210 - trepitges cami? -- foto google imatges.

HAIKÚ DEL DIA

134 .- Trepitges camí ?

T’esborraran peuades

ramats de bèsties.

.................

E S C O R R I A L L E S

C21.- Si parlo amb el meu gos, com millor amic, pot trair – me, ja sigui bordant-me o mossegant-me. Realment tinc un perill físic imminent i notable. He d’anar amb peus de plom per que això no passi. En canvi, en lo humà, qui sap si és beu la meva història com un culebró i en treu tallada venent a qui sigui tots el meus secrets que jo al llarg del temps de l’amistat li he anat desgranant? Així sembla que ho fan en aqueixos programes basura, i cobren un fotimé de calerons ...

C22.- Qui sap si un dia voldràs que t’escoltin, quan has negat, tossudament, obrir les teves orelles a prèdiques i precs. Reflexionem.

208 -- DINS, LA TRISTESA... foto Fotoerase

foto FOTOERASE

HAIKÚ DEL DIA

133 .- Dins, la tristesa.

que esgota pell i carn.

Trenca les baules.

E S C O R R I A L L E S

C19.- Quan quelcom funciona bé, per què canviem?

C20.- Ho provi o no ho provi,Serà o no serà oprobi.? O si no, comprovi l’oprobi.

207 -LA BARCA CALLA ... FOTO?

HAIKÚ DEL DIA

131 .-La barca calla

Sola, estremeix gola.

Boca s’esgota.

132.- Parla ja barca,

Vola a infinit sola.

Gola rebota

206 -- TENS L'INSTANT DAVANT TEU-- fotoerase.

foto Fotoerase

HAIKÚ DEL DIA

131.- Tens l'instant davant teu

sempre és inexorable.

Cuida'l no mori.

...........

E S C O R R I A L L E S

C17.- - Ja tenim pis. Ara ens falta comuna o wàter per llençar-lo -.

C18.- Sents que et sento. Estem a prop. Un al menjador, l’altre a la cuina. I em persegueixes amb ta paraula i vols que et senti – normal -, que t’escolti – difícil -, que t’entengui – quasi impossible -, i que pari el meu fer i que prevalgui el teu criteri... Qui sap si el impossible es torna possible.

205 --PREPARA EL COS...

HAIKÚ DEL DIA

130 .- Prepara el cos.

El camí se t’allunya.

Vent no arrossega.

............

E S C O R R I A L L E S

C15.- Aquella mestressa en ves de Ricard, anomenava al seu marit Ricardo, així sabia que sempre el tenia calent, i això de que a les nits d’hivern una pugui estalviar-se la bossa d’aigua calenta... La seva amiga li tenia enveja per que el seu marit es deia Alfred – com el del temps – i clar que dient-li Alfredo no semblava tant gelat... La amiga li recomanava que el tornés a batejar i posar-li per exemple : Eduardo, Abelardo o tants noms que en castellà aparenten més calentets.. Sort que no em va consultar a mi. Jo li hauria dit que li fes ganyotes a la amiga quan arribés l’estiu.... Qui sap si ella el volia sempre calentonet. Quina pífia hauria fet.

C16.- L’Amistat és com dos amics que no tenen colzes en els seus braços. Com menjarien? Es donarien el recapte amb la ma fent de cullera i l’un a l’altre.