181 --BOTELLA SOLA -- proposta del blog 1 en 2, de fer un haikú

haikú d'una proposta del blog UENDOS,GREIXETS I MARESMORTES,

............

Botella sola

mar embravit de queixes...

La sorra et guarda.

180 -- PORTADES DE CARRERS ENGALANATS DE LA TORRE DE L'ESPANYOL.-- fotos neta Tamara.

He collit les fotos de capçalera dels carrers engalanats. Espero no haver-me'n deixat cap

plaça de la Pau.

Espero poder fer en pròxims posts el recorregut totat i donar a conéixer els pormenors. Anton.

179 --SONATA DE FOC

HAIKÚ DEL DIA

103 .- Sonata de foc...
Calla serp verinosa
Ets llengua del mal.

E S C O R R I A L L E S

B133 . Os ama Bin Laden, i ens tira coets ? – No vull mirar el per què... - És que hem de canviar els termes? Pau ara és Guerra i Guerra és Pau ? No, això serà quan Cain no matarà Abel o a l’inrevés? Per que de talibans no sé quants n’hi ha però de Laden, diuen Bin

B134.- Parar-se però en moviment.

178 -- EL FOC ENS CREMA --

Quan el foc no porta pau, i declara a tots la seva guerra, sols falta el seu aliat el vent que el transporta, incita, l'acel·lera.

Sabem que pot ser,... Ës un element que de vegades incontrolable quan s'enfurisma arrasa quant es possa davant seu fins la intel·ligència que es veu superada i sotmessa.

Un record de plor per aquestes persones que defensant incòlumes el seu treball, el seu ofici, el acte més noble de jugar-se la vida per la comunitat han set arramblats com una espiga de blat per la cruel tempesta. Un record emocionat per ells i per el seus, avui som un front comú en el dol, en la pena, en la nostra impossibilitat de fer res davant els elements descontrolats. Anton.

Haikú del dia

102 .- El foc ens crema
l’essència de la vida,
fins vida humana.

.....................
E S C O R R I A L L E S

B131.- L’amabilitat en el tracte és el que l’elegància en el vestir.

B132.- Intercanviant gèneres. El sostenidor és femení, les boletes és masculí.

179 --EL CAP, RENTA -TE'L

HAIKÚ DEL DIA

101 – El cap renta-te’l
Al cabell no li cal pas.
Interioritzat.

E S C O R R I A L L E S

B129.- Segurament que de Job pot venir el sentiment de pacient, i de pacient la pau que... no arriba

B130.- Es sentia com si fos el guarda espatlles de la seva muller quan arribava la nit. Tot era anar al llit i donar la cara a l’esquena de la propietària del seu amor, així feia guardia fins que la seva mestressa l’acomiadava de tal obligació i es girava de cara a ell i li concedia el favor d’un petò per desitjar-li bona nit, que ell deia vetlla. Ella es tornava a girar posant-li l’esquena de nou per que la vigilés.