170 .- VENTILADORET

Haikú del dia.

91 .- Ventiladoret
que vomites aire fresc
i em dones vida ...!

E S C O R R I A L L E S.

B109.- Quan el nom propi l’adjectivem, donem a aquest matrimoni un valor on el nom, per una part concedeix a l’altra paraula el que, conscient o inconscientment, renuncia. Si parlem de PAU, Pau amb què? Si parlem d’AMOR, Amor amb què? Si parlem de LLIBERTAT, Llibertat amb què? Per tant, la devaluació és notòria. I l’adjectiu certifica i acabdilla uns valors que roba al nom que hauria de ser el valor suprem.

B110.- Les inauguracions semblen ser pels polítics, el fer-se la foto per que els coneguin, els recordin igual com en una moneda hi graven en un costat la cara o escut o bandera per que no oblidem qui mana i ens mana.

169 -- NO TINGUIS PRESSA

FOTOERASE

Haikú del dia

90 .- No tinguis pressa,
el cas és arribar sa
per continuar.

.................

E S C O R R I A L L E S

B107.- El peix li deia al pescador de canya: - Prefereixo viure amb el dol – or, que amb l’ am ( l’ham) que si et clava del revés et senyala mal. Per que el dolor es pot suportar, però el mal et pot matar.

B108.- El be que donen a l’humanitat la gallina, la dona i el porc, és de mèrit. Però, recapitulem. La gallina, després de pondre, surt contenta escatainant fins haver deixat l’ou per el profit d’algun; la dona, complint el seu pla mensual es neteja i es posa més maca per la possible pròxima aventura, i el porc, el maten, n’aprofiten tota la seva carn, es dóna complert sense tassa i es queda sense vida per un sempitern en be de la humanitat. Qui dona més al pròxim?

68 -- AI, RADIO VELL.-fotos propies exp.Serra d'Almos 08

Haikú del dia

90 .- Ai, radio vell

que et guarden per adornar

records antics

............

E S C O R R I A L L E S

B105.- Hauria preferit casar-se amb Mèrit - xolla, però s’ acontentava i satisfeia amb Mèrit – xell .

B106.- Més val que trobis el punt a la teva dona que no pas en coma.

167 --ON ÉS L'INFINIT ? - fotos propies de carrers de Rasquera,

Flors carrers de Rasquera. Fotos propies.

Haikú del dia

88 .- On és l’infinit?
Aquí tenim el finit.
Tots busquem la nit.

E S C O R R I A L L E S

B103.- Quan un es queda sol en la seva muntanya es creu el més poderós. Un dia el vent i la pluja, és a dir, la tempesta ferotge el fa baixar al pla, abans no rodoli pel espenall i quedi de panxa enlaire i indefens. Allí, amb bons ulls veu que el pla és rodejat d’altres muntanyes com la seva i fins de més altes i gruixudes. Aleshores, es vol fer amic d’elles per que compren que el seu poder solitari no supera el gruix del grup de pujols, muntanyetes i muntanyases. En referència, ell era un pobret que no podia ni parlar i menys encara cridar...

B104.- Va procurar el pintor, ajuntar-se o casar-se amb la Marta. Així no li faltaria o mancaria pèl per els seus pinzells.

166 -- TRENCAREM L'ENCÍS... aquarel·la propia, rosella i prèssec .

Les dos aquarel·les voldria que fossin per la Claudia i el Lluc, del

PLANETA CLAUDIA
................

Haikú del dia

87 .- Trencarem l'encís

del foc de nostra cita ?

Foc de san Joan ....!!!

E S C O R R I A L L E S

B101.- Tirem sal a l’olla si és necessari, però no en tirem a les ferides.

B102.- L’eco és l’ombra o repic de la veu ? La carícia és la sublimitat del tacte? El silenci és la presó de la oïda ? La negra fosca és la ceguesa de la vista? La insipidesa és la negació del gust?