divendres, 19 de desembre del 2008

95 -- PERÒ LES OLIVES PER A MI.

Haikú del dia
37.-Ulls ja dormint...
L'escletxa suau es tanca
en nit de pau


Si veu eixa foto l'interessat, ja podré córrer.Es el vertader carter del poble, el Josep, i quan vaig tirar-li eixa foto, feia tot el possible per que jo no li disparés, això que és un home de teatre i no té vergonya de sortir davant del públic a fer riure o plorar.


---------------

7ª -. 18 – 12 – 08 -----VULGARITATS.- Quin encert, ahir varem parlar, encara que sigui poquet del carter, clar que era un personatge important per el desenvolupament del assumpte del piano de cua que li havia tocat en sort en la rifa a la Glòria.
I, mira per on,quan avui al sortir al carrer per allà les nou del matí se m’ha plantificat el cotxe seu a la vora, ha parat i oberta la ventanilla hem creuat una sèrie de paraules. Com que anava amb la mestressa, ella sempre l’inquireix en qüestions fotogràfiques, ell té bona ma i quan hi ha un aconteixement mira d’aprofitar i vendre unes quantes fotos als que les necessiten per un record perdurable. El que la mestressa volia era de la festa del Mossèn, no sap si la podrà complaure i així quedava la cosa, però com que les converses de sobte es poden allargar si un vol i l’altre consent ,he de dir que sempre ens gastem alguna broma, i li agrada .
- Ja acabes de collir les olives ? –
li he preguntat – Prefereixes fer bona migdiada... Que et conec ( Sols pot anar-hi per les tardes, i les tardes se les menja el llop, que diem per aquí.)
- Si, ja et fotran migdiada, que ja ha començat el repartiment de tots els extres i no paro de arreglar cartes... Mira quin munt que en porto. Amb les festes em torno boig.
- Doncs, al manicomi et fotran, si no pares compte.
- Em sembla que es quedaran a l’arbre... Jo no puc tot sol. ( Es solter i ell sol s’arregla)
- Ja et vindrem a ajudar... Que naltres ja hem acabat.
- Però les olives per a mi. ( La garreperia sempre surt a flot. Això del diner i la propietat...)
He callat i he pensat posa marxa i tira avant. Ja ho sabíem que les olives eren per a ell..., sols parlàvem d’ajudar-lo i entre amics... En tot cas un dinar... i llestos. I és que tota la conversa era per passar un ratet i en tot cas fer-nos una rialla si així es dava, però no. Ha sortit.... les olives per a mi.

.................................
- Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.--------------------


E S C O R R I A L L E S
A117.- Botella d’aigua plena o mig buida guardes el reservori per calmar la meva set. Ets com el llibre que espera la mirada per obrir paraules de consol per al neguitós lector que s’assadolla del contingut i deurà agrair-te el favor. Oh, botella menuda, immensa en el teu conhort. Oh, llibre, que il·lustres a qui et té voluntat.

A118.- El préssec anhela la ma que acariciant el culli, que l’apropi a llavis i es besin les dues carns, que es confonguin i es rebin gaudint els dos d’ofrena i comunió.
---------------------

dimecres, 17 de desembre del 2008

95 -- M'HA TOCAT EN LA RIFA UN PIANO DE CUA.--2ª PART.

Haikú del dia
36.- Maneja lupa,
veuràs dòcil la mosca
que t’enverina.

6 º – 15 – 12 -08 .—VULGARITATS.- La Rosita ja ha envescat a la Glòria. La bromista ha penjat abans que l’altra recuperi massa l’alè, que li quedi en ment la parrafada ultima i a veure venir. La col·lega sap de que va amb això de les badomeries, és experta, i té clar el moment en que ha de deixar amb el dubte al màrtir Li sembla que ho ha aconseguit, sa torcat els llavis amb el mocador blanc i net, això sí, net,... a la botiga no hi vagis amb tonteries, tota polida com sortida de la capsa, ni grenyes, ni mascares, tot polit per polir a les clientes que al veure relluir els articles com si l’enllustrador habités per allí... s’enganxen com moixonets al vesc.
Com que durant eixa estona no tenia cap clienta per endossar-li la seva xerrameca i el cistell a tope, que sap aprofitar els moments per fer les seves disbauxes, ha tirat camí a l’interior de la casa, damunt de la taula una carta que ha collit, l’ha posat al sobre, l’ha sellat amb segell i amb saliva com si fos un tresor. Quan passi el carter el comminarà a que faci córrer la carta demà a les nou del matí a la ma de la Glòria. Ja sap que els favors se paguen i al bossot hi tirarà el premi, no el piano de cua.

