136 --LLETRA LLIGADA

Haikú del dia

3.- Lletra lligada.
Llumí llengut lliberta
Lliure llicència.

.( ejercitant la Ll )..........

E S C O R R I A L L E S

B45.- Rebre la mateixa educació TOTS,no correspon a que s’hagi adquirit al peu de la lletra i assolit semblant grau. Pot ésser molt divergent quasi confusament contrari.

B46.- Ningú movia la gran roca. Anys i anys la pedra s’anà fent pols i poc a poc fou escampada pel vent per tot lloc que abans era a l’abast de la seva mirada i en situ gaudir del que abans havia contemplat amb volença - des de el seu lloc de roca -.

135 .- JOC LITERARI 104 DE J.Mª TIBAU

JOC LITERARI 104 –

Proposta de Jesús Mª Tibau. Escrit per Antoni Fortuño Sas – 20 – 4 - 09

.....................................
Estiu. Calor. Vacances .La Júlia s’havia dormit al sofà. Cansada d’una tarda de juguesca, no havia resistit la tovor. La mare la tapà amb una manteta, no fos cas que el constipat la prengués per núvia.
Aquella tarda junt amb l’avi havia vist en la placeta de la font un esquirol. Saltava i votava de rama en rama. Ella creia que era una rata grossa. El llibre de l’avi li havia explicat...

Ara somniava. Ella coneixia molts d’arbres plens de fulles per tot el ramatge. Era el seu vestit. Però l’arbre que se li apareixia ara davant seu tenia un tronc molt alt i tres rames immenses. També hi havia un esquirol que saltava d’una rama a l’altra... Ella encuriosida vers la facilitat de l’animaló, pegà un salt i es plantà en el forcat volent assegurar la seva presència envers l’arbre, però tot just anar –se a seure, relliscà...
L’impuls que havia dat per emular a l’esquirol, feu la mala feina de que el seu culet no encertés prou bé i mans poc hàbils no saberen sostenir-se en el lloc adequat del arbre.
- Que fas Júlia ?– Ha dit la mare quan ha vist a la menuda caure del sofà al mosaic amb salt com l’esquirol – Què fas Júlia ? Que tens vertigen com el trapezista del sr. Tibau?
El llibre mencionat jeia a terra ben obert, arrastrat per les mans de la menuda de la pacient lectura que en feia la mare de la Júlia.

134 -- PREMI DARDOS .els que ESCORRIALLES ha triatcom continuadors.

L'-assumpta- del bloc desde on neixen tots els somnis ha concedit a ESCORRIALLES


el Premi Dardos, un premi que entendré ( segons ens diu l'-assumpta- ) com a constància i "saber fer " de la persona que hi ha al darrera de cadascun d'aquests blocs, on cada nou post és com trobar-se amb un petit tresor de coneixements, d'empenta, i d'entusiasme...
............................
L'Anton de REBAIXES que és qui mena eix bloc , no hi entra ni hi surt. Rebre quan és una cosa noble i delicada no es pot fer més que acceptar i agraïr de cor l'otorgament. Jo sols passo el relleu si és acceptat.

-----------------

Com que he entés que jo he de fer seguir el premi per els camins que em sembli més propici, he pensat en els blocs seguent, després de mirar alguns dels que tracto més i ja se'ls ha invitat a collir-lo. Això fa que em trobi aixalat, i, indecís que és un, encara agreuja el cas.

Jo voldria que el collisin per als seus blocs els espais següent

CARLES CASANOVAS.- EL ROCAR DE TIANA.

MARTA .- TODOREH.

MIA.- ARTISTES EN ACCIÓ.

PATRICIA MONTAÑÉS .- JOCS DE NENS.

GAIA .- GAIA.

CELIA .- SENSACIONS I TRANSPARÈNCIES

MONTSE/ARARE .- UNA AVIA PRIMERENCA

Aquí el tenen esperant la seva visita.

..............

133 -- LLARGUERUT LLIT -- haikú amb la Ll.

Haikú del dia

2.- Llargarut llit
llogarà lligatge lleu
llepant lleteta.

(Ejercitant la Ll.)

-----------------

E S C O R R I A L L E S

B43.- Riu-te de tu mateix i les malalties no tindran cabuda en el teu cos. No és una bestiesa, no! La malaltia vol draps calents, somics, rebaixar-te fins a ella, ser-ne obedient i dedicar-li el teu Jo. No ser-ne pessimista, si no optimitzar tots els actes i pensar que el dolor és un avís per preparar-nos contra el mal....és una bona teràpia.

B44.- Costa pujar la pendent. Per arribar a dalt de la muntanya, a la carena és necessari l’esforç, però quan arribem i plantem bandera veurem que allí no acaba el terrer. A dos vessants, els barrancs ens fan costat. Ens diuen el que costa trepitjar on som ara. Podem pensar que som allí peuant el cavalló del nostre hort on hi plantarem la nostra presència o, si ens repensem, podem assentar-hi el pi o alzina on, quan sigui gran, a la seva ombra estarem fresquets a l’estiu o tindrem reparo a l’hivern a la soca de l’arbriu. Tot un plaer. Però falta que l’arbre creixi i això és lent per gaudir-ne amb plenitud. Costa, costa...

132 -- LLUENT LLIS LLÀPIS --

Haikú del dia

Lluent, llis llàpis

lliga lletres llèpoles

lliscant llisera.

( Ejercitant la LL.)

.....................

E S C O R R I A L L E S.

B41.- Els polítics ens diuen i volen fer-nos creure que es maten per nosaltres, que... Jo encara no he anat a cap enterrament d’algun d’eixos que hagi mort per salvar-me a mi .

B42.- Tot ho arreglava a cop de geni. Rebia al contrincant amb estirabots. Es feia el prepotent per acollonir, era la seva forma de guanyar. Fins que un dia li en tocà un que tenia la veu més potent que ell i allí s’acabaren les seves victòries, afònic i tot encara cridava, però el seu vencedor no parà i el deixà rebregat i pansit per molt de temps.
D’ara en endavant hauria de pensar-s’hi en cridar, ja sigui exercitant la veu convenientment per casos extraordinaris o bé canviant de tàctica més adequada i factible per els motius que buscava. Jo diria que ser-ne més diplomàtic. Tant bonic que és sentir una veu dúctil que quasi consoli i que al mateix temps amb paraules apropiades desplegui les seves teories i les imposi amb una parla fluida i fins ens convens...