LA ROSELLA ...I un dia va esclatar com ocell
que vol enlairar-se... El peu a la terra la femava, el seu amor al patrimoni
ancestral i sa nissaga lluitadora la tenien subjecta... Altres, com ella, enclavades
allí,també condicionaven el seu vòl... Es sentia amb orgull compartit... va
veure un exercit en lluita propícia, si convenia estendria el fullam de sang
per defensar el seu orgull pletòric... Ningú les derrotaria.... I així
perllongarien la vida dels seus ancestres. Anton.
dimecres, 26 de juny del 2013
dimarts, 25 de juny del 2013
dimecres, 6 de març del 2013
L'ESTAT... boli rapit pintat
SUCANT EL ROSSEGÓ.
4.- L’Estat és com
una soca d’olivera o alzina que si la colguem amb terra la resguardem, i, si al
contrari, amb destral o caçut la mortifiquem el fem petit. És el govern el que
dóna part de la soca o la resguarda? Som tots molt sensibles al ús que en fan
alguns de l’Estat... fins s’arriba a permetre la corrupció i tota cosa podrida
canvia d’estat... Sols insinuo
Recordo quan semblava
que la font tenia líquid a dojo, sí,sí, allò dels 400 euros si se’ls haguessin
resguardat la soca no ensenyaria tant les calces? O es que ja no venia
d’aquí... Tothom veia el forat i ningú dels dirigents el cossia... I ara quin
estrip que tenim que se’ns veuen les vergonyes...
Etiquetes de comentaris:
boli ràpit pintat,
l'estat,
sucant el rossegó
dilluns, 4 de març del 2013
DEPENDENTS... boli ràpit pintat
SUCANT EL ROSSEGÓ
3 .- Som dependents
sempre. Del acoblament de matxo i femella, semen i òvul, d’engendrament, de
part favorable, de mugró, biberó, cullera..., de carrutxes pels primers passos,
del xumet per calmar el plor i una llista inacabable..., l’adolescència,
estudis, d’un sou i, és clar, d’un diner final de jubilació...
Som dependents
sempre.
Etiquetes de comentaris:
boli ràpit pintat. dependents,
sucant el rossegó
diumenge, 3 de març del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)