dilluns, 5 d’agost del 2013

EN EL FREU... boli ràpit


4.- En el freu, just canal de llustre i lleure,
els dits recorren el camí de sorra pell calma
on les dos dunes prosperen seu viatge...
Tremoloses al toc, sospiren deutes
agraint ses carenes el suau frec
i en el punt àlgid, petó de cercle màgic,
formiguegen com ocells amb becada
la tendror que esclata  sagnant deliris...
Els dits parlen llengües delicades, fines
I en seu rosari repassen altiplans i baixades,
reviren i sostrauen harmonioses melodies,
mentre la ma sosté el vaivé de la carícia...
El paroxisme esclata en la vallada
on els camins que trepitgen gemes diacrítiques
es veuen exaltades, sana elegància,
per l’ham del desig que tot ho roba

i per on circula omple de goig amb sa parla.

diumenge, 4 d’agost del 2013

EL REFREC DE LA MA ESTASSAVA... boli ràpit


3.- El refrec de la ma estassava
la bardissa oferta del seu jardí.
Ella, curosa, sospirava lleument
amb gust la delicadesa...
El pas dels dits, pastís melós, s’acollia
en un preludi de cant d’ocell.
La sedosa pell es complauria
amb la paraula, esborrall que s’hi escrivia.
Tot l’anhel primigeni del desig entrava
en el místic vaivé, balanceig de goig...
I les cortines flotant en el buf d’aura,
allà en el vidrieral obert, fregaven

imitant l’escrit nebulós de mans dilectes.

dissabte, 3 d’agost del 2013

NO ME'N VAIG D'AQUÍ... boli ràpit


2.- No me’n vaig d’aquí,
No abandono l’estança
On camins de records retornen.
No me’n vaig d’aquí,
D’aquest seient de tantes vetlles
On gitava l’abraçada frugal i tendra.
No me’n vaig d’aquí,
Ni apagaré el llum que es gronxa
On teníem el mar de les paraules.
No me’n vaig d’aquí...
L’últim camí espera a soles

On inexpert sender mai t’abandona.

divendres, 2 d’agost del 2013

AQUEST TEMPS CALM... boli ràpit


DINS LA BOIRINA,. 2-8-13 .- ANTON.
1.- Aquest temps calm de tarda
quan la calor no calla,
reposo en els coixins
on caps hi reposarem
mirant el sostre
Oon pintarem les bigues de somnis.
Repasso la prestatgeria
de records fets abraçada,
caliu de petons de seda verge
i estimo aquest moment
que m’allarga i complau la vida
en un fluir d’antics anhels
que els desitjos ens portaren...
Ara, tot calla, sols meu alè
que sospira la caminada,
on el ser feliç collia i acollia

com coixí guaitant gallaret de matinada.

divendres, 26 de juliol del 2013

TRAGÈDIA A CASA NOSTRA... GALÌZIA... boli ràpit



TRAGÈDIA A CASA NOSTRA.- GALÌZIA.-
 Cau el raig com degotall de la font... L'imperi de la tragèdia regna i en un instant la falç sega com blat madur desaprofitant espiga...un dia benaurat s'ha fet avui desastre... L'espasa talla el fil prim que cosia l'alegria i pel descosit hi regna el caos inundant de pena on la calma del be existia... Em dol, però sols son paraules que volen acompanyar en moments extremadament difícils. Anton.