dilluns, 11 d’octubre del 2010

NO TINC EL MIRAR TRANQUIL...........foto google imatges



foto google imatges
27 -7 - 10
No tinc el mirar tranquil
de la vellesa,
no tinc el rosec intranquil
de l’adolescència.

Resta el meu esguard
en una xicra petita
on l’herbori aromàtic
hi té vida.

Allí visc
cada dia.
sense trasbals,
sense neguit
amb la mirada fixa
en la meva diària dèria
que em ressuscita.

 rebaixes   3 comentaris   E

diumenge, 10 d’octubre del 2010

EN EL SEU CAMÍ -- foto gppgle imatges


26 -7 -10
En el seu camí
Com en camins d’altres
Hi havia cants de tot.
D’oreneta riallera,
del pardal lladregot,
del rossinyol que sols canta
del capçot que s’encanta
del pit roig orgullós,
del reietó ... de la fumada...,
de la pastorella..., del mussol...,
de la becada..., del corb...
.........................................................
Les rateres parades a espera
feien forrolla
en qui camina encantat
I tot s’ho creu
i manifesta el que li diuen
com si ell ho hagués descobert...
i l’esperonen per que repeteixi
i faci amb altre patxia
adeptes de badomeries
I desconcerts,
per que la bola petita
es faci gran i de pes...
.....................
Escolteu l’ocellada,
Les figues ja maduren
A veure qui omple el cistell ?
 rebaixes   3 comentaris   En

diumenge, 29 d’agost del 2010

NO T'OBLIDIS DEL CAMÍ...roda poètica juliol 10


25 – 7 – 10
No t’oblidis del camí
Que la pell marca en l’arena,
És la peuada del cos
Que en la sorra remena
Com fregant-se
En l’escorça de la terra.
No et deixis, dissoluta,
Arrencar la reialesa.
 rebaixes   2 comentaris   Enlla

dissabte, 28 d’agost del 2010

14,- ELLS ULLS SENTEN LA PELL... roda poètica juliol 10

ELS ULLS SENTEN ... seguint


24 – 7 – 10
Els ulls senten la pell
en propis llavis...
Els llavis senten la llum
en sa mirada...
La veu esclata neguitosa
entre ulls i llavis.
Els dits
son visió i unió
 rebaixes   3 comentaris   E

divendres, 27 d’agost del 2010

12 . BOTES VELLES DE SOLA FORADADA... rodapoètica juliol 10

22 – 7 – 10
Botes velles
De sola foradada,
Boca oberta de serp
Que en misteri badalla.
Pel barranc
Neden botes i peus,
Xipolleig de paraula  baixa ,
Camí de mar de poca vela
Que en el rieral ofega
La tristesa d’un patir
Gana de trobar nou camí
On teu nom s’hi aplegui.
No em posis còdols als peus,
Posa’m ta conduïda gràcia
I en el mirall dels teus ulls
Que reverberi ma esperança.
Botes velles
En fan camí
I el peu de mirar-te
No es cansa.

 rebaixes   5 comentaris