseta i got davant i assegut cama damunt l’altra, i un llarg etc... Una professió antiga que volia per al seu futur. Potser mirés qui li pagaria... la seva ganduleria.

A94 .- Quan ningú esperi de ningú hi haurà Pau? Ho dubto. Voldran del altre per acabar amb el contrari i aleshores ja no s‘enfrontaran al NINGÜ . Serà bonic de veure. S’hauran d’enfrontar a si mateixos per consumir les armes que produeixen... Ja, ja.

diumenge, 16 de novembre del 2008

86 -- ZAP.... I ZAR.... JUGUEN A BOLES.

Haikú del dia
24.- Baixa aigua de profit.
Sense mercuris de temps
Ni peuades de camí.

Després del aquest sopar ,que diu que ahir varen fer per allà als Estats Bullits, una colla
de jovent que s'han repatriat per un ratet, després del ball i de tota la festeta
de paraules que se les emporta l'aire i tot això, diuen fonts que ragen notìcies
que ZAP.... li ha regalat al ZAR... aquesta torre, la torre dels INFIDELS,
ell l'ha trovat petita , dient-li que la tenia repetida.

El ZAP s'ha possat la ma a la butxaca esquerra - QUIN DETALL - hi s'ha tret unes boles
( NO UNES MENTIDES ) i ha dit :
Podriem jugar a boles, que et sembla?

Sembla que s'han posat a jugar per el pasillo que condueix als respectius dormitoris.
Qui ho ha vist que ho certifiqui o que calli per sempre.
- Si, noi, son molt amics -. diu que ha dit el cambrer que li queia la baba.
No s'ha dit si quan varen anar a dormir, que aquests també dormen,
es varen fer una abraçada, si la torre del INFIDELS va anar a la ma del ZAR,
i les boles retornaren a la butxaca ESQUeRRA del ZAP.
Això de les BOLES poden fer falta quan tornin a casa....
Mira, com que els dos son entremaliats....
---------------------
--------------

A90 .- Narrar, descriure, tothom ho sap fer. Proposar idees útils és el que cal.

A91 .- Ho havia entès malament. No era la firma del cens, si no la firma del vot de censura.

A92 .- Li taparen els ulls, per que endevinés - No pot veure res? Però si és mag. Falta que ens endevini la Loto, Loteria, el trio, la travessa, ...no us sembla?

dimecres, 12 de novembre del 2008

85 -- SI US FALTA UNA CADIRA, I DEU, SI VOLEU...

Haikú del dia.
23.- Obrir-se a altres penses.
Clepses de cultura
fins l’ignorància.
Han marxat tots i han quedat les cadires. Res de nou. Ja sabeu que s'han fet un tip de buscar-ne
una, mireu aquí. Clar que com la festa que s'ha fet aquí, crec jo, que algú l'ha de pagar,
la festa i la cadira. per que si et donen el tal objecte, no deu ser de franc, dic jo.
Uns quans bombons fet per les dones de casa per la Bruni, o unes sabatones, ja que tractem de sabaters, o si volem uns quans papers per embolicar les botines que també es porten.
Que ser agrait, no costa res, amics i qualsevol dia pot tornar-se a necessitar.
De consells i consellers prou n'he hi ha a les comunitats .
Au feu bon paper, i pagueu...
Em sembla que recordo que per un favor fa molts anys ara hi ha dos Catalunyes.
Ja ningú se'n recorda. Això de la MEMÔRIA com més GRAN més es perd.
I si no ve aquella malaltia que comença amb Al......
----------------------------------

A88 .- D’ actes que condueixen a la mort n’hi ha de classes i calibres diferents. Per exemple: quan un es queda sense oxigen és difícil que el retornin, també, si el cor i les seves carreteres i carrers s’entorpeixen és possible que no caminis més,... Però hi ha morts com quan a un li roben la llibertat, l’amor, la pau..., si és prou valent i les forces no li fallen, és probable que les torni a recuperar o aconseguir-les – si és que han existit mai les que un vol...-.

A89 .- Clar que donar l’almoina de l’aigua ens perjudica, per que donar és acabar de gaudir d’aquell bé, és entregar sense retorn la cantimplora d’aigua que teníem i ja s’ha desnonat de tu. Però hem pensat que si el recipient se’ns buida per accident haurem de tornar-.la a omplir i fins llavors no en podrem disposar altre cop. Si en ves de l’accident que ens deixa mermats, fem una bona acció no seria més satisfactori i potser agraït? No tanquem la nevera a clau i forrellat..., qui sap si quan no ho esperem serà l’altre que també la tancarà imitant-nos i qui dirà ...Uiiiii...!!!