LA CAMPANA... DEIXALLES 98

94.-La campana es una faldilla on el badall hi gossa tocant .Qui pogués ésser badall!

95.-Aquell rellotge col·locat a la paret tenia mitja hora de erectilitat i tant quan de flàccides, se’n foteia dels que es llueixen en els braços si son de busques. Els digitals li feien por. Que era allò.

ACCIDENT DE TRANSIT.... DEIXALLES 98

92.-Accidents de trànsit? quina lata. I veure vols d' estornells  que no xoquen i n´hi han milers!!

93.-Tapat com està el badall dins la campana balla picant i fent soroll per sortir-ne. Ningú en fa cas d' ell. De la campana, potser si.

CICLISTA META... DEIXALLES 98

90.-Després seguirem per Mart. És a dir,tot l´univers. Quines capissoles ! Com que aquí no es pot respirar!

91.-En arribar a la meta, el ciclista pensa en la meta-fora  o en la meta-física. Diríem el cansament,

el llit, el descans...

AI, LA PUNTXA.... DEIXALLES 98

88.-Valorem de diversa manera quan la punxa viola o quan complau. Prove-ho. O sinó pregunteu a una modista o a un drogadicte.Ui!,Oh1

89.-Per fer habitable per a nosaltres, la lluna, s' ha ideat un globus gran que l'envolti hermètica i per una canalització des de la terra, insuflar-hi oxigen, és a dir, aire pur. Així no caldrà vestimenta espacial.Es altra forma d' inversió. Els bancs, els bancs...O tindran bé els que estan a la lluna de València. perquè ja hi son. Els venedors  de viatges s’ ho pensen tot.

LA SARDANISTA ... DEIXALLES 98

86.-Les senyals de fum les feien els indis com si fossin un telèfon, avui el "fum", l' envaniment, és senyal de que el telèfon ens fum els calers .

87.-La sardanista portava l' envetat amunt de turmells i cama. Pujaria més com serpent enrol·lant-se fins trobar l' infinit ? O es quedaria en la llaçada com enxaneta que colpegi el cim i aixeca braç i mà aletejant triomfant, i acota cap per no pensar en un llunyà fantàstic on no valen els peus per volar?