dissabte, 25 de juliol del 2009

180 -- PORTADES DE CARRERS ENGALANATS DE LA TORRE DE L'ESPANYOL.-- fotos neta Tamara.

He collit les fotos de capçalera dels carrers engalanats. Espero no haver-me'n deixat cap





plaça de la Pau.
Espero poder fer en pròxims posts el recorregut totat i donar a conéixer els pormenors. Anton.

dijous, 23 de juliol del 2009

179 --SONATA DE FOC

HAIKÚ DEL DIA
103 .- Sonata de foc...
Calla serp verinosa
Ets llengua del mal.

E S C O R R I A L L E S
B133 . Os ama Bin Laden, i ens tira coets ? – No vull mirar el per què... - És que hem de canviar els termes? Pau ara és Guerra i Guerra és Pau ? No, això serà quan Cain no matarà Abel o a l’inrevés? Per que de talibans no sé quants n’hi ha però de Laden, diuen Bin

B134.- Parar-se però en moviment.

dimecres, 22 de juliol del 2009

178 -- EL FOC ENS CREMA --

Quan el foc no porta pau, i declara a tots la seva guerra, sols falta el seu aliat el vent que el transporta, incita, l'acel·lera.
Sabem que pot ser,... Ës un element que de vegades incontrolable quan s'enfurisma arrasa quant es possa davant seu fins la intel·ligència que es veu superada i sotmessa.
Un record de plor per aquestes persones que defensant incòlumes el seu treball, el seu ofici, el acte més noble de jugar-se la vida per la comunitat han set arramblats com una espiga de blat per la cruel tempesta. Un record emocionat per ells i per el seus, avui som un front comú en el dol, en la pena, en la nostra impossibilitat de fer res davant els elements descontrolats. Anton.
Haikú del dia
102 .- El foc ens crema
l’essència de la vida,
fins vida humana.
.....................
E S C O R R I A L L E S

B131.- L’amabilitat en el tracte és el que l’elegància en el vestir.
B132.- Intercanviant gèneres. El sostenidor és femení, les boletes és masculí.

dilluns, 20 de juliol del 2009

179 --EL CAP, RENTA -TE'L

HAIKÚ DEL DIA
101 – El cap renta-te’l
Al cabell no li cal pas.
Interioritzat.


E S C O R R I A L L E S

B129.- Segurament que de Job pot venir el sentiment de pacient, i de pacient la pau que... no arriba

B130.- Es sentia com si fos el guarda espatlles de la seva muller quan arribava la nit. Tot era anar al llit i donar la cara a l’esquena de la propietària del seu amor, així feia guardia fins que la seva mestressa l’acomiadava de tal obligació i es girava de cara a ell i li concedia el favor d’un petò per desitjar-li bona nit, que ell deia vetlla. Ella es tornava a girar posant-li l’esquena de nou per que la vigilés.

dissabte, 18 de juliol del 2009

178 -- COM CONSELL DE CENT

HAIKÚ DEL DIA
Ha caigut així sense proposar-me'ho he arribat al cent, sinònim de comuna de defecar en un dia molt senyalat, històric.... de grans records ... Mireu,
de menut, als cinc anys, em queien al damunt quaranta anys
que no sabia que eren. Es un temps llarg, una cita per un recordar-se'n.
I un dia els va sembla canviar i jo en mig ...
Si abans el mestre DICTAVA, ara molts mestres ens diuen
DEMOS GRACIAS... - en idioma oficial, més faltaria -No sé a què
em d'agraïr.... Però ja que ho diuen els entessos, a fer-ne cas.
............
Au, si us fa goig llegiu aquests Haiku -nets
100 .- Com consell de cent
que comuna tenia
per defecar-hi

Passaren rutes
apedregant a innocents
sa vida ignorant.
Jo infantonet
ni el respirar sabia
del que pasava.
Mals records en tinc
d'aquet solemne dia...
Gent guerrejava.

I ma consciència
a l’ús de raó en deia,
en tens per dies

La fatxenda es clou,
- això polític deia. -
Tens la sort bona

I que soc avui
un record perdulari
de la Història.

El temps deu ser temps...
El que un jorn fatal toca.
Que pots esborrar?

Si pots, respira
el Tot o el No res
que ha set ta Vida.