La Glòria ha penjat i ha quedat uns segons muda, indecisa... Li ha arribat una llumeta que ve al obrir el finestró. – Vaig a veure la Rosita... li haig de dir... no puc aguantar, ella em dirà on el poso... No es pot menysprear, jo !!, jo he sigut triada,... afortunada crec que ha dit i és veritat.

Quan ha arribat a la botiga, varies clientes esperaven torn. Com un coet ha entrat,...
- Rosita,... saps què ? – Totes s’han interessat per la gràcia o desgràcia... - ... Que et passa?
- Que demà em porten un piano de cua...
- I què n’has de fer d’un piano.... – Li han dit a cor totes les clientes de la Rosita.
- M’ha sortit a cal notari, Ai! Que dic, que un senyor de veu gruixuda i molt ben parlat m’ha dat la nova.... però on el poso, una cosa tant... i m’ha dit que val...

La Rosita que té el do de despatxar i de parlar del que sigui, pesar el que sigui , apuntar per fer els càlculs de tot el que compra la clienta, ...sempre atenta a tot i no s’equivoca mai a favor del comprador, ella diu que si té un error ja li fan avinent, ara si és al contrari ja ha begut oli, per que tothom fa el distret...Li ha dit...
- Això és un dineral. Si me’l rebaixes me’l quedo jo... Que no t’agrada tocar el piano? I tocar la cua del piano – la Glòria no ha entès la indirecta i hi ha caigut de potes.
- No, no m’agrada tocar el piano,... que no en sé.
- Bé, si m’ho poses bé de preu me’l quedo.... – diu la Rosita.
- Saps que, noia. Si el tinc a casa potser n’aprendrem el Josep i jo de tocar... Ja us convidaré...


Ha tancat la porta i a esperar.
La Rosita quan ha passat el carter la comminat a que entrés a dins del menjador per firmar el certificat que li portava.
- Entra, Juan, i prepara els papers, que ja vinc. Acabo de cobrar a la Mercè i vinc.
Ningú ha pescat la maniobra. El carter que ja sap d’aquestes noves, ha completat l’experiment, dient en veu ben alta, no et cal córrer que no em persegueix ningú.
La jugada estava preparada.
La Glòria i les dones que han sabut la nova han estès el pallús sense fer vent i tot el poble s’ha assabentat de la festassa.
A les vuit del matí les més lleials a les badomeries ja tenien el lloc davant la porta de la Glòria.
A les nou tothom ansiós esperant el furgó o camió que no arribava, els xibals de camí de l’escola volien veure l’espectacle. Semblava un formiguer. Tot en moviment.
A les nou el carter ha fet cap amb la cartera penjada al coll... Ha tret un sobre blanc. L’ha llegit.
A cridat la Glòria. Li ha entregat a ma la carta. La Glòria ha obert... Ha extret. Ha llegit... De les mans li ha caigut un segon full de paper...
Una foto d’un piano de cua i...negre.
La Gloria ha estripat la carta. L’ha llençat contra terra. Després ha arrencat a córrer cap a casa.
En arribar al brancal, a la vista de tothom ha esclatat en un plor ... La Rosita que arribava al
lloc
- Que et passa Glòria,... que et passa?...
.............................................................................
Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.
-----------------------------
E S C O R R I A L L E S

A115.- Fes-te llaços segurs amb les vetes de les espardenyes que semblin ales de paloma per que en frueixin els peus del vol planer i tranquil.

