36.- A punt de volar
Caminal esgarrapes .
Peu que volarà
37.- Fins nuvolada
n’és mirall de la blancor.
Cotó fluix vola
dijous, 31 de març del 2011
dimecres, 30 de març del 2011
LES PALOMETES.... foto pròpia
34.-Les palometes
t'han guarnit de florit blanc
Pinasa et mira.
35.- Tejines el cel
amb ton brancam i esponja.
No calen núvols.
dimarts, 29 de març del 2011
AQUELL VELL CIRERER...fotos pròpies
No tinc a ma el que buscava. Hi he posat un ametller vell en representació d'aquell vell arbre del que tantes cireres vaig collir per menjar a casa o bé obsequiar.Eren uns arbres en que trencar-li solament un brot era pecat. Als dotze anys jo hi pujava dalt i anava de rama en rama, era grandiós, una soca més que la cuixa i amb uns cimals que tiraven amunt, espés podia un dins amagar-se i que fins no ser la persona a prop no el veia. Moixons i humans se'n alimentaven i encara en quedaven en rames altes on ni amb crossa es podien collir. Quants records em porta. El poema ha sortit així rapit, sense pensar, estava fet. Si més llarg hi hauria afegit lluites entre ell i jo, un xibal amb poca experiència.Valgui el que he dit per entrar dins eixa festa del Hanami japonés anunciat per Blocsfera Ebrenca. Anton.
29 – 3 – 09
AQUELL VELL CIRERER
.............
Allà en el lluny de la contrada
seguint camins de ferradura estrets,
el cirerer alça sa ramada enlaire
com beneint el terme que és tot seu.
El plantaren fa anys, qui se’n en recorda
quan assentaren el cep en aquell tornall.
La partió del Pelegrí. Terra ufana.
Costeruda. Dominant com vela de barcam.
Prop el barranquet volien clavar-lo.
Un vell digué . – A la trona com rector.
I ben amunt a prop de pins i matollada,
un clot ample el rebé com son senyor.
De brotada en brotada amunt surava,
esplèndid s’ensenyorejava com pastor.
per baix la vinya el guarnia i el besava,
ell s’erigia com el gran comanador.
El fred, al temps li atordia les ramades,...
Al març de ses gemes explotaven vives flors
i els penjolls de granets amb fullam confonia
son verd pletòric, esperant el roig color.
Els pètals ja no hi eren, tot era campanetes
el sol les escalfava, el vent els hi feia petons,
els ceps que ja florien, enveja en tenien...
I corre mes d’abril,... L’eufòria el torna boig.
Vermell en mig del verd a dalt de les ramades
es balancejava mesclant-ne sa vivor...
Ja algun ocell amb bec net vindria a picar-ne
aquella rodona que es mou i que fa foc.
Poca defensa l’arbre en contra d’ells tenia...
Ell produïa perquè el moixó amb el pinyol
volés al lluny d’aquells tornalls de vinya
i deixés caure a bon fi el fruit del seu amor.
Al cap del temps per tot el terme hi creixien
nous arbrets, plançons d’aquell arbró
que seguint terminis que el condicionaven
escampava vida, sa nissaga, amb zel i amor.
Avui, quan veig al terme eixes plantades,
se m’inunda el cor pensant en l’arbre vell
que ell sol deixà en el terral marcades
la empremta humil dels avui joiosos cireres
dilluns, 28 de març del 2011
HAIKÚS.- ALS PEUS OR BRILLA.... foto pròpia
31.- Als peus or brilla.
Cascaula floreix gana.
S’esmerça alegre.
32.- Per quin camí aneu
El blau i blanc guaita a vora.
El pi braç de creu.
33.- Firma argelaga
el quadre. Quant de color
honorant pedra.
divendres, 25 de març del 2011
HAIKÚS.- COM ROSA OBRINT-SE.... fotos album picasa mariona
25 - 3- 11
29 .-Com rosa obrint-se
Al veïnat saludes.
Alegre estampa.
30.-Ben florits ara
Camineu vers fruit, vida.
Rosa rosari.
dijous, 24 de març del 2011
HAIKÚS,. OCELLET D'ALES... foto album picasa de mariona.
