dijous, 8 d’agost del 2013

CAMINES SOLA... boli ràpit


6.- Camines sola pel mon.
Amb un sol peu jugues,
voles, t’exaltes, rodes...
Avances pel sender florit
de l’aplaudiment
que et complau amb demesia...
I, desprès... i, desprès ?
Et trauràs l’embolcall
del teu engany
i cauràs en l’anonimat
i si abans caminaves sola,
ara, estàs sola...
dins dels teus miracles...
Però, tu voles i caus...!!!
I nosaltres, aixequem el vol ?
DINS LA BOIRINA.- 8-8-13.- ANTON


dimarts, 6 d’agost del 2013

LA PORTA ENTREOBERTA...boli ràpit


5.- La porta entreoberta
a pas de llum
lliurava  l’entrar de l’estança.
Dins del llit ajocada
entre vànova i llençol,
mig dorm
l’esperança.
Finestral obert
cortinatge movent flux
i la llum de lluna blanca
com cuixes obertes
saluda amb sa presència
i es remesa a capsal de llit.
La nit calla,,,
L’ull és esperit
que amaga l’encontre
dins del pit.
Espera llarga...
Vol d’ocell, pensament de l’ànima,
rosa vivent per on vindrà el desig
com llum de lluna blanca.
DINS LA BOIRINA.- 6-8-13-- ANTON

dilluns, 5 d’agost del 2013

EN EL FREU... boli ràpit


4.- En el freu, just canal de llustre i lleure,
els dits recorren el camí de sorra pell calma
on les dos dunes prosperen seu viatge...
Tremoloses al toc, sospiren deutes
agraint ses carenes el suau frec
i en el punt àlgid, petó de cercle màgic,
formiguegen com ocells amb becada
la tendror que esclata  sagnant deliris...
Els dits parlen llengües delicades, fines
I en seu rosari repassen altiplans i baixades,
reviren i sostrauen harmonioses melodies,
mentre la ma sosté el vaivé de la carícia...
El paroxisme esclata en la vallada
on els camins que trepitgen gemes diacrítiques
es veuen exaltades, sana elegància,
per l’ham del desig que tot ho roba

i per on circula omple de goig amb sa parla.

diumenge, 4 d’agost del 2013

EL REFREC DE LA MA ESTASSAVA... boli ràpit


3.- El refrec de la ma estassava
la bardissa oferta del seu jardí.
Ella, curosa, sospirava lleument
amb gust la delicadesa...
El pas dels dits, pastís melós, s’acollia
en un preludi de cant d’ocell.
La sedosa pell es complauria
amb la paraula, esborrall que s’hi escrivia.
Tot l’anhel primigeni del desig entrava
en el místic vaivé, balanceig de goig...
I les cortines flotant en el buf d’aura,
allà en el vidrieral obert, fregaven

imitant l’escrit nebulós de mans dilectes.

dissabte, 3 d’agost del 2013

NO ME'N VAIG D'AQUÍ... boli ràpit


2.- No me’n vaig d’aquí,
No abandono l’estança
On camins de records retornen.
No me’n vaig d’aquí,
D’aquest seient de tantes vetlles
On gitava l’abraçada frugal i tendra.
No me’n vaig d’aquí,
Ni apagaré el llum que es gronxa
On teníem el mar de les paraules.
No me’n vaig d’aquí...
L’últim camí espera a soles

On inexpert sender mai t’abandona.