A116.- En els dits tenim les pinces que podem collir la concòrdia i fer-la evident i compartir-la amb els altres.

dilluns, 15 de desembre del 2008

94 --M'HA TOCAT EN LA RIFA UN PIANO DE CUA 1ª part


Haikú
35.- Estrena llapis
Esmolat ganivet
talla la carn
--------------

5 --- 8 – 12 – 08 – VULGARITATS .-- Sabia el menut que això de les llumetes senyala festa. Que el tió ja en parla tothom, que li haurà de donar menjar per que el dia faci la feina, que no té por del rei negre ni del blanc, ni del ros, que els troba molt macos, que fins li donen caramels i el que els ha demanat....
La joia del menut ( de menuts i grans) es posa tendra i la lluminària l’ha sorprès , com va sorprendre la Rosita el dia que va telefonar a la seva amiga Glòria.

La Rosita, no ho sembla, però sa greixosa anatomia té propietats especials, la disposa per gastar alguna broma, a ella la satisfà i no s’ho pensa gaire, sempre té en ment alguna jugadeta per posar-la en marxa en algú que no pensa que li posaran la traveta i caurà en el joc de la Rosita.

Aquest dia amb un drap davant de la boca per que la veu arribés distorsionada, la bromista va marcar els dígits del telefono de casa de la Glòria , fa més patxoca, deia, quan ho contava, fer-ho al telefono de casa....de la seva inseparable amiga.
- Qui demana ?- preguntava la Glòria després de despenjar, innocent del que li venia amb aquella veu pastosa de la línea.
- Som de ..... i el seu telefono.........Vostè és Glòria Cruanyes?
- I tant, tot el poble em coneix per la Glòria...
- Doncs, miri, està de glòria, li ha tocat en la rifa...
- M’ha tocat? si ni el meu home em toca, esteu de broma.
- Sra. Glòria, segons el notari.... ( i era conegut) que va presenciar el sorteig, a vostè li ha tocat en sort un piano de cua...
- Que em diu, un piano de cua?
- Un piano que ha acompanyat al Carreres, Pavarotti...
- Però si és mort aquest, Pava...
- Ell cantava quan era viu, és normal i l’acompanyava aquest piano de cua ... que té un valor de.... que dit amb pessetes son...
- I no podrien vendre’l vostès i enviar-me els diners a la caixa...- el diner, ella el diner...
- Ui, senyora Glòria, no és pot vendre, hi ha una clàusula....
- Es que jo no sé on posar-lo. Fos un cotxe, el pots deixar al carrer...
- Vostè prepara el lloc, i nosaltres passat demà li portarem. És de vostè que el notari ho diu, no podem fer trampa, no ho compren, senyora Glòria. Vol perdre una ocasió com aquesta que se li ha presentat de tenir un piano de cua que serà l’enveja de tota la població, que no hi ha ningú que el pugui tenir, qui se’l compraria un piano de cua, digui’m, ningú, ningú, ningú. Demà a les nou del matí, miri, ara m’ho diuen, farà cap a casa seva el piano de cua, vindran dos operaris de la nostra factoria i li posaran on vostè digui, que nosaltres estem per servir, a demés posis ben mudada que vindrà un equip de la tele... i filmarà i es donarà en el telediari com a notícia, que en un poble petit......... una senyora, la senyora Glòria Cruanyes ha set afortunada amb un piano de cua. Preparis, demà a les nou. Preparis, senyora Glòria... Fins demà...
- Que vindrà vostè? Que vindrà...?
De moment la amiga s’ho ha cregut
No sé si s’acabat la broma.... Ja ho veurem demà
..........................................
Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.

----------------------------


ESCORRIALLES

A112.- L’anunci era en una botiga i fet en castellà : - En cuero se cose la piel. --Ara que diuen que es fa fer i que es mana que tot es rotuli en català... Quin coratge !!!

113.- Es pensava que era RIC. Solament era el RIC. . KI

divendres, 12 de desembre del 2008

93 -- EL MENUT DIU : AVUI ÉS NADAL !!! - expresío del Pau al veure la lluminària.

Haikú del dia

34.- Pentinat dona.
Terra, aladre solcava
la formosor.

------------------

4 – VULGARITATS .- 8 – 12 – 08 . Diu que els menuts tenen preferència. El Bolet va voler fer el que no devia, sa experiència no era la que necessitava per aquell delicat moment i no li va resultar favorable. Ara el tocar els aladres a terra i fer de muntanya, el còrrec en el lloc precís i profund, i diguem-ho, sa estatura reduïda....el varen lliurar. Casualitats en diem que poden salvar el compromís.


