dissabte, 4 d’abril del 2009

129 -- XOCARÀ AL VIDRE ?


Haikú del dia
66 - Xocarà al vidre?
El corb sap de finestres,
forats i tanquess.



E S C O R R I A L L E S

B35.- Fer-li el 69 al got del cubata deu ésser besar-li el cul, mentre ell et banya el nas amb el contingut.

B36.- El futur és el quelcom invisible que sens mostrarà en el present fent-se real i passar al bagatge del passat com a record.

dijous, 2 d’abril del 2009

128 -- ULLERES QUIETES .


Haikú del dia
Ulleres quietes
en l'estoig records guardeu.
Sou com tancat llibre.
-----------------------------

E S C O R R I A L L E S
B33.- Si tens por de perdre, perdràs. L’angoixa no et deixarà veure el finestró per sortir. Es millor que respiris fort i salvis eix moment de patiment. La por potser és l’avís per reflexionar, plantar-te ferm davant l’adversitat i actuar amb el cap fred.

B34.- Li preguntaren al jutge si podien seguir amb la vista. Ell, quelcom distret davant tanta feina, contestava : - I fins amb el tacte. Toqui, toqui el gruix de quartilles i busqui amb la vista la seva contesta, sr. advocat –.

dilluns, 30 de març del 2009

127 -- TINTERET NEGRE

Haikú del dia.
Tinteret negre
reservori per pluma.
Ai, no et derramis.




E S C O R R I A L L E S

B31.- Sí que és honrat i honest defensar la salut de tots, no podem separar eixos adjectius, però hem de qualificar i classificar degudament quan parlem de diner i amor. S’ha de demostrar ésser honrat en el diner i honest en el amor, veritat? Encara que el diner pugui pagar l’amor i l’amor gaudir-se del diner. Fantàstic...! I molts sempre diuen que son honestos quan parlen de diner... es que ni els acaricien? Fantasmes.

B32.- Per molt que t’avancin, qui sap qui arribarà a la meta? Primer o després no importa tant com cloure de veritat l’objectiu final.

diumenge, 29 de març del 2009

126 .-- RECORDANT EL CUMPLEANYS DE LA TAMARA.

Deu anys no es compleixen cada dia,
a la Tamara avui li ha tocat ( 18 - 3 - 09 )

El pare ha encés la metxa, tots ho hem celebrat amb un bon desig per a ella.


La primera en apagar les veles, naturalment, és ella, però sempre hi algun vent incontrolat que corre per damunt la taula i arriba al lloc privilegiat.

Deixem-li al Pau que té delit per apagar l'espelma. Que bufi, ara, ell solet.

Ara ja qualsevol ventet pot jugar, el ritual s'ha complert i el ganivet

marcarà les pautes

per que el pastís arribi als plats i segueixi el curs natural

pel qual ha vingut a eixa taula. Que bó!!!

N'HI HA PER A TOTS ELS QUE EN VULGUIN.

TALLEU, TALLEU QUE MAI S'ACABA.

dijous, 19 de març del 2009

125 .--QUAN LA SON PASSA

Haikú del dia
66 .- Quan la son passi
destapa el llençol clepsa.
Segur camina.
.....................


E S C O R R I A L L E S




B29.- El costum crea addicció? Al polítics, addicció a manar. Als banquers a guardar-se els diners. Als treballadors, com el seu nom diu, al treball... etc.

B30 .- Hi ha pluja fina que és com escopinades dels àngels