dimarts, 27 d’agost del 2013

PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la


Pensem que és nostre
el que ens envolta,
i així actuem...
Nefasta glòria...!!
Si... fins la nostra vida,
conscients o inconscients
administrem...!!
Mirem si no,
què serà del pètal
que ha baixat al marbre,
qui sap si en so de triomf
envers ses companyes...
Blau per naturalesa,
fred el condicionaran
per sempre més.
Com és que abandonà
a ses companyes
que juguen a ser grans
i no saben que gerro i aigua
les mantenen en la glòria...?
El pètal blau ha set valent
de saltar al buit.
DE REBAIXES 13.- 27-8-13 – ANTON.

dilluns, 26 d’agost del 2013

ARROSSEGARÉ L NIT... aquarel·la


Arrossegaré la nit plena de petons
com llençol brodat que tapa
la carn rosada d’íntima nuesa.
Boirina serà el llençol que balla
al compàs de mans inquietes
que volen descobrir
la grandesa de la princesa.
Fluirà el neguit
en les muntanyes i plans
i, en la llauraó,
la pollegana buscarà
la fèrtil terra.

DE REBAIXES 13 .- 26-8-13—ANTON.

diumenge, 25 d’agost del 2013

HE TRAVESSAT EL LLUNY...aquarel·la...


15.- 29 – 09 -09
He travessat el lluny
I un instant
he vist la claror.
Ha set lluny el lluny,
Ara, vet aquí,
en un instant
es prop.
i no recordo
quan era lluny
del lluny.
Solament

era un instant

dissabte, 24 d’agost del 2013

EN EL BARRET... aquarel·la


24 -8-13
En el barret de les il·lusions
recolliré les fulles seques
que cauen del meu desancorat arbre.
La lluita del temps, Sinaí buscat,
em porta ara la melsa desfeta
del patir constant fet cendres.
No farà vent i el fullam em cobrirà
provident catifa d’ancorats somnis...
Els peus trepitjaran sense fal·lera
el recull de les restes de la baluerna
i buixardaré (picar) el camí del ball de les rialles
refilant la pedra amb records que retornen
a fer pessigolles en l’aixella de la mandra.
Potser les fulles volaran un dia,
testimonis anacrònics d’un viure,
encarranquinant  noves promeses
al arborar el lloc patri on nasqueren,
plenes d’anhels, barret de picardies,
i, manducaran senders de vol d’ocell lliures.
Triangle del temps sensible que mai torna
enyorat per sempre, per sempre...


divendres, 23 d’agost del 2013

LA ROSA... aquarel·


16.- 28 – 8 - 08
Es renta quan plou o quan el jardiner
l'arruixa per refrescar -la
del bat del sol quan la gerdor s'aplana.
Avui que la veig, no se si és rou o aigua.
Les gotetes al vestit la fan més guapa.
I destria son perfum des de la matinada.
Que bonica ets rosa

de mon jardí estimada !!!
D'AQUAREL·LES I TRENETS - III .- ANTON.