GERRO FLORAL... aquarel·la

GERRO FLORAL.

Verge de llum,

infant nounat de quimera,

paradís retallat d'ombres bornades,

en el silenci cru

no es cou la veu...

Ombriu espés sense vents,

qui vol entrar a jugar

en el paroxisme desarborant

la quietud i la calma ?

Estels blancs

unint la coloraina

que reglota insòlits lladrucs

i fins el perfum prueja

anhels enllaminits

sorgint de la fosca.

25-7-13.- Anton.

JO SOC MÉS... boli rapit

Jo soc méS AVI que tu..

El malentés servit.

Que era més SAVI que ell

havia entés

i la lluita de la veu

posant pals a les rodes

incordiava amb crit...

Pronunciem bé, ora pro nobis,

deia el frare...

24-7-13 .- Anton.

PERDRE LA NOCIÓ... boli ràpit.

Perdre la noció del temps i vida

és insòlit ?

El diapasó del cor ens marca,

es conjura en l'impossible

de ser motor d'un infinit.

Rebenta l'esperit el vas sagrat

i no es clou la ferida 

oberta a la llum

del pacte de fugida...

En l'infinitesa hi ha temps ?

23-7-13-- Anton.

VOLEM SER ESPERIT... boli ràpit

12-7-13.- 

Volem ser esperit.

El cos feixuc s'allunya

i en la boirina

veiem el pas del riu.

Pellerofa que camina

s'esfonsa en l'aigua

i metamorfoseja simbiòtica...

Cau fosc de llum buscada. 

I l'esperit calla,

el cos encara viu. Anton

DARRERE EL CORTINATGE... boli ràpit

7-7-13.- DARRERE EL CORTINATGE.

M’han alabat tant

al pròxim i foraster

que amb seves perjurances

he entrat la veritat

que m’encalçaven

molt endins meu.

Quan ho he constatat...

Rebuig ha nascut acalorat

I contubernis exclamava

i de censals mal pagats

he volgut lliurar-me.

Ni nets pulcres, ni rics,

Ni nobles, ni cultes...

I, tampoc, lliures !!

Esclaus com jo

de seves realitats.