dissabte, 23 de maig del 2009

152 -- CIRERONETES -- fotos propies



Haikú del dia
76 .- Cireronetes.
Cull- les tu, ma estimada.
Donam els robins
.



-------------
E S C O R R I A L L E S
B73.- La veritat que et diuen, la veritat que veus, la veritat que comprens, la veritat que és. Quantes veritats per ser això : veritat. Tria, a veure si trobes la veritat. Ni han que agafen la que els convé, per això que VERITAT, no sé. Quina ens fa falta?

B74.- Segurament que la felicitat total és manifesta quan un dorm i els somnis son meravellosos
.

divendres, 22 de maig del 2009

151 -- COM CANTARIA... -- fotos de gos i cavall

El DOG, un gos de les netes que guarda dia i nit un magatzem.
Una meravella de bestiola, si es planta és tant alt com jo,fa respecte, però es carinyós i amable.
..............
Haikú del dia
75.- Com cantaria
Sense veu, de sempre mut ?
Camí de signes.

El cavall de les netes, el Duc, elles i pugen cada setmana quan van a Rasquera
a veure els iaios paterns. Veure'l fer destresses és un encant.

E S C O R R I A L L E S
B71.- En l’altre costat del riu qui hi havia? Dels seus o dels altres ? Graciosos o malparits?
B72.- L’home, el personatge, era plural, havia de ser plural i per a tots.

dijous, 21 de maig del 2009

150 -- CERTESA EN EL LLAVI.


Haikú del dia
74.- Certesa en el llavi.
Avortarà avui l’aigua.
Soroll de pluja.
..................


E S C O R R I A L L E S


B69.- Quan a la plaça de toros, el públic exhibeix el mocador diu que concedeix l’orella del toro mort, o sigui un trofeu o premi. En canvi en un camp de futbol, treure el mocador significa que s’exigeix el cap de l’entrenador o del president i directiva. Llenguatges com els dels vanos i pai-pais que s’han de conèixer. Llenguatge de mocador : premi o càstig, muxaina o clatellot.

B70.- Quan ahir era ahir encara hi havia temps, però quan avui ja és avui...

I és que el pretèrit no torna si no en el record.

dimarts, 19 de maig del 2009

149 --NO TRAAGUEU LLANCES -- foto propia





HAIKÚ DEL DIA


73.- No tragueu llances,
Ensenyeu vostres roses
I cultes llibres.


..................


E S C O R R I A L L E S


B67.- Anem amb pressa, anem corrent i busquem la solució. Sembla que la torbem, que la tenim, però no! Desapareix. Es la nostra por per seguir endavant i el temps no para. No agafem fortament la solució per que ens es canviant i de buscar l’alegria, podem trobar el desconsol. És la paraula enrevessada que no ens acut i no ens deixa avançar amb la nostra por.

B68.- Per aguantar-se a l’aigua o per nedar – que no en sabia – no necessitava pas salvavides o carabasses lligades a la cintura. Ell sempre deia que si mai es trobés a alta mar amb un vaixell o barca i naufragués, inflaria les carabasses que duia entre les cames i agafant el timó, aniria a bon port sense cap classe de dificultat, per que de valor i boles inflades, i ben inflades no n’hi faltaven. Però potser no comptava que al pesar-li més el cap – per que el tenia ple d’idees descomunals com aquesta – es molt possible que els peus passessin a surar i el cap a beure oli. En canvi la seva dona que duia al pit uns pitxells o cantiretes ben arreglades ho tenia més favorable per que li surés el cap hi pogués competir amb la mar brava en cas necessari.

diumenge, 17 de maig del 2009

147 -- EL VAIXELL NAVEGA DOLÇ...



Haikú del dia
72.- Alça la vista
el vaixell navega dolç.
Segur a l’aigua .
..........


E S C O R R I A L L E S

B65.- Quan ningú fumi, que és molt difícil, i no hi hagi d’encendre la cigarreta, és possible que s’acabi el concepte generalitzat de posar foc sigui amb llumins o amb encenedor, aleshores fins les fàbriques que es dediquen a proveir el mercat d’eixos artefactes faran figa en favor de boscos i d’altres punts que ara reben els problemes de la crema segons se’ns diu des d’autoritats competents.

B66.- Veure la seva firma era conèixer-lo físicament. Una ratlla vertical demostrava amb signes el seu nom, i, d’altra, paral·lela en la verticalitat imposaven la seva altura en el paper com dos canyes de batre ametlles esteses en el terrer blanc. Llargarut de cames i cos amb cap restringit com punta de fletxa, circulava amb pas allargassat amb sincrònic automatisme. Ja us dic, trobar el signat paper era veure sa figura de persona.