27.- Ocellets d’ales
Esperant fugida.
Cançons d’oratge
Vent espetega.
Pètals vibren la dolçor.
Neu ajocada.
28.- Company l’oliver,
Et té per núvia ufana ?
Quan és la boda
dimecres, 23 de març del 2011
HAIKUS.- NÚVIES VESTIU....foto album picasa mariona
25 .-Núvies vestiu
de seda primorosa.
El temps estreneu .
26.- Sorgiu omplint-ne
de candent boira blanca.
Viu el ramatge.
dimarts, 22 de març del 2011
FLORINT PRESSEGUERS.- TEMPESTA GUAITA.- fotos album picasa mariona
foto album picasa mariona
23.-Tempesta guaita.
El perill s’apropa ara...
Desitgeu el sol.
24.- Copes que s’obren
Perfum i pol•len verge.
Préssec espera
dilluns, 21 de març del 2011
CEL·LEBRANT LA PRIMAVERA, I ELS TRES ANYS DE PERMANÈNCIA EN LA XARXA
En el dia 21 de març del 2008 entrava en la xarxa amb el blog DEIXALLES allotjat a Tinet, circumstàncies que es varen donar al cap d'un temps feia cap aquí a Blogger a posar el meu granet en la immensitat de la platja.... Bona acollida i la continuitat en els meus delits es veu ben rebuda en mig de la grandesa de tant moviment.... Com ocellet he volat i he trobat nius d'esperança, també jo he donat a tots quans han vingut el gotet d'aigua atemperada segons el temps... He intentat fer amics i també molts han practicat aquesta disciplina i la virtualitat del lloc s'ha tornat amable, afable, comprensiva, generosa... excel·lenment acollidora.... He rebut i he donat sense perdre res dels valors humils que portava i he guanyat la ma que ajuda, el petó a la galta, la cadira pel descans....
En aquesta proposta de la Carme a Itinerànces Poètiques, un xalet d'estiu i d'hivern per tots els que hi volen posar a la taula seu plat poètic, hi he vingut amb els meus trenets per ajudar en la misió que fos més adient, AVUI, també hi som per cantar glòries a la PRIMAVERA...que dels cors surtin paraules de PAU, AMOR I LLIBERTAT i que s'estenguin pel mon necessitat d'aquestes sembla que utopies.....
Amb el meu treball de cuina us presento el platet per a tots. Gràcies a vosaltres que m'ajudeu a ser-hi i a viure. Anton.
.....
SI JO POGUÉS, EL TEMPS
ATURARIA....
Escrit per Antoni Fortuño Sas
1 - 3 –octubre - 06
Si jo pogués, el temps aturaria,
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots.
Quants de bressols serien establia,
l’ocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol.
Si jo pogués, la Pau feliç viuria,
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concòrdia dels sers humans.
Que tots fóssim germans, com ho voldria !!
- abraçada i petó sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -.
Si jo pogués, seria sempre dia.
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens.
Si jo pogués la nit no existiria.
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent.
Si jo pogués, el temps aturaria,
vivint en el record em complauria
allunyant l’oblit que pot fer-nos mal.
Per més que la distància existiria,
sempre l’esperit allí hi restaria
en un fratern abraç, goig desitjat.
La violència, jo arrencaria
negant-li tot favor l’ofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir.
Menuts i vells amb cor defensaria,
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destí.
Si jo pogués, el temps aturaria
i a la venjança el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu.
La fam a mossos me la menjaria,
fent galtes roges plenes d’alegria...!
tots tindríem plat fondo i tovalló.
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric d’esperit, d’intel•lecte i de cos.
Si jo pogués, el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa.
L’hora que ha de venir, jo pararia,
restant quiet, ja mai despertaria...,
com si assolís el somni eternal.
Si jo pogués, el temps aturaria...
divendres, 18 de març del 2011
9.- HAIKÚS.- ROBUSTA SOCA... foto pròpia
18 - 3 - 11
21,. Robusta soca
Aguantes anys florint-ne.
Vell complint deure.
18 - 3 - 11
22.- Veus Rovellosa
que espera ta florida.
Camí t’hi porta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)