PERDRE LA NOCIÓ... boli ràpit.

Perdre la noció del temps i vida

és insòlit ?

El diapasó del cor ens marca,

es conjura en l'impossible

de ser motor d'un infinit.

Rebenta l'esperit el vas sagrat

i no es clou la ferida 

oberta a la llum

del pacte de fugida...

En l'infinitesa hi ha temps ?

23-7-13-- Anton.

VOLEM SER ESPERIT... boli ràpit

12-7-13.- 

Volem ser esperit.

El cos feixuc s'allunya

i en la boirina

veiem el pas del riu.

Pellerofa que camina

s'esfonsa en l'aigua

i metamorfoseja simbiòtica...

Cau fosc de llum buscada. 

I l'esperit calla,

el cos encara viu. Anton

DARRERE EL CORTINATGE... boli ràpit

7-7-13.- DARRERE EL CORTINATGE.

M’han alabat tant

al pròxim i foraster

que amb seves perjurances

he entrat la veritat

que m’encalçaven

molt endins meu.

Quan ho he constatat...

Rebuig ha nascut acalorat

I contubernis exclamava

i de censals mal pagats

he volgut lliurar-me.

Ni nets pulcres, ni rics,

Ni nobles, ni cultes...

I, tampoc, lliures !!

Esclaus com jo

de seves realitats.

INDIFERÈNCIA... aquarel·la

6-7-13.-INDIFERÈNCIA.

Si veus la indiferència,

calla...!!!

Qui sap si has trobat

el mot que et feia falta.Anton.

LLENÇOL ESCRIT... llapis

5-7-13.- LLENÇOL ESCRIT.

Es cobria amb el llençol ple de records, diari amb lletres i dibuixos estereotips que al llarg del viure havia obtingut en propietat. El seu arbre de fullam copiós es balancejava al so del vent, i , ara, tot l’escrit ressorgia en les fulles verdes i tendres. Podia llegir de nou, estampes conservades, la seva trajectòria com un llibre obert de tapes damunt seu llit ple de lletres que el vinculaven estretament als records.Anton.