dimecres, 18 de febrer del 2009

111 .- EL RELIQUIARI - de la proposta 95º del joc literari de Jesús Mª Tibau,.


Haikú del dia.
52.- Pasejaria
amb la peuada neta
els records vells.

E S C O R R I A L L E S

B1-. Desagraïment: fins hi ha gossos que reben un os per que han bordat o no,,, En canvi, davant favor fet, ni et diuen gràcies.

B2.- Al obrir l’ordinador, a la pantalla li va sortir sobre fons blau la paraula BIENVENIDO. N’havia conegut molts d’eix nom però ell no s’hi entenia per aquest nom tant llarg i en castellà. Tancà l’aparell i medità :
A qui és devia referir l’ordinador?




---------------


EN LA PROPOSTA 95 ª DEL JOC LITERARI SENS PRESENTA LA FIGURA
ESCULTÒRICA D'UNA DONA MUTILADA, JO NO HI HAVIA ACUDIT MAI ESCRIURE ELS RELATS PROPOSATS.
ES LA PRIMERA VEGADA QUE HO FAIG, NO EM FA RES DE FER-HO TARD, EL CAS ÉS ACUDIR -HI.

EL RELIQUIARI O EL SOLTERÓ VICTOR CONESA.
D’Antoni Fortuño Sas
En Víctor Conesa era un individu solter, i volia ser-ho. No tenia tant caler per comprar un cotxe i amb un taxi es passava. Fa temps que un vell taxi, dels que usava de tant en tant li va regalar –ell pagava altres serveis -, un clauer.
Avui que he visitat el blocdel senyor Tibau (cliqueu aquí si voleu anar al seu bloc) li he vist la mencionada estatueta. Jo me la he figurat com una menuda peça per portar a la butxaca i ja veurem el que en surt.

El tal V. C. tenia el regalet com cosa excepcional.
Mai, es pot dir que ningú si no ell, havia posat les mans damunt d’aquell objecte amb figura de dona mutilada.

Sentia un goig especial quan la clau que guardava penetrava en el pany i un insondable goig al obrir, com si un paradís es presentés davant seu.

Ja el taxi vell li havia dit que per ell seria com una relíquia si en sabia gaudir plenament el secret. També figurava en el petit objecte les inicials seves V. C. i en cas de pèrdua..., i ara li havia desaparegut de la seva butxaca.

Va fer un pregó anunciant que si era retornat a seves mans, el que tingués la sort de fer l’acte, seria obsequiat, com mai, ja que l’ apreci i necessitat que en tenia eren majúscules.

Un bromista, havia fet l’intercanvi de mans. Quan el Víctor es deixà en el pany de la porta pairal, al atendre una trucada d’una mossa que li arreglava els llençols quan a ell li convenia, i es clar, ell enllustrat per la crida atenta, tingué el primer descuit.

Al sentir el bando el bromista es presentà al ajuntament per seguir la litúrgia.
Es cridà al Víctor Conesa, per que anés al lloc per autentificar el clauer.

Allí, la conversa va ser llarga per identificar l’amo, que resumirem...
- Molts poden dir que es seu el clauer. Fins per els blocs n’hi ha fotografies d’objectes semblants,
- Aquest porta les meves inicials. I una particularitat que no és un clauer compacte,no
- Com voleu dir ? - parlava el bromista.
- Si premeu la anella fixa, el clauer s‘obre en dos i deixa veure el que porta dins. Proveu-ho. Per mi és necessari. En certs moments imprescindible...
Al prémer, naturalment es va obrir, i va deixar al descobert una pastilla que deia Viagra, la V de Víctor. I un Condó, que escrivia la C de Conesa.
Des d’ara ja no existiria el secret de la dama mutilada.


--------------------------








dijous, 12 de febrer del 2009

110 -- PERFUM SERIA


Haikú del dia
51.- Perfum seria
Son olor compraria
l’airet de tarda
.

E S C O R R I A L L E S

A149.- Quan a un li reblen el clau sense un raonament que essencialment deixi sens dubte que és pel seu bé, pot no fer-ne cas i tornar-se escèptic.

A150.- No saber-ne més, no saber el que fer, en política, pot ser el perdre l’escó i si l’escó és a vora la llar de foc, com es calenteja un? No veu el tupí bullir, ni pot atiar les brases per coure la carn a la brasa. No perdeu o perdem l’escó, el polític i el de vora el foc, tots dos son crucials en la vida.

( ACABA AQUÍ EL SEGON GRUP D'ESCORRIALLES EN AQUEST BLOC., EN PORTEM TRESCENTES, CONTINUAREM UN ALTRE GRUP DE 150 ).

dilluns, 9 de febrer del 2009

109 -- TINC HUMOR OCRE...

foto TERE BALAÑÀ

Haikú del dia

50.- Tinc humor ocre..
Porten fútils sentències
pixums de gossos.


E S C O R R I A L L E S

A147.- Compra loteria si vols perdre els diners emprats o al atzar que un cop de sort et revingui la font dinerària. Juga si vols tenir algun d’eixos goigs : perdre o guanyar. També pots mirar que te’n regalin, ara, que un pa pot costar-te una coca. Potser seria profitós que l’amo per qui et desviu’s fes participacions com a gratificacions que de quelcom manera pagaràs... Pagar o pagar. Tria.
A148.- No hi donis volta de full. No t’hi capfiquis. Si ella ho vol així, fes-ho... Un parent meu deia: - Si la muller et diu que et tiris per la finestra, procura que sigui baixa, que si s’hi empenya
t’hi tiraràs.



http://terebalana.blogspot.com/

dissabte, 7 de febrer del 2009

108 -- LLENYA CREMADA

Haikú del dia
49.- Llenya cremada,
fogaina és traïdora...
Ets terra morta.
------------------




E S C O R R I A L L E S


A145.- Concebir l’amor ? ...Potser això és el fill ?

A146.- Les paraules es perden en l’hàlit del vent, poden retornar al l’eco, però allí moren expandides. L’escrit es pot guardar i fins estripar..., aleshores son paper al vent com papallones que revolen florilegi de pètals i que cauran al terra per ensonyar-se en deixalles esperant la pluja que els esborri les lletres

dijous, 29 de gener del 2009

107 -- ELS ULLS CLUCS OBRE


Haikú del dia
48.- Els clucs ulls obre.
Veuràs l’entorn que et rodeja
creixent la vida.

---------------------------

E S C O R R I A L L E S

A142 .-Ser tolerants no vol dir ser covard.

A143.- Quan diem que la casa és nostra, pensem que la porta pot estar oberta a tothom? La clau que tanca no deu ser per barrar el pas, si no per resguardar aquest be que tenim de l’envestida del mal. La casa nostra deuria ser la casa de tots que vulguin entrar en Pau i Amor.

----------------------------