NO EM TINGUIS SUBJECTE.... aquarel·la

8 .- 23 – 9 – 09

No em tinguis subjecte,no ho necessites,.

deixa enarborar banderes, braços i mans,

que el cos espigui cançó de visites

i em mirin teus ulls com amorós mirall

No em prenguis el temps de ma lectura...

llegim els dos, encara que t’esguardi sol

per que el pensament de tu no m’atura

el coit que aflora llegint ton cos.

NO ÉS EL VESTUARI.... aquarel·la

18 – 8 – 13

Per mi, no és el vestuari

El que tapa o destapa,

Si no les paraules

Que no es diuen,

Que es neguen,

Que s’amaguen, que violen,

Que prediquen veritats

Hi son mentides exultants, fal·laç...

Si escoltem el tumor del riu

Entendrem les deixalles que porta,

el seu brogit delata

seva nuesa d veritats

empeltades en l’engany.

Despullats naixem i ens vesteixen...

Hi ha tantes vestimentes... !!!

Escoltem com parla

La pell tapada...

NO T'IMPLIQUIS... aquarel·la

17-8-13

No t’impliquis ja, inútilment, en l’ahir

Quan tens, ara, l’avui per a viure’l.

En el calaixet dels records col·loca

Tot quan ja no pot retornar el seu respir.

Allí, tancats i calladets que es conservin,

Que no es perdin ni te’n oblidis,

Però que no amoïnin els actes que ara

Tens en l’ara tens per disparar sa fletxa.

Viu el ara plenament

Que no set migri l’instant

Que tens donant-te aire. 

Sigues feliç dins teva ment

i no arreculis en teu viatge endavant.

13.- 28 – 9 – 09

Ets tant lluny

que l’aire se’m fa blau.

La claror em cega

i el camí és erm.

Trobaré un sender?

La fletxa disparo,

però seguir-la?

Corre més que el temps

i no arribo a veure

el lloc on vaig.

Ets tant lluny

instant...

I el cor batega,

quants instants...?

Tanco els ulls,.

imagino el lloc

lluny que s’apropa..

PÈL O PEL... aquarel·la

El sofà de la casa del polític del Pèl al llavi sabia del espavent que duia dins el subjecte. La marató amb el jutge per arribar a meta,el perdre la E que l’havia salvat, vull dir renunciar de facte al Escó,

trobant-se amb la A d’assessor era com un sidral que bull i bull i no pots apropar-hi el llavi... Dos cullerades de sucre paladejà amb un got d’aigua... I la realitat la trobà en sentir la porta que s’obria...

La mestressa ho sabia tot...- Ja pots anar a confessar-te amb el teu amic xantre de la catedral... i que et doni el perdó amb paper segellat. Que no vull perdre el benifet si algun ximplet escorcolla...

Ningú et donarà peladilles per tota la eternitat com has conquerit amb els teus actes. Digues-li la veritat, no sigui que algun àngel escolti i ens envií a l’infern... En dir-li que el PÈL era producte de la refregada que vares fer-li al abric de visó al regalar-me’l... Potser s’ho creuen tots. I ja tenim la vida assegurada per sempre. No badis, ni ensopeguis,..Mou-te, mou-te. Desprès ja menjarem cireres...-

Amb el rosec al llavi caminà a abocar el xocolata al xantre amic...

PÈL O PEL- 3 .- 15-8-13.- ANTON