108 -- LLENYA CREMADA

Haikú del dia

49.- Llenya cremada,
fogaina és traïdora...
Ets terra morta.

------------------

E S C O R R I A L L E S

A145.- Concebir l’amor ? ...Potser això és el fill ?

A146.- Les paraules es perden en l’hàlit del vent, poden retornar al l’eco, però allí moren expandides. L’escrit es pot guardar i fins estripar..., aleshores son paper al vent com papallones que revolen florilegi de pètals i que cauran al terra per ensonyar-se en deixalles esperant la pluja que els esborri les lletres

107 -- ELS ULLS CLUCS OBRE

Haikú del dia
48.- Els clucs ulls obre.
Veuràs l’entorn que et rodeja
creixent la vida.
---------------------------

E S C O R R I A L L E S

A142 .-Ser tolerants no vol dir ser covard.

A143.- Quan diem que la casa és nostra, pensem que la porta pot estar oberta a tothom? La clau que tanca no deu ser per barrar el pas, si no per resguardar aquest be que tenim de l’envestida del mal. La casa nostra deuria ser la casa de tots que vulguin entrar en Pau i Amor.

----------------------------

106 --QUAN JA CANTA

Haikú del dia.

47.- Quan ja canta
el pit roig a bosquina ...
Cançó de vida.

E S C O R R I A L L E S

A140.- Per molt que busquis, trobaràs el que vols? Una ensopegada, potser? Para compte, no sols amb els peus.

A141.- S’havia posat tant abrillantador al cabell que la prengueren per un mirall. No se sap si alguna amiga o contrincant va preguntar-li a eix mirall : - Hi ha qui és més guapa que Jo? -.Per que un mirall és per mirar-se i dir la veritat creieu que pot mentir un mirall ?

105 -- LLIBRE TANCAT.

Haikú del dia

46.- Llibre tancat.
El vent arraconava
fulles seques.

E S C O R R I A L L E S

A138.- Som fràgils quan somniem. Al despertar si es quelcom dolcet el somni sofert, en la boca, notem l’ensucrat que empallega, veritat?

A139.- Mirar, veure. Tocar, sentir. Agrair l’olor, percebre.

104 .-- AI, CLAU PENJADA.

Haikú del dia

45.- Ai, clau penjada
balandreges al clau.
Demà obriràs.

--------------

E S C O R R I A L L E S

136.- Cordem-nos els lligams de les espardenyes o sabates. Haurem de caminar tot el dia i sense distreure’ns. Es deslliguen – diuen – quan pensen en tu. Però qui pensa en nosaltres ? Mira, s’ha deslligat l’espardenya, no hi pensava que poguessin pensar en mi. Clar.

H I S E N D A ...!!!!
A137.- Surt a passejar. Els líquids es mouran per les frontisses del cos i s’engrassaran .Ens convé. Després seu i reposa i pensa.... Engrassa també el cervell, encara que sols sigui amb records.