Avui us parlaré d’en Pau un menut menut, sols quatre anyets, que diu sa iaia quan d’ell parla, que també la fa parlar alguna vegada que s’entossudeix.i és que sempre volem que els petitons ens creguin a la primera i si tenen quelcom entre mans, no és bonhora per deixar córrer el que amb tant de goig estan treballant. Ja sé que no els comprenem per més que nosaltres hem sigut com ells, però qui se’n en recorda?
El menut Pau, jugant amb sa cosina s’ho passa de meravella, tot és joc, els dos son el joc personificat, no pararien.
Quan la seva mare ha telefonat dient que el venia a buscar per sopar i dormir, s’ha enfadat de manera suprema, que no havia acabat el pastis que estava fent amb barreja de farina, cafè, sucre, que em sé jo el que hi havia en el perolet ...
Fins el vell de casa ha partit peres amb ell per poder-li posar les sabates, que se les havia tret com si fóssim a l’estiu, Bé, un petit drama que ha acabat amb uns morros i cara de...beure vinagre.
L’he adornat amb un petó a la galta, però ell... Hem baixat les escales forcejant. i ja el cotxe era a la porta.
Obrim la porta i la lluminària de la plaça ens ha sorprès.
- Mare, mare, que ja som Nadal.... Avui és Nadal !!! Avui és Nadal !!!!
Com en tots els pobles la il·luminació és un complement i les bombilletes menudes que apaguen i encenen i les coloraines, ha fet venir a la ment del Pau l’exclamació.
- Avui... és Nadal , mare ? - ... i l’enfado havia passat, fins uns petons sucosos ens ha cosit a galtes... ...
........................................................................

Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.
---------------------

ESCORRIALLES

A110 .- Segurament que s’arribarà a que els fumadors duguin una capseta per guardar les restes de les cigarretes, no sigui que contaminem aigües ara que plou tant. I si ara als cotxes no els deixen fumar ni tirar gasos ( i tem pets) que facin una llei per que les persones no s’afluixin que diu que estudis seriosos hi ha un promig de catorze al dia per individu – deu ser que aquest nombre porta sort en les travesses -. Res, coses de científics que no saben que fer i s’entretenen en contar els petits escapes culars del personal

A111 ..- Una cigarreta pot produir un incendi. Una paraula, una guerra.
----------------------

dissabte, 6 de desembre del 2008

92 - BOLET EL TRACTORISTA -- recordant antics successos

Haikú del dia
31.-.Taula per nens
que gaudeixen jugant.
Cadira bova

3 – VULGARITATS - 3 - 12 – 08 .- Quan a un poble plouen, diríem, diners és que la riquesa hi habita. Per tenir diners també es té que treballar i en aquest treball un pot deixar-s’hi la vida, ja ho diuen per la vida es perd la vida.

L’altre dia anàvem amb el cotxe, la mestressa i jo, per un camí estret, en direcció a una finca on hi tenim oliveres. Fora ja del poble en una recta no massa llarga després d’una granja ens va sobtar que un jove plantat, d’esquena al camí mirava on hi havia un esbalç. Al apropar-nos ens va sorprendre la visió certa d’un tractor de garres enlaire com un gos quan demana pietat que no li peguin. La intranquil·litat s’apoderà dels dos. Ja a la vora, la mestressa va desfogar la seva paraula amb el jove.
- Què ha passat ? S’ha fet mal...? Com ha sigut... ?
- No, només el tractor.- ha dit el noi – Esperem que vinguin a ajudar-nos
- Que us podem ajudar ?
- No, ja serem prou, gràcies.
Amb el cor a la gola hem continuat. Hem pensat en la possible desgràcia que no s’ha produït... Ens sentíem contents però esgarrifats. Quans accidents d’aquesta mena en tenim record. Bastants, molts. Ja més tranquils hem arribat al lloc.
Jo li he començat la conversa. Un necessita esbravar-se. Li he recordat un cas en el que jo hi era quan de solter vivia a l’altre poble. Aquí el terreny es bastant planisser i sembla més segur, però allà dalt que tot es costers....amb desnivells molt pronunciats.
Abans d’anar a la mili, un grup de joves del poble varem llogar a un tractor per desfonar una sèrie de porcions de terreny. En ves de fer-ho amb el caçut o espiocs, o aixada estreta, tenint la possibilitat d’un tractor per la feina, ja em direu... I així va ser. Fora del poble a un quilòmetre hi havia eixes finques. El camí estret. De ferradura. Els carros allí no hi habitaven. S’arreglaren els llocs més perillosos i el dia arribà com tot fa cap i tractor i una rècula de joves i algun de més edat fèiem la processó al costat de la màquina. Quasi diria que era com un acte de festa major. Veure un aparell d’eixes característiques, el primer que desvirgava aquells camins, era tot un esdeveniment.
- Fer per fer, digueren el conductor, un noi jove com nosaltres i el encarregat – començarem per
la part més llunyana i anar venint vers el poble.
El jove conductor era un noi fornit, de bona musculatura i que feia tossa encavallat damunt la bestia. El runruneig del motor, el soroll metàl·lic de les polleganes i la conversa de crits i gresca, com batalló que ha guanyat una batalla, donava un ambient d’alegria.
El capatàs, era un home expert en motors i conducció de cotxes. Abans treballava de taxista a la ciutat gran, però la cooperativa propietària del aparell el llogà per fer la feina i ensinistrar al jove
fornit. Era baixet, primet, no tenia mig carxot... Ja com a renom li deien EL BOLET.
S’arribà al lloc on s’havia de començar la llaurada. Un bon tros abans les dificultats eren paleses i el jove fornit no feia massa bona cara, comunicava que no li agradava tot allò, una pendent en que per que el tractor progressés fins al lloc de començament posàvem davall de les rodes rames de pi per que no patinés... La dificultat hi era. El noi fornit va dir que prou, que ell no continuava, que si ho volia fer el BOLET que bueno, ell no es veia en coratge.
Esperonat en son orgull el BOLET, li digué que els covards que es quedessin a casa. L’un baixà i l’altre pujà....
Dalt del seient del tractor era això un BOLET. Volent arreglar l’ aparell per dirigir-lo al lloc on ja hauria d’aprofundir amb els aladres. Donà un cop de volant...
- Bolet, que això no és el taxideia a crits el jove fornit. I nosaltres, tots, esgarrifats.
- Que us sabeu, ximpletsdeia el BOLET.Aparteu- vos d’aquí. Jo ja sé el que faig
Sense baixar a terra les polleganes, donà altre cop de volant per situar-se.... I tant com es va situar. Les polleganes relliscaren en la maniobra i feren de contrapès ... Encabritat el tractor no va poder retornar a la estabilitat que el BOLET volia i feu com el ventar d’una campana...
Totes les boques presents feren un crit esgarrifós... L’aparell donà una volta i dos i tres fins baix del barranc on un esbarzer l’esperava ....
Tots pensàvem :-. Pobre BOLET.... pobre BOLET....
Estava de cul enlaire, el cap a terra.... Pensàvem, li ha esclafat el cap... Ja ha begut oli... Pobre BOLET.... Els quinze o vint caps pensaren... i les trenta o quaranta cames corrien fins al lloc.
Allí, el BOLET feia la catombella , quedava amb el cap enlaire ... I esclatava en un plor....

I esclatava en un plor.... I esclatava en un plor....
El còrrec i la seva petitesa física l’havien salvat.
.........................................................................


Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.


..........................................
ESCORRIALLES.
A108 ..- Per que fos més bonic i antic feren rotular els cartells en lletra gòtica. Molt bonic però eren a Anglaterra. No pensaren en sa escriptura, en la que porta el seu nom, ells que no donen el braç a tòrcer...

A109 .- Com si ho descobrissin ara volen fer treballar entre 60 o 65 hores personals setmanals. No és recessió això, és més aviat esclavitud... Ens deien que ho farien tot les màquines i que nosaltres a la bartola i un ventall... El benestar deu ser una altra cosa, un astre del cine, per exemple BEN STAR, no el que ens vengueren.