PAIS...dibuix sobre fons negre

30.- 19 – 8 -11.- PAIS

Et trobes en el buit arran la singladura,

et barra el pas atzucac, inabastable paret.

I en teu caminal de vida vigilada

el temps vol aturar-te com ratera ocell.

Camí llarg ha tingut teva espardenya,

sense descans has mogut i mogut la ment

procurant aplanar el foc de llenya,

cremant les barrumballes, estarranc d’oliver.

Pega el salt i llença el cor a l’aire

enganya a tovanc, no vegis precipici,

Aplana la rialla en seriós incident.

Teva prosàpia davant escut i flaire

han de conduir-te per eix nou univers

Crema el rostoll, prepara nova terra,

adelera en teu acte entre pau i guerra.

                                   Salta amb el goig, el nou camí espera.

ET RESGUARDES... boli ràpit

7.- Et resguardes del sol

que vol emportar-se el teu brill.

Del seu brell, sabedora del encís,

et culives i t’empaveses en la ombrel·la.

La protecció la tens.

És el teu goig disposar-ne.

Joiosa sospires assolint-la.

És fràgil això que et reguarda.

Pot volar amb un cop de vent

i deixar-te la nafra,

fins un ensopegar en el camí,

un pedruscall, pot ser causant

del fatal desencís.

Demà em diràs,

desprès d’algun ofec,

si confies fermament

en la ombrel·la o para sol.

CAMINES SOLA... boli ràpit

6.- Camines sola pel mon.

Amb un sol peu jugues,

voles, t’exaltes, rodes...

Avances pel sender florit

de l’aplaudiment

que et complau amb demesia...

I, desprès... i, desprès ?

Et trauràs l’embolcall

del teu engany

i cauràs en l’anonimat

i si abans caminaves sola,

ara, estàs sola...

dins dels teus miracles...

Però, tu voles i caus...!!!

I nosaltres, aixequem el vol ?

DINS LA BOIRINA.- 8-8-13.- ANTON

LA PORTA ENTREOBERTA...boli ràpit

5.- La porta entreoberta

a pas de llum

lliurava  l’entrar de l’estança.

Dins del llit ajocada

entre vànova i llençol,

mig dorm

l’esperança.

Finestral obert

cortinatge movent flux

i la llum de lluna blanca

com cuixes obertes

saluda amb sa presència

i es remesa a capsal de llit.

La nit calla,,,

L’ull és esperit

que amaga l’encontre

dins del pit.

Espera llarga...

Vol d’ocell, pensament de l’ànima,

rosa vivent per on vindrà el desig

com llum de lluna blanca.

DINS LA BOIRINA.- 6-8-13-- ANTON

EN EL FREU... boli ràpit

4.- En el freu, just canal de llustre i lleure,

els dits recorren el camí de sorra pell calma

on les dos dunes prosperen seu viatge...

Tremoloses al toc, sospiren deutes

agraint ses carenes el suau frec

i en el punt àlgid, petó de cercle màgic,

formiguegen com ocells amb becada

la tendror que esclata  sagnant deliris...

Els dits parlen llengües delicades, fines

I en seu rosari repassen altiplans i baixades,

reviren i sostrauen harmonioses melodies,

mentre la ma sosté el vaivé de la carícia...

El paroxisme esclata en la vallada

on els camins que trepitgen gemes diacrítiques

es veuen exaltades, sana elegància,

per l’ham del desig que tot ho roba

i per on circula omple de goig amb sa parla.