dimecres, 13 de gener del 2010

220.- L'AIRE ES MASTEGA.... foto googlle matges



HAIKÚ DEL DIA

144.- L’aire es mastega

En plat de menja dolça.

Gana callada

...............

ESCORRIALLES

C39.- Duraràs una vida i no deixaràs record.

C40.- Vas en camí de ser el més ric del cementiri.

dimarts, 12 de gener del 2010

219- - QUÈ DIU LA CLEPSA ...foto google images



HAIKÚ DEL DIA
Què diu la clepsa
que calla ? L'han fet muda ?
Tresor de bronze..
................
ESCORRIALLES

C37 .- Quan no diem la veritat, se’ns nota? Jo soc sord. Jo soc cec.

C38.- Necessitem que ens diguin que ens estimen, que ens volen. És la balança on posem el premi.

dijous, 10 de desembre del 2009

218 -- JOC LITERARI 138 / PROPOSTA DE J.M. TIBAU



JOC LITERARI 138 .- PROPOSTA DE J.M. TIBAU

L’escultura que havia de realitzar era un elefant fet de sorra. L’havien segrestat i aquell escamot volia l’impossible. Ell, guanyador de molts concursos no es tiraria enrere i faria el treball, li anava la pell, no es podia negar...

Una clàusula li havien imposat... Si no la acomplia, bona nit i tapat , de res valdria el seu treball.

No caminava pas enrere, sinó que amb els estris que li facilitaren cobria el temps sense descans i la feina es veia avançar amb pressa i ben feta. Quan arribaria al final completant l’escultura com s’ho apanyaria per l’últim detall...? A seves orelles és repetia el salm del cuidant...

- Donarem per complert el tracte quan l’elefant de sorra camini i puguem travessar el desert, aleshores, seràs lliure.

Per descomptat que el seu treball de carícia continuada hauria hipnotitzat la sorra...

Ara se l’hi obria l’espelma...!!!! El deshipnotitzaria...!!!!!!!!!!!!!

Si,... l’elefant caminava.... Ell era LLIURE.... !!!!

-

dilluns, 2 de novembre del 2009

217 -- BAIXA AIGUA NETA........


foto

HAIKÚ DEL DIA

141 .- Baixa aigua neta

Moltes forces pel bon fi.

Acollim vida.

......

E S C O R R I A L L E S

C35.- Uns viuen sense mirar, altres sense veure, altres, sorruts, no volen ni mirar ni veure

C36 .- Pujant a l’arbre, en el camí de la vida, ha topat amb dos pedres. Des d’aleshores anava coixa. Per això, ara, per caminar-li el cap, llegia. De tant que ho feia les cames no li resistien.

dijous, 29 d’octubre del 2009

216 -- LA MAR, LA COSTA, L'AIGUA... foto Montse Subirats

HAIKÚ DEL DIA

140 .- La mar, la costa,

l’aigua et porta salabró.

Airet de vida.

..................

E S C O R R I A L L E S

C33.- Li encantava fer punt de creu. Era un dimoni, no es deixava fotre per ningú. Ell sempre apunt el punt de creu. I com en marcava de creus.

C34.- Menjava i no pensava. No menjava i pensava.