ATUR O RUTA... DEIXALLES 98

121.-Nom de pila:  Meritxell, Josep, etc. Nom de-pila-t:  Xell, Pep, etc.Quina  estisorada. Amb la meitat de l' abecedari n'hi hauria prou. Jo crec que és pigrísia (peresa) de parlar.Eh que sí?

122.-Si girem ATUR, llegim RUTA. Fem la ruta del atur O bé l' atur(ada) en ruta.

119.-Sabia que l' estima ve del coneixement de quelcom. Li costaria molt d' estimar l´EURO imposat quan , ell volia de cor la pesseta. Petita però la tenia a les mans.

120.-El ex cantant Jorge Sepúlveda cantava :El mar i tú.El ex-banquer CONDE canta :El MAR i::IO. El 1º segur que és referia a l’ aigua i la seva aimada. El 2º,potser,el Banc i quant hi ha .Que és quan estima. Diferent. Tu ets tu i jo soc jo.

MONTSANT, MONTSENY, MONTSERRAT.... DEIXALLES 98

117.-Era tant religiosa que les vacances les feia al Montsant. Ell en canvi, home cabal, les feia en el Montseny El seu germà fuster en el Montserrat. I és que si la fusta te la trobes serrada i les mides que necessites,... company, colega, això ni la muller et fa el llit millor.

118.-Epitafi.-En la mort ,el teu nord t' ha dut al port de la sort.(Es clar, el cel )

L'HEURA ÉS VERDA.... DEIXALLES 98

115.-Tenia la "meta" aprop, quasi la fregava amb son pit, la tocava amb seva mà...

116.-L´heura és verda. L' (h)euro serà verd ? Fins ara el paper verd ens tirava a tots. Mes tard el taronjat marró. Fa poc fins el blau. Potser s' havia arribat al cel. Era ja l´últim ? Ara retornarem al verd gespa del green de camp de golf on els golfistes a cops hi aixequen el verd,?I és que el verd congrega gent més que abans aixoplugaven les esglésies. No vull dir pels camps de futbol, Nooo! I és que a les ciutats tothom reclama espais verds....Els hi regalen els camps(?) perquè hi vagin a rebolcar-se a la gespa. Es un dir.

CREEN PEACE ... DEIXALLES 98

113.-GREEN  PEACE ...Vol dir pixum verd, Grin(green) PIS(peace)?

114.-No sabíeu que a l' heura  li ha nascut un germanet ?Es diu:(h)EURO..Si és com ella que s´aferra a les pedres de les ruïnes hi ho omple de fulles verdes, raiPerquè, per mi, les ruïnes som nosaltres,no els bancs o caixes. Quin goig omplir-nos de fulles